Per què la sentència d'Alves és exemplificadora tot i la pena mínima: la clau, el consentiment

El tribunal argumenta que queda provat que la víctima no va consentir els fets, en un canvi de perspectiva exemplar, fruit de la llei del només sí és sí

Anna Bonet MartínezActualitzat

Per declarar culpable Dani Alves del delicte d'agressió sexual, el tribunal de l'Audiència de Barcelona que l'ha jutjat ha considerat clau que la víctima no consentís els fets.

Com en la majoria de delictes de violència sexual, els fets van passar en un entorn privat, sense testimonis que ho veiessin, de manera que el relat de la víctima, corroborat per diverses proves, ha estat essencial per provar la violació.

La llei del només sí és sí va posar el consentiment al centre dels casos d'agressió sexual i va establir un nou marc mental en l'àmbit judicial, però també en el social, deixant clar que només si n'hi ha no es tracta d'una agressió sexual.

Amb tot, no s'havia fet pública mai una sentència tan clara i contundent en aquest sentit, de manera que resulta exemplificadora.


El consentiment es pot retirar en qualsevol moment

El tribunal --format per una dona i dos homes-- afirma en la sentència que "el consentiment no només pot ser revocat en qualsevol moment, sinó que també cal que es doni el consentiment per a cadascuna de les varietats sexuals dins d'una trobada sexual."

Per tant, no és important si la dona va entrar de forma voluntària al lloc dels fets. També és destacable que els jutges tampoc donen cap valor a l'estona que haurien passat Alves i la denunciant abans al reservat de la discoteca.

"Ni que la denunciant ballés de manera insinuant, ni que s'apropés a l'acusat o que, fins i tot, l'hagués abraçat, pot fer-nos suposar que prestava el seu consentiment a tot el que pogués passar amb posterioritat."

Aquestes actituds, diu el tribunal, o fins i tot encara que hi hagués hagut insinuació, "no donen carta blanca a cap abús o agressió". I recorda que "el consentiment s'ha de donar sempre abans i durant el sexe".

Per tant, precisa que una persona "pot accedir a mantenir sexe fins a un cert punt i no mostrar consentiment a seguir, o a fer determinades conductes sexuals."

També valora que s'ha de donar consentiment per a cada varietat sexual d'una mateixa trobada:

"Algú pot estar disposat a fer tocaments sense que això vulgui dir que accedeix a la penetració; sexe oral però no vaginal; vaginal però no anal; o bé amb preservatiu però no sense."

No cal una "oposició heroica"

D'altra banda, el tribunal afirma que, per considerar que hi ha hagut agressió sexual "no cal que es produeixin lesions físiques", tal com van argumentar també els pèrits durant el judici.

I afegeixen que tampoc cal "que consti una heroica oposició de la víctima a mantenir relacions sexuals."

En aquest cas, la sentència reconeix que "no consta que la denunciant donés el seu consentiment" i afegeix que "l'acusat va sotmetre la voluntat de la víctima amb ús de la violència".


Condemna exemplar, però pena mínima

Diverses juristes especialitzades en violència masclista valoren la sentència positivament perquè considera provada l'agressió sexual, a partir del relat de la víctima i de les proves que el corroboren.

Per l'advocada penalista Laia Serra, aquesta sentència "és un èxit que farà la volta al món" i valora especialment que en casos com aquest "s'analitzin les proves de manera deguda, que no es revictimitzi i que la sentència reconegui la credibilitat de la víctima".

"Sembla que el tribunal vulgui fer pedagogia i enviar un missatge a la societat sobre el consentiment i la violència sexual" explica Júlia Humet, advocada especialista en violències masclistes. A més, diu Humet, trenca estereotips:

"Que s'hagi condemnat un agressor conegut, ric i jove ajuda a trencar els estereotips, que no són reals, que fan pensar que els agressors masclistes poden ser qualsevol tipus de persona, fins i tot un futbolista del Barça."

Per Serra, la condemna d'Alves llança un missatge clar: "Fins i tot persones que fins ara havien estat intocables, ara han de retre comptes davant de la justícia."

Per què la sentència del cas Dani Alves és exemplificadora? La clau és el consentiment
L'exfutbolista Dani Alves durant el judici (ACN)

Alhora, consideren que la pena és insuficient, ja que la llei de garantia de la llibertat sexual permet penes de fins a 12 anys en els casos de violació. Així ho explica Carla Vall, advocada penalista, especialitzada en violències masclistes:

"És sorprenent que tenint una llei que és potent, que és bona, s'hagi escollit una condemna molt més baixa." 

El fet que el tribunal hagi apreciat l'atenuant de reparació del dany, perquè el futbolista va pagar la indemnització de 150.000 euros durant la instrucció, fa que la pena pugui ser de màxim 8 anys, ja que la situa a la part baixa de la forquilla prevista per aquest delicte.

Humet pensa que "són uns fets provats greus i amb força violència" i que "el dany no s'ha reparat de cap manera", tot i la indemnització: "Podria haver decidit una pena major, tot i apreciar l'atenuant."

A més, insisteix Humet, s'hauria de tenir més en compte la capacitat econòmica de l'agressor: "150.000 euros no són un esforç econòmic per a segons qui."

Per la seva banda, Vall lamenta: "A la denunciant li han provocat un autèntic martiri fins a arribar a judici, no entenc que es consideri que hi hagi hagut reparació només per una indemnització." I insisteix:

"Encara s'ha de fer justícia a nivell social i dels mitjans de comunicació per tota la violència per part d'alguns periodistes que han acompanyat el relat cruel i manipulador de Dani Alves."

Expectació mediàtica davant l'Audiència de Barcelona, on s'ha jutjat Dani Alves (EFE/Alejandro García)

L'efecte inesperat de la llei del només sí és sí

El cas s'ha jutjat amb el Codi Penal resultant de la llei del només sí és sí, que va entrar en vigor menys de tres mesos abans dels fets, i que fusionava els delictes d'abús i agressió sexual, amb un ventall de penes d'entre 4 i 12 anys de presó.

Més endavant, el PSOE va impulsar una reforma que va fer augmentar la pena mínima fins als 6 anys, en casos en què hi ha violència o intimidació; però com que els fets es van cometre abans de la reforma, el cas Alves s'ha jutjat amb la llei original. 

La impulsora de la norma, l'aleshores ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha valorat que aquesta sentència és "el resultat de la lluita feminista pel dret a la llibertat sexual i per posar el consentiment al centre" i assegura que "s'ha acabat la impunitat."

Però ha criticat "l'automatisme de la pena mínima":

L'exdelegada del govern contra la violència de gènere, la magistrada Victoria Rosell, que també va defensar el cor de la llei original, ha resumit així la seva reacció a X (Twitter):


A l'espera de la sentència ferma

La sentència encara no és ferma, a l'espera que tant les acusacions com la defensa hi puguin presentar recursos i elevin el cas el TSJC i, si no els convencés la decisió, després ho podrien fer al Tribunal Suprem.

Un cop el dictamen sigui ferm, Dani Alves, que està en presó preventiva des del 20 de gener del 2023, podrà demanar permisos penitenciaris, sempre que hagi complert una quarta part de la pena. 

ARXIVAT A:
JudicialViolència masclistaAgressió sexualDaniAlves
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut