La causa contra l'Associació Catalana de Municipis s'arxiva amb dures crítiques al fiscal

L'Audiència de Barcelona ha arxivat una causa per desviament de fons contra l'Associació Catalana de Municipis amb crítiques a la feina del fiscal i el jutge que va instruir el cas.

En una dura interlocutòria, la sala considera que van vulnerar drets fonamentals dels nou investigats i considera nuls els escorcolls de la Policia Nacional a la seu de l'entitat l'octubre del 2019.

Els magistrats carreguen contra la investigació en el seu conjunt, però especialment contra la Fiscalia, que va cometre errors greus en la seva querella, com confondre un centre de recerca en el camp dels governs locals i les comunitats autònomes --que va rebre pagaments de l'ACM per aquest motiu-- amb l'exmagistrat del Tribunal Constitucional i jurista que va idear algunes de les anomenades "lleis de desconnexió" impulsades per la Generalitat.

"Certament causa perplexitat que la querella confongui la Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics amb una associació, inexistent, anomenada Carles Viver Pi i Sunyer."

La sala considera especialment greu que, malgrat una resolució de l'Audiència de Barcelona que l'obligava a aixecar el secret de les actuacions i lliurar tot el material als investigats, va prorrogar, el desembre de 2020, aquest mateix secret. La resolució acusa el jutge de no portar un "control efectiu de la investigació" que estava duent a terme la policia.

A més, el tribunal retreu diversos cops a la Fiscalia que no prengués declaració als investigats, ja que haurien pogut aportar informació rellevant a favor seu que hauria desvirtuat almenys parcialment la querella i, per tant, potser el jutge instructor no hauria autoritzat els escorcolls exhaustius i el decomís de nombrosa documentació i aparells electrònics.

Una causa oberta el 2017 per una denúncia anònima

El cas contra l'ACM va arrencar el desembre del 2017 arran d'una denúncia anònima per suposades irregularitats de l'entitat municipalista que va arribar a la unitat anticorrupció dels Mossos d'Esquadra. En aquells moments l'entitat la presidia l'exconseller d'Interior Miquel Buch.

El març del 2020, la Policia Nacional va informar la Fiscalia que investigava el suposat desviament de fons de l'ACM al procés independentista. La Fiscalia va obrir diligències per malversació de fons públics, falsedat en document mercantil, frau, blanqueig de capitals, negociacions i activitats prohibides a funcionaris i abús en l'exercici de funcions.

Les dues investigacions policials es van unificar i es va demanar informació tributària i econòmica de cinc persones primer, i després de cinc més. El setembre del 2018 es va prorrogar la investigació, i el març del 2019 la Policia Nacional la va donar per conclosa. El juliol del 2019 la Fiscalia va presentar la querella contra nou persones per malversació i frau, sense haver-ho comunicat als afectats.

La reacció de l'ACM

L'ACM, que té com a associats 940 municipis dels 947 que té Catalunya, les quatre diputacions, tots els consells comarcals i el Consell d'Aran, assegura en un comunicat que celebren la resolució de l'Audiència. I hi afegeixen:

"Confirma la defensa que des del primer moment hem fet del bon nom de l'entitat i de les persones investigades."