Joan Ignasi Elena nega que el Pacte Nacional pel Referèndum rebés finançament públic

El coordinador de Mossos per la República intenta respondre en català, però passa al castellà
Joan Ignasi Elena nega que el Pacte Nacional pel Referèndum rebés finançament públic
Madrid

Joan Ignasi Elena nega que el Pacte Nacional pel Referèndum rebés finançament públic

El coordinador de Mossos per la República intenta respondre en català, però passa al castellà
Josep Maria CampsActualitzat
TEMA:
Judici procés
Joan Ignasi Elena nega que el Pacte Nacional pel Referèndum rebés finançament públic

Joan Ignasi Elena, aquest dimecres al Tribunal Suprem

El que va ser coordinador i portaveu del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena, ha afirmat aquest dimecres al judici del procés que aquesta entitat no va rebre cap mena de diner públic.

Elena, demanat com a testimoni per Vox i per la defensa de Jordi Cuixart, ha relatat quina va ser la gènesi del Pacte i el paper que hi va fer ell.


No va rebre finançament públic per "garantir la independència"

A preguntes de l'advocat de Vox Juan Cremades, ha negat haver negociat la contractació de la pàgina web del Pacte amb un responsable de la Generalitat.

També ha explicat que la gestió de les eines informàtiques la va fer una comissió tècnica formada per Òmnium, Ciemen i la Federació d'ONG, que es va encarregar el suport administratiu al Pacte.

Elena ha assegurat que ell i els altres set coordinadors van participar-hi com a voluntaris, sense cobrar res, i que "es va cuidar molt" que tota l'organització fos de voluntaris i sense finançament públic:

Cremades: "Li consta que el Pacte Nacional pel Referèndum va rebre alguna aportació pública?"

Elena: "No, no en va rebre, precisament per garantir la independència i que no hi hagués recels entre les diferents opcions polítiques; es va cuidar molt que tota l'organització, tota la gestió i tot el finançament anés de la mà de les entitats privades i de les aportacions dels ciutadans."

Elena ha aprofitat l'interrogatori per explicar que el Pacte va sortir d'un debat al Parlament de Catalunya, que en van formar part més de 4.000 entitats, i que l'objectiu que tenia era reclamar als governs català i espanyol que negociessin un referèndum d'autodeterminació a Catalunya.


"Prescindible" que el Col·legi d'Advocats considerés legal fer un referèndum

A preguntes de Marina Roig, de la defensa de Jordi Cuixart, el testimoni ha explicat que van anar al Congrés dels Diputats per parlar amb tots els partits, i que només el PP i Ciutadans s'hi van negar.

També que el manifest del Pacte va rebre més de 500.000 adhesions, i que el Col·legi d'Advocats de Barcelona en va fer un altre que defensava la legalitat d'un referèndum a Catalunya.

En aquest punt el president del tribunal, Manuel Marchena, ha interromput el testimoni dient que el que estava dient era "prescindible" en el marc del judici.

 


"Diria que jo no soc el que està sent jutjat aquí"

Un altre dels testimonis destacats d'aquest dimecres al matí ha estat el del mosso d'esquadra Albert Donaire, coordinador de la sectorial de l'ANC Mossos per la República.

Donaire, que té el número de mosso 17.130, ha volgut que es fes públic el seu nom, però no s'ha mostrat la seva imatge durant la declaració.

Aquest testimoni ha començat responent en català a les preguntes tant de Marchena com de Vox, l'acusació que n'havia demanat la declaració, però quan no l'han entès, ha passat a respondre en castellà.

Javier Ortega, secretari general de Vox, aquest dimecres interrogant Albert Donaire i contemplat per Juan Cremades


El secretari general de Vox, Javier Ortega, que ha substituït Cremades en aquest interrogatori, li ha preguntat per uns tuits que suposadament va publicar el setembre del 2017 defensant el referèndum.

Donaire ha dubtat de respondre a la pregunta i Marchena l'ha cridat a l'ordre:

Donaire: "Diria que jo no soc el que està sent jutjat aquí."

Ortega: "No, si jo li estic fent una pregunta, no li estic..."

Marchena (al testimoni): "No confongui l'escenari: vostè ha estat citat com a testimoni. En conseqüència es limitarà a respondre a les preguntes que li formulin les acusacions i les defenses i que el tribunal declari pertinents. Vostè és un agent de l'autoritat i vostè ara és davant de l'autoritat judicial. En conseqüència, obri com li imposa el seu estatut professional. Això sí, digui la veritat."

 

 

Investigat per Afers Interns dels Mossos

A partir d'aquest moment el testimoni ha respost de manera convencional i en castellà a les preguntes que li han fet: ha explicat que no ha conegut mai personalment Jordi Sànchez i que l'1-O el van destinar a Ribes de Freser.

A preguntes de Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn, Donaire ha dit que Mossos per la República no té activitat ni representativitat sindical dins dels Mossos i ha admès que Afers Interns del cos l'ha investigat per les seves declaracions públiques.

Aquest testimoni va denunciar fa poques setmanes haver rebut amenaces i missatges homòfobs a casa seva relacionats directament amb la convocatòria per declarar al Suprem aquest dimecres.

 

 

Les factures proforma d'Unipost

L'extreballador d'Unipost Xavier Barragan, aquest dimecres al Tribunal Suprem


Els interrogatoris d'aquest dimecres han començat amb les declaracions de diverses persones que treballaven a l'empresa Unipost la tardor del 2017.

En resposta a les preguntes de Cremades, el llavors director financer d'aquesta empresa, Xavier Barragan, ha dit que les factures que les acusacions relacionen amb el referèndum només eren simples pressupostos.

Barragan ha admès que hi va haver factures proforma a càrrec de la Generalitat per material electoral –més de cinc milions d'enviaments per valor de fins a un milió d'euros-, però que no eren autèntiques factures:

"En desconec l'origen però és veritat que hi havia factures proforma per aquest import. És veritat que aquesta proforma no és vàlida. No serveix ni per pujar-la a la plataforma perquè es cobri ni justifica res; simplement un pressupost."

L'advocada de l'Estat, Rosa María Seoane, ha preguntat a Barragan pels cinc milions d'enviaments que se suposava que havia encarregat la Generalitat.

En aquest moment, Josep Riba, advocat de Carles Mundó, ha demanat precisar que la Guàrdia Civil només va trobar 46.000 enviaments, i el president del tribunal, Manuel Marchena, ho ha admès.


"Enviar verí"

Per la seva banda, un altre extreballador d'Unipost, Rafael Ramírez, ha declarat que llavors l'empresa estava a punt de tancar, i que entenia que no podia negar-se a l'encàrrec de la Generalitat:

"Com ens fiquem en aquest embolic, en la situació que estem? Perquè som, érem una empresa que treballava per tot Espanya i això posava en risc perdre algun client que no fos de Catalunya, i fins i tot algun de Catalunya. Però era així, i l'empresa jo entenc que si li haguessin demanat que enviés verí ho hauria agafat, perquè ja li dic que no cobràvem al dia."

 

 

 

ARXIVAT A:
Judici procés