Joro, l'aranya gegant verinosa que ha convertit la timidesa en la seva millor arma

Aquesta espècie d'aranya va arribar fa 10 anys als Estats Units i no ha parat d'estendre's, generant preocupació als habitants de la costa est --Trichonephila clavata--, originària de l'Àsia però que s'ha convertit en invasora als Estats Units. Podria semblar que el seu èxit és que és agressiva, però és ben al contrari. És extremadament "tímida". L'aranya més tímida mai documentada, diuen els investigadors.

Al sud-est del país han vist com la presència de les Joro no parava de créixer. Per això s'han posat a estudiar-la. Segons expliquen els científics de la Universitat de Geòrgia (UGA), l'aranya basa la seva supervivència en la timidesa respecte als humans. Si no et veuen o no sembles un perill, et deixaran en pau.

Com es mesura la timidesa en una aranya? El que han fet els ecòlegs és mesurar la resposta que té davant una molèstia. Van analitzar el comportament de 450 aranyes de 10 espècies.

Totes les aranyes responen quedant-se congelades, com fent-se les mortes. Però mentre que la majoria s'hi està menys d'un minut abans de reprendre l'activitat, les aranyes Joro queden immòbils durant més d'una hora.

"Bàsicament s'apaguen i esperen que desaparegui la pertorbació."

"El nostre article mostra que aquestes aranyes realment et tenen més por que a l'inrevés", explica Andy Davis, director de l'estudi, publicat a la revista Arthropoda.

Curiosament, l'única altra espècie que va mantenir una actitud similar va ser la Trichonophila clavipes, cosina de les Joro i coneguda com a aranya de seda daurada.

Adaptades als humans

Les Joro tenen la mida d'una mà i colors llampants grocs i blaus. Un aspecte que sembla anunciar: "perill, soc verinosa". I ho és, però és relativament inofensiva per a les persones i les mascotes.

Aquesta aranya, provinent del sud-est asiàtic, no pica si no és que es troba acorralada. I si pica, té uns ullals prou petits per no poder perforar la pell.

Per tot plegat, sembla que el seu èxit com a espècie invasora no és tant l'agressivitat com la passivitat.

Aquestes aranyes construeixen les seves teles daurades entre línies elèctriques, damunt de semàfors i fins i tot al costat de les mànegues de les benzineres, detalla l'estudi. Cap d'aquest lloc és gaire pacífic. Això sí, no tenen gaire competència per aquests hàbitats.

Els investigadors creuen que la timidesa de les Joro les pot ajudar a suportar millor l'allau de soroll, vibracions i estímuls que troben constantment en entorns urbans.

 A més, la congelació les ajuda a conservar millor l'energia.

Gran creixement

Des que van arribar als Estats Units, no han parat de guanyar terreny. Es van detectar per primer cop el 2013 i ara es tem que s'estenguin per tota la costa est.

Segons els investigadors, la clau és el seu "increïble potencial reproductiu".

"Simplement s'estan reproduint més que totes les altres."

Per Davis, no es tracta que estiguin desplaçant aranyes natives o expulsant-les, sinó que se'n veuen més perquè n'hi ha moltes més.

Un altre avantatge que tenen és que suporten millor el fred i, per tant, tenen una menor mortalitat quan arriba l'hivern.

Per tot plegat, els ecòlegs nord-americans recomanen als seus compatriotes que s'hi acostumin: "La gent hauria d'intentar aprendre a conviure-hi."