Guies turístics sensesostre ensenyen una Barcelona desconeguda

La Fundació Arrels ofereix rutes als turistes amb persones que han dormit al carrer i els expliquen la seva realitat
Guies turístics sensesostre ensenyen una Barcelona desconeguda

Guies turístics sensesostre ensenyen una Barcelona desconeguda

La Fundació Arrels ofereix rutes als turistes amb persones que han dormit al carrer i els expliquen la seva realitat
Actualitzat
TEMA:
Pobresa
El Hans fa de guia turístic a un grup de noies

El Hans fa de guia turístic a un grup de noies

Persones que han viscut al carrer fan de guies turístics i mostren als visitants la cara menys coneguda de Barcelona.

És un projecte de la Fundació Arrels que amb rutes alternatives vol posar al descobert una altra realitat, sovint oculta, de la ciutat.

Per això, tres persones que han dormit al carrer, el Juan Carlos, el Manuel i el Hans, ofereixen un recorregut d'una hora i mitja per racons desconeguts.

El Hans ho explica clar: el que vol mostrar no surt a les guies.

"Els turistes no volen veure només la Sagrada Família o Montjuïc. No. Els turistes volen veure l'altra cara de Barcelona. No els hi ensenyo les coses maques, sinó les dolentes que són reals. És molt dur veure el problema dels homeless. La gent sap que estan, però no fan res."

Darrere la Barcelona turística hi ha 1.200 persones dormint cada dia al carrer. I si no hi hagués una xarxa social, la situació seria explosiva.

Els Hans ho explica així al grup que segueixen el seu recorregut:

"Aquí hi ha un hotel de cinc estrelles amb un restaurant amb una estrella Michelin. És molt car. Ara us ensenyo un restaurant cinc estrelles amb dos Michelins. En aquest menjador social no necessites res, ni la targeta de la seguretat social, ni el passaport, ni res. Quan tens gana pots entrar."

És el menjador social de les Calcutes. Aquí tothom és ben rebut. En Hans ha viscut dos anys al carrer i sent que té el deure de fer visible com viuen els sensesostre.

"Sé de què parlo, no ho he llegit en un llibre. He viscut 2 anys amb 26 cèntims. Però us puc dir que no he passat gana cap dia. Sempre he tingut un lloc on esmorzar i sopar. No al mateix lloc, però sí cada dia."

"Per què vas arribar al carrer?" "Com va ser la teva primera nit al ras?" o "Com et trobes ara que tens una llar?", són algunes de les preguntes que més sovint li fan al Hans.

La Colette, la Berta i l'Armanda han fet la ruta amb ell i n'han quedat ben satisfetes:

Colette: "Està molt bé perquè he estat a llocs on mai havia estat i probablement no hauria estat mai. Hem passat per un menjador social. Jo mai ho hauria descobert."

Berta: "Crec que és una idea molt bona per fer visibles aquestes persones que estan al carrer i que la gent, fins i tot de Barcelona, que potser no sap quina realitat està vivint, pugui aprendre com se n'ha sortit, quins recursos ha utilitzat, i, d'això, en pots aprendre tu com a persona."

Amanda: "És molt satisfactori poder tenir una conversa amb algú que ha viscut aquest tipus d'experiència. I és una pena que, per a molts d'ells, l'únic moment que ells sentin contacte humà és quan estan amb nosaltres."

El Hans ha pogut deixar el carrer, gràcies a Arrels. Ara, a més de fer de guia, treballa cada dia a la bugaderia del centre.

"Ara tinc una vida molt maca. No tinc res, però quan m'aixeco al matí em sento molt bé. I el meu futur ara és ajudar, però no a mi mateix, sinó ajudar altres persones."

ARXIVAT A:
Pobresa

VÍDEOS RELACIONATS