El 8M es reivindica mentre creix l'antifeminisme: "Té una capacitat transformadora brutal"
Pel moviment feminista, els avenços dels últims anys demostren que cal continuar reivindicant la igualtat de drets i la fi de totes les discriminacions cap a les dones
Lluny d'apaivagar la lluita contra les desigualtats i la violència masclista, els avenços que el moviment feminista ha aconseguit els últims anys són l'impuls que fa sortir al carrer les dones, un cop més, aquest 8 de març, Dia Internacional de les Dones.
Responsables encara de bona part de les cures, amb una precarietat laboral i desigualtats econòmiques i socials que no cessen, i unes violències masclistes que pateixen diàriament; asseguren que els queden molts motius per protestar.
"Hem vist que el feminisme té una capacitat transformadora brutal i fins que no acabem amb totes les estructures de dominació i explotació, no serem lliures", explica Natàlia Càmera, de l'Assemblea 8M, l'espai de coordinació del 8 de març a Catalunya.
"Estem fins al pap del patriarcat, de les discriminacions, de les desigualtats i també de les violències", insisteix Yolanda Bardina, de Marea Lila de Lleida.
I critica que "el sistema mutila, precaritza i ataca les dones i les persones dissidents." I afegeix: "N'estem fartes, i s'ha acabat. Volem alternatives."
Juntes contra les amenaces
Però, alhora que el feminisme avança, els discursos antifeministes s'estenen als parlaments, a les xarxes socials i també al carrer. Un de cada tres catalans creuen que el feminisme ha anat massa lluny, segons el CEO. Per edats, ho pensen més de la meitat dels nois d'entre 16 i 24 anys.
"És evident que cada vegada que avancem en drets, reivindicacions i en espais i lluites, com és el cas feminista, l'extrema dreta respon", explica Càmera, que creu que "això ens parla de la capacitat d'huracà que té el feminisme a l'hora de fer trontollar".
Amb tot, Bardina adverteix que "l'avenç de la ultradreta a governs tant locals com estatals i internacionals suposa un risc gran de retrocessos en matèria de drets de les dones".
Per això, insisteix Càmera, "la nostra resposta és seguir organitzant-nos, organitzant-nos i organitzant-nos".
Principals reivindicacions
Les organitzadores de les manifestacions més multitudinàries a Lleida i Barcelona posen especial èmfasi en què les discriminacions que pateixen les dones són múltiples, com les discriminacions contra les migrades, les lesbianes, les trans, i amb diversitat funcional.
Aquest any el 8M posa el focus especialment en les dones que viuen en guerra, com és el cas de les dones palestines a Gaza, remarca Joana Bregolat, de l'Assemblea 8M.:
"Les dones som les encarregades de cuidar i sostenir la vida, fins i tot en els contextos més desemparats i desoladors."
Un 70% de les persones mortes a Gaza des del 7 d'octubre del 2023 són dones i menors d'edat, segons l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina (UNRWA). També l'ONU calcula que 1,9 milions de desplaçades són dones i nenes.
Les cures, encara molt desiguals
El desequilibri en les tasques de cura continua sent molt elevat. L'última enquesta sobre qüestions de gènere del Centre d'Estudis d'Opinió revelava que els homes dediquen a fer tasques domèstiques gairebé deu hores menys de mitjana que les dones. Mentre les dones hi inverteixen 22 hores i mitja a la setmana, els homes no arriben a 13 hores. Natàlia Càmera destaca el poc valor que se'ls dona:
"Continuen sent tasques feminitzades, que no només no estan valorades socialment, sinó que no estan ben remunerades, i l'amor no paga les factures."
També la cura de familiars, com criatures o pares dependents, encara recau molt més en les dones, fet que sovint perjudica la seva vida professional.
Segons l'Institut Català de les Dones, un 92% de les excedències per cura de fills les demanen dones. En el cas dels permisos per cura de familiars dependents, elles n'assumeixen un 78%.
"No és qüestió de tradició o que les dones siguem així; no hem nascut amb aquest sisè sentit, sinó que és una qüestió educativa i sociocultural, i com a tal es pot canviar, reordenar, reequilibrar i repartir millor; per això defensem la corresponsabilitat de les tasques", reivindica Bardina.
Treballadores i jubilades, també precàries
"A casa continuem tenint més responsabilitat, a la feina patim discriminacions i les retallades als serveis públics afecten sobretot sectors feminitzats", afegeix.
De fet, els últims anys la reducció de la bretxa salarial s'ha estancat. Segons les dades de l'Observatori Dona i Empresa, del 2017 al 2019 va passar del 15,8% al 13,1%, però el 2021 es va mantenir al 13,3%. Això vol dir que les dones cobren, de mitjana, gairebé tres euros menys l'hora.
Elles tenen més titulacions universitàries i menys fracàs escolar, però, en canvi, ocupen menys càrrecs de responsabilitat. Segons el mateix informe, només un terç de les direccions i gerències les ocupen dones. I quan ho fan, cobren un 21% menys.
Un cop es jubilen, la pensió de les dones és un 26% menor de la que cobren els homes. Això, de mitjana, es tradueix en 400 euros menys al mes.
En alguns casos, després de treballar tota la vida dins i fora de casa, reben una pensió molt minsa: "Vaig treballar sempre, vaig pagar els autònoms i quan em vaig jubilar em van pagar 400 euros", explica Carme Pérez Rodó, que ara té 80 anys i s'ha dedicat al món sanitari.
Les dones que migren, encara més discriminades
El moviment feminista denuncia també que les dones migrants pateixen més discriminació, i encara més si no tenen una situació regularitzada: "La llei d'estrangeria comporta violència masclista", assegura Càmera. I afegeix:
"Quan hi ha dones que no poden accedir a serveis bàsics, els és molt més difícil denunciar situacions de violència masclista."
A més, quan arriben a Catalunya, moltes dones es veuen abocades a fer feines de cures, encara que tinguin una formació prèvia en un altre àmbit. És el cas de la Bertha, que fa quatre anys que va fugir de Colòmbia, on vivia amb por de les guerrilles.
Tot i que és infermera, des que és aquí es dedica a fer tasques de neteja i cures com a interna en una casa on viu les 24 hores del dia, excepte els caps de setmana:
"Visc al lloc on treballo i comparteixo les 24 hores amb la persona per a la qual treballo. Estar tancada tantes hores és un gran desgast mental i físic."
Cobra 1.200 euros, amb el millor contracte que ha tingut fins ara. "Anteriorment, havia arribat a treballar per 600 euros", recorda.
Ara que es troba en situació regular espera que el seu futur canviï, però reconeix que arribar fins aquí ha estat una cursa de fons física i psicològica pel fet de ser dona i migrant.
"Abans, si estava malalta havia d'anar a treballar, perquè si no hi anava em podien fer fora." I afegeix: "La meva il·lusió és ser infermera i continuar estudiant."
La violència masclista, al punt de mira
El 22 de febrer la policia va trobar el cos d'una dona a Olot, assassinada per la seva parella. És el cinquè feminicidi registrat el 2024, entre els quals el Departament de Feminismes suma tres dones assassinades per la seva parella o exparella i dues víctimes de violència vicària pel cas d'un pare que va matar els seus dos fills el mes de gener, a Barcelona.
La mort és l'última conseqüència de les violències masclistes, que moltes vegades es viuen en silenci. Amb tot, cada vegada hi ha més denúncies i detencions, un augment que els Mossos situen en el 10% el 2023 respecte a l'any anterior.
També han augmentat un 5% les agressions sexuals ateses al Clínic, el centre de referència d'atenció a víctimes de violència sexual.
Precisament aquest centre és el que va atendre la víctima que va denunciar Dani Alves per una violació, el desembre del 2022, en una discoteca de Barcelona.
La sentència d'aquest cas, que es va saber fa dues setmanes, s'ha convertit en exemplificadora pel que fa al consentiment; una qüestió clau durant el judici per la llei del "només sí és sí", en vigor des de fa un any i mig.
El moviment feminista també va aixecar la veu l'agost del 2023, pel petó no consentit de Luis Rubiales a Jennifer Hermoso, durant el Mundial de futbol. Un fet que ella ha denunciat i que s'ha entès socialment com una agressió.
"Per sort, últimament estem notant molta més consciència feminista", diu Yolanda Bardina.
Els avenços feministes de l'últim any inclouen el fet que la Unió Europea hagi decidit incloure en la llista de delictes contra el tràfic d'éssers humans la gestació subrogada -quan hi ha coacció o engany-, les adopcions il·legals i els matrimonis forçosos.
És el cas de la Mariama Traore, de Salt, a qui els seus pares van intentar casar quan tenia 19 anys:
"Cada dia patia maltractaments, eren constants perquè em casés. Al final vaig aconseguir posar-me en contacte amb l'associació Valentes i Acompanyades. Em van acollir, em van ajudar a poder estudiar, vaig anar a psicòlegs i ara me n'he sortit molt."
A Catalunya, en els últims cinc anys s'han aturat una trentena d'aquests matrimonis, que forcen joves i nenes a casar-se amb algú que no han escollit i que en alguns dels casos ni tan sols coneixen.
