La contracrònica del 8M: així s'ha viscut la manifestació a Barcelona

Molta diversitat, la sensació que s'hi ha de ser i que, un any més, el 8M és massiu, però falta molt camí per recórrer. Són algunes de les impressions que ha deixat la gran manifestació feminista a Barcelona, que ha congregat 100.000 persones, segons l'organització.

"Des de La Manada, hem vingut cada any. Llavors ens vam adonar que estàvem juntes, i ella ja ha crescut amb això."

Així ho explica l'Isa, que ha vingut amb la seva filla Laia, de 15 anys, a manifestar-se. Abans de començar, als Jardinets de Gràcia, es pinten la cara amb pintura lila i unes noies se'ls apropen perquè els n'hi posin també a elles.

"Cada vegada s'hi suma més gent, les nenes són més reivindicatives i tenen més empoderament."

La Laia coincideix amb la seva mare i explica que al seu institut, malgrat que hi ha alguns nois que qüestionen el feminisme, "es pot parlar des del respecte". "Ens escoltem", afegeix.

Mentre la manifestació encara no arranca, la Irene espera les amigues asseguda en un banc. Amb un mocador lila i mascareta, mira al seu voltant amb satisfacció.

"Jo vinc des del començament. Moltes coses de les que hi ha ara les vam aconseguir nosaltres."

Amb orgull relata com als anys 70 i 80 va participar en les primeres mobilitzacions feministes i com es van conquerir drets com l'avortament.
Remarca, però, que el feminisme ha d'incloure tothom, també els homes: "Si no, no tenim res a fer".

Sobre la dada que un 36% dels homes a Catalunya creu que el feminisme ha anat massa lluny, respon que són "machirulos", i insisteix: "Hem de lluitar junts".

La manifestació arrenca a bon ritme, passeig de Gràcia avall. Una marxa multitudinària, amb moltes dones joves, però també dones amb fills petits i dones que fa dècades que hi són.

L'embat de les violències masclistes és una de les qüestions principals que sobrevola la convocatòria, amb sentències recents com la de Dani Alves, que ha posat el consentiment al centre.

Res a celebrar: "És un dia per lluitar"

La Patrícia i la Maria, dues amigues joves, exclamen que avui no hi ha res a celebrar. "És un dia per lluitar", diuen. Totes dues carreguen contra la "violència estructural" contra les dones i afirmen que es podrà celebrar "el dia que no siguem violentades, que no ens matin".

Estan molt endavant, en un grup de dones amb cadira de rodes. La Patrícia explica per què:

"Abans venia igual a la manifestació, però no em sentia representada, aquí em sento en el meu espai."

És el segon any que es posa en aquesta secció, on hi ha altres dones amb diversitat funcional.

"Les dones amb discapacitat existim, patim la mateixa violència, necessitem un feminisme interseccional, no normatiu, que compti amb totes les dones."

Un feminisme divers i contra el sistema capitalista

La Diney és colombiana i ha vingut amb unes amigues a reclamar justícia per a Adriana Ríos, víctima de feminicidi en aquest país llatinoamericà. "Dono suport al 8M i vull donar visibilitat al cas".

La jove apunta que a Colòmbia hi ha hagut canvis en els últims anys, però és encara un "país molt masclista" amb problemes propis, com un sistema sanitari que cobra més a les dones en edat fèrtil.

Una mica més enrere, un bloc de dones anticapitalistes encén unes torxes i crida contra un sistema econòmic que precaritza més les dones, amb una bretxa salarial estancada al 13% i unes pensions un 26% més baixes.

La situació de les dones a Gaza també ha tingut espai en la manifestació, amb diferents càntics a favor de Palestina i contra la guerra.

Contra uns retrocessos que suposen "tornar molts anys enrere"

A la capçalera, la pancarta amb el lema oficial: "Contra les precarietats, les fronteres i els genocidis". Just darrere hi ha la Dolors Díaz, que ha vingut sola i sent que és on ha de ser. "Abans érem molt poques, la dona s'ha despertat, s'ha alliberat", explica.

Sobre els retrocessos que proclama l'extrema dreta i que ja aplica en alguns llocs on governa, Díaz critica que suposa "tornar molts anys enrere".

"He viscut la repressió, per això soc aquí, abans no em podria expressar."

Les cures i la maternitat són dos temes que també sobrevolen la causa feminista. "Maternar és un acte polític", diu una pancarta recolzada en el cotxet mentre la mare l'empeny.

En un segon pla, el Xavier porteja la seva criatura. Fa anys que ve amb la seva parella i fills. Des del cas de La Manada considera que cal ser-hi.
"S'està fent servir el feminisme com a arma política", denuncia amb relació a l'auge de l'extrema dreta.

Pel que fa a les cures, reconeix avenços:

"La implicació com a cuidador dels meus fills no té res a veure amb la del meu pare, però falten espai segurs."

En el seu entorn hi ha certa corresponsabilitat en les cures, però sap que això encara no és majoritari. Així ho corrobora el Centre d'Estudis d'Opinió, que en un estudi recent concloïa que les dones hi inverteixen 22 hores i mitja a la setmana, mentre que els homes no arriben a les 13 hores.

Per un feminisme més inclusiu i que escolti les dones migrades

La Fabiola reivindica que ella és del Perú i que és aquí, després d'uns anys de no venir perquè sentia que el feminisme no era prou inclusiu. La seva pancarta diu "Igualtat i drets per a totes les dones del món".

Ella és prostituta i amb un grup de dones amb qui no sempre està d'acord, reconeix, es manifesta perquè la igualtat arribi també als països més allunyats dels avenços assolits en els últims anys aquí.

"Papers per a totes" i que tanqui el Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) són també alguns dels clams repetits durant la marxa, que ha recorregut el passeig de Gràcia i la ronda de Sant Pere fins a arribar a Arc de Triomf.

A pocs metres, la Misión parla per la seva mare, que forma part del sindicat de dones de la llar Sindillar i no parla gaire castellà. Enmig d'una música a tot drap i un ambient molt festiu, reivindica "el treball migrant", que creu que la gent no mira prou.

"Volem que la gent escolti allò que diem."

Una jornada entre festiva i reivindicativa, amb molts clams diversos, però amb l'horitzó compartit de la igualtat.