Internet fa 30 anys i l'esperit llibertari amb què va néixer penja d'un fil

Aquest dimarts, Internet compleix trenta anys. És un moment per "celebrar que hem arribat molt lluny, però també una oportunitat per reflectir que encara ens queda molt camí", afirma en un article a "Wired" Tim Berners-Lee, que el 12 de març del 1989 va presentar una proposta per gestionar i transmetre informació, que es va plasmar en la World Wide Web. I també un moment per reflexionar sobre si l'esperit de llibertat que va inspirar la xarxa està en risc degut a lleis proteccionistes i a la censura.

Quan Berners-Lee va exposar breument la idea a Mike Sendall, el seu cap en el CERN -el laboratori europeu de física de partícules-, aquest va qualificar-ho de "vague, però excitant". Tres dècades després, la meitat dels habitants del món estan connectats a la xarxa.

Berners-Lee afirma que la web ha donat veu a grups marginalitzats i ha fet la nostra vida quotidiana més fàcil, però també mostra preocupació:

"Amb cada nova eina, cada nou lloc web, la divisió entre els que estan online i els que no hi estan s'incrementa, cosa que fa del tot imperatiu que la web sigui accessible a tothom."

El creador de la WWW veu tres fonts de disfunció: activitats directament malicioses o criminals, sistemes que creen incentius perversos, com certs ingressos lligats a la publicitat o a la disseminació d'informacions falses, i, fins i tot, conseqüències negatives del disseny, que permet la polarització i pot afectar la qualitat del discurs.

El primer problema no es pot eradicar totalment, afirma, però es poden redactar lleis i codis per minimitzar-lo. I els altres dos requereixen redissenys.

Un nou Contracte per la Web

Per establir una base que asseguri l'accés a la web com un dret humà més i contribueixi al benestar comú, l'any passat es va elaborar el Contracte per la Web. Va ser iniciativa de la Web Foundation, creada pel mateix Berners-Lee el 2008.

El Contracte es va fer públic a la Web Summit, una conferència internacional que se celebra anualment a Lisboa. Amb la intenció d'implicar governs, empreses i ciutadans, fa, d'entrada, aquesta afirmació:

"La web va ser dissenyada per unir les persones i posar el coneixement a lliure disposició."

Per això, tothom té un paper "per garantir que la web serveix a la humanitat". El Contracte demana que els governs es comprometin a assegurar que tothom pugui connectar-se a Internet i respectar el dret a la privacitat. Pretén que les empreses també facin Internet accessible a tothom i respectin la privacitat i les dades personals dels consumidors i desenvolupin tecnologies per al bé públic. I, finalment, que els ciutadans es comprometin a ser creadors i col·laboradors, a construir comunitats fortes que respectin el discurs civil i la dignitat humana i a "lluitar per la web".

La World Wide Web ha complert trenta anys (Flickr)

L'amenaça de la directiva de Copyright

Internet va néixer fa trenta anys com un espai lliure, on tothom podia ser emissor i receptor. Però darrerament han crescut els temors que aquest esperit inicial estigui en risc. I no només per la censura que certs països, com la Xina o Rússia, imposen. També preocupa la directiva sobre Copyright, que la Unió Europea porta temps debatent.

D'una banda, la directiva pretén preservar els drets dels creadors. Però de l'altra, pot dificultar la difusió d'informació, restringint la publicació, en plataformes web, de textos o altres obres creades per tercers.

David Kaye, informador especial de les Nacions Unides sobre llibertat d'expressió, ha llançat algunes crítiques, segons s'explica a la web de l'Alt Comissionat de Nacions Unides pels Drets Humans. Kaye creu que les lleis s'han d'adaptar a l'era digital, però no a qualsevol preu:

"Europa té la responsabilitat de modernitzar la seva llei de copyright per afrontar el repte de l'era digital, però això no s'hauria de fer a expenses de la llibertat d'expressió de què Europa gaudeix avui".

La darrera versió de la directiva estableix exempcions per a alguns proveïdors de continguts relativament nous i amb poca penetració a Europa. Però la majoria no entraran en aquest grup i poden tenir problemes per establir unes tècniques costoses per filtrar les notícies o fer front a problemes legals. I aquesta seria la conseqüència, segons Kaye:

"A llarg termini, això posaria en perill el futur de la diversitat de la informació i del pluralisme dels mitjans a Europa, perquè nomes els actors més grans es podran permetre aquestes tecnologies".

En el seu blog, Wikimedia España també critica la directiva que, segons ells, "afectarà negativament l'accés al coneixement i beneficiarà indegudament les corporacions i grans organitzacions que gestionen els drets d'autoria".

Per aquesta associació, la directiva fa que "els principis fonamentals del coneixement compartit caiguin per terra".

La directiva es tornarà a debatre al Parlament Europeu el 26 de març i es podria votar al 27 o el 28. De moment, tres diputats luxemburguesos del grup majoritari, el del Partit Popular Europeu, han dit que hi votaran en contra, segons ha revelat el diputat Christophe Hansen, membre d'aquest grup.

També hi ha en marxa la campanya Pledge 2019 (Compromís 2019) per donar el vot als candidats a les eleccions europees de finals de maig que es comprometin a votar en contra de l'article 13.

Trenta anys després del seu naixement, la web té diversos reptes. I així ho veu el seu inventor, Tim Berners-Lee:

"Si ara desistim de construir una web millor, no serà la web qui ens hagi fallat: nosaltres haurem fallat a la web".