Jordi Casanovas abandona la direcció artística de la SALAFlyHard

Jordi Casanovas, que fins avui mateix era el director artístic de la Sala FlyHard, abandona el projecte per "desavinences insalvables amb la resta de socis que formen la societat teatral" després de 7 anys.

Casanovas, director i fundador de la companyia FlyHard i posteriorment de la sala que porta el mateix nom ha dit que es veu "obligat a desvincular-se totalment de la futura línia de programació que segueixi la sala a partir d'ara." 

L'autor i director teatral ha afegit que "comunicar aquesta notícia, per mi, és trist i penós, no obstant això, en els pròxims mesos iniciaré nous projectes relacionats amb la dramatúrgia catalana i la creació d'un equip de treball habitual que em permeti desenvolupar la meva tasca des de la independència i el rigor".

Casanovas ha volgut agrair a tots els equips que "han cregut i s'han involucrat durant aquests últims anys en un projecte que ha estat molt il·lusionant i molt satisfactori." També ha volgut desitjar molta sort a Marc Angelet i el seu equip en el nou muntatge que s'estrena a la sala i que "vaig tenir la fortuna de poder-li encarregar."

Per la seva banda, els socis de la FlyHard treuen importància a unes "diferències que consideren personals", i asseguren que "es mantindran en una línia semblant" d'estrenar textos d'autors catalans contemporanis i d'esperit transgressor. En declaracions a Catalunya Informació, Clara Cols, una de les sòcies, ha admès que encara "han de dissenyar el futur de la sala" i que de moment "els 4 socis restants es faran càrrec de la direcció."

La sala, una productora i companyia teatral de teatre català contemporani, es va inaugurar l'any 2006 i s'ha convertit en un viver de nous talents i una plataforma per descobrir autors catalans i donar-los l'oportunitat de fer el salt a altres teatres. Per la sala hi han passat propostes exitoses, del mateix Casanovas, com: Tetris (2006), La Ruïna (2008), Un home amb ulleres de pasta (2010).

Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978) ha obtingut el Premi Ciutat de València 2006 per "Estralls", el Premi Ciutat d'Alcoi 2005 amb "Beckenbauer", el Premi Marqués de Bradomín 2005 amb "Andorra" i el Josep Robrenyo 2002 amb "Les millors ocasions". La trilogia composta per Wolfenstein, "Tetris" i "City/Simcity "ha rebut el Premi de la Crítica de Barcelona a la revelació de la temporada 2006-07, el premi Crítica Serra d'or al millor text teatral de 2006 i nominacions als Premis Butaca i als Premis Max. Premi Butaca al millor text teatral de 2009 per "La Revolució" i Premi Butaca al millor text teatral de 2011 a "Una Història Catalana". Premi Time Out a la millor obra de 2011 per "Un home amb ulleres de pasta". I premi Ciutat de Barcelona de Teatre 2012.