El ple del Congrés dels Diputats, dijous passat
El ple del Congrés dels Diputats, dijous passat (EFE/ Rodrigo Jiménez)
43è aniversari

La Constitució, intocable: no es posen d'acord ni per treure el terme "disminuït"

El govern de Sánchez proposa modificar l'article 49 per introduir el terme "persona amb discapacitat", però el PP s'hi oposa per no obrir la porta a altres canvis a la Carta Magna

Paula Florit Gomila/RedaccióActualitzat

Arriba un altre 6 de desembre, aniversari de l'aprovació de la Constitució del 1978, i la seva reforma torna al taulell polític. El cert, però, és que fins i tot intentar actualitzar-la sembla una quimera.

Ho demostra l'intent fallit de modificar el terme "disminuït" de l'article 49 i substituir-lo per "persona amb discapacitat". Hi ha un projecte de llei de reforma de la Constitució en tràmit al Congrés que ho proposa, però el govern de Pedro Sánchez no ha trobat els suports necessaris per tirar-lo endavant.

Per modificar la Carta Magna, es necessiten 210 vots. Socialistes i Unides Podem, en sumen 154. Per tant, necessiten els vots dels PP, que té 88 diputats. Els populars, però, com també va fer Vox, van presentar una esmena a la totalitat, argumentant que "no hi ha el clima polític adequat" per obrir el meló constitucional. 

Sánchez i Casado saludant-se
Sánchez necessita el suport del PP per reformar la Constitució(Europa Press)

Entenen que plantejar una reforma constitucional podria donar peu al govern de Sánchez a introduir altres canvis, com l'eliminació de la inviolabilitat del rei, apuntada fa poc pel president espanyol arran de les investigacions sobre Joan Carles I. Aquest dilluns, en motiu del 43è aniversari, Pedro Sánchez vol aprofitar per insistir-l'hi a Pablo Casado.
 

Partits de la Llotja de Mar reclamen el dret a l'autodeterminació

Més enllà d'aquest retoc, els partits independentistes i sobiranistes tornen a reclamar una reforma profunda. Formacions de Catalunya -com ERC, Junts i la CUP-, les Illes Balears i també Euskadi i Galícia han firmat un manifest en què denuncien el desprestigi i l'esgotament de la Carta Magna, que consideren deslegitimada.

També afirmen que "s'ha convertit en un instrument per violentar els drets democràtics bàsics" i que "impedeix el desenvolupament de la voluntat democràtica dels pobles".

Partits signants de la Declaració de la Llotja de Mar, a l'octubre del 2019
Partits signants de la Declaració de la Llotja de Mar, a l'octubre del 2019(Europa Press)

Els partits signants, els mateixos que van participar en la Declaració de la Llotja de Mar, afegeixen que continuaran lluitant per exigir a l'Estat que permeti decidir democràticament el model polític que vol la ciutadania.

Reclamen aixecar la veu davant les dues tendències actuals que diuen que hi ha. D'una banda, la dels que volen una "operació de maquillatge amb aparença progressista" i, de l'altra banda, la dels que plantegen una "involució centralitzadora".
 

SCC reclama que es compleixi la Constitució a Catalunya

També coincidint amb el 43è aniversari de la Constitució, Societat Civil Catalana denuncia suposats incompliments de la Carta Magna a Catalunya: marginació del castellà, desprotecció dels jutges i assetjament ideològic.

En un vídeo, diferents membres de l'entitat contrària a la independència llegeixen davant el Parlament, la Conselleria d'Educació i la Universitat de Barcelona articles que creuen que s'estan vulnerant.
 

L'última reforma, fa una dècada

La Constitució del 78 s'ha reformat dues vegades. La primera, el 1992, quan es va afegir un incís a l'article 13.2 per permetre el vot dels estrangers europeus a les eleccions municipals.

La segona i més recent es va aprovar l'agost del 2011. En ple pic de la crisi econòmica i financera i per pressió europea, es va reformar l'article 135 per la via ràpida, gràcies a un pacte entre PP i PSOE. S'imposava el principi d'estabilitat pressupostària i el pagament del deute com a prioritat.

Hi va haver un tercer intent que gairebé tira endavant. Es pretenia limitar els aforaments dels càrrecs polítics. És a dir, el punt que estableix que diputats i senadors, com a aforats, no poden ser jutjats per tribunals ordinaris. L'intent va fracassar.

ARXIVAT A:
Constitució espanyola
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut