Investiguen la mort de capsetes i ostres vermelles entre Llançà i Colera

Investigadors universitaris estudien què hauria provocat la mort, aquest estiu, de centenars de capsetes i ostres vermelles, entre Llançà i Colera, a l'Alt Empordà. Se'n va adonar Manel Ortega, dels Amics del Cap de Creus, que diàriament hi neda i observa, com fan tantes altres persones.   

"Nedo amb ulleres i vaig veient el fons, i quan hi passes cada dia et fixes que alguna cosa passa. Veus moltes capsetes mortes. Aquí n'hi ha moltes i l'endemà veus que n'hi ha més, més i més fins que ja dius: 'Aquí passa alguna cosa'. També em fixo en les ostres, també n'hi ha moltes de mortes. Més del que és normal."

De nom científic "Arca noae", les capsetes són un mol·lusc que també se'l coneix com a "pota de cabrit". És molt present a la Mediterrània. Té forma de petxina allargada i pot arribar a mesurar fins a 10 centímetres. És comestible, però gastronòmicament no s'aprecia gaire.

Al juny es van començar a trobar cloves buides de capsetes i encara se'n continuen recollint. S'ha pentinat des del Cap de Creus fins a Cervera, on s'han comprovat que també n'hi ha moltes. Es tracta d'un fet inusual que va alertar el Parc Natural.

"És atribuïble a un canvi de temperatures sobtat", afirma Pons Feliu, director del Parc Natural del Cap de Creus. "Tant al juny com al juliol hi ha hagut una pujada forta de les temperatures, cosa que ha pogut fer augmentar els bacteris que poden afectar aquesta espècie". I no és un fet aïllat d'aquest estiu, assegura: "El que és evident és que l'augment de temperatura hi és, és constant, es va mantenint i és notori."

Els experts avisen que l'escalfament de l'aigua va canviant també la vida a mar. Eduard Marquès és biòleg dels Amics del Cap de Creus. Alerta dels canvis en "els nivells de salinitat i l'acidesa", que "són molts grans".

L'augment de temperatura fa que es vegin espècies que els agrada l'aigua calenta, com el fadrí, que ha passat al Cap de Creus per col·lonitzar nous espais.