Estudis científics demostren la disminució del gel als dos pols
Nous estudis demostren l'efecte del canvi climàtic en els dos pols de la Terra. D'una banda, les plataformes de gel flotants de l'Antàrtida s'estan rebaixant entre vint centímetres i set metres per any, segons es desprèn d'un informe elaborat pel British Antarctic Survey. Aquest escalfament, que afecta sobretot les parts submergides de les plataformes, es deu als canvis dels vents a la zona. Pel que fa al pol nord, l'Agència Espacial Europea ha presentat el primer mapa del gruix del gel àrtic, que apunta que a mitjans de segle el gel podria desaparèixer a l'estiu i l'Àrtic es podria convertir en una zona navegable.
RedaccióActualitzat
El satèl·lit CryoSat -2 ha detectat "ràpides variacions" en el gruix del gel de l'oceà Àrtic, segons el mapa fotogràfic presentat aquest dijous per científics de l'Agència Espacial Europea (ESA). La primera edició del mapa s'ha creat a partir d'imatges preses pel satèl·lit i mostra de forma dinàmica i detallada el gruix de les capes de gel de l'oceà Àrtic i Groenlàndia.
El director dels Programes d'Observació de la Terra de l'ESA, Volker Liebig, ha pronosticat que "és possible que, abans de mitjans de l'actual segle, l'Àrtic no tingui gel durant l'estiu, de manera que serà navegable". D'aquesta manera, segons Liebig, l'Àrtic es convertirà "en una regió de gran importància geoestratègica", ja que acull entre el 15 i el 20 per cent de les reserves mundials de gas i petroli.
Liebig també ha assenyalat que els científics no estan "encara en condicions de poder assegurar si aquestes oscil·lacions són estacionals o si es poden relacionar amb el canvi climàtic", però ha considerat "un fet ja provat" que el gel àrtic està disminuint, ja que la seva extensió màxima no ha deixat de reduir-se en l'última dècada.
El satèl·lit CryoSat-2 va ser llançat a l'espai l'abril del 2010 i suposa la primera missió espacial europea dedicada a la monitorització del gel àrtic.
Les corrents càlides causen la pèrdua de gel de l'Antàrtida
D'altra banda, un informe del British Antarctic Survey publicat per la revista "Nature" estableix que la causa principal de la pèrdua de gel a l'Antàrtida són els corrents càlids de l'oceà. Per primera vegada, els científics han diferenciat entre les dues causes conegudes d'aquesta pèrdua: els corrents càlids de l'oceà, que afecten la part inferior dels blocs de gel, i l'aire calent, que actua a la part superior.
Les plataformes de gel flotants es rebaixen entre 20 centímetres i set metres cada any. L'autor principal del treball, Hamish Pritchard, ha afirmat que "a la major part de l'Antàrtida no podem explicar l'aprimament de la plataforma de gel per la fusió de la neu de la superfície, de manera que estaria impulsat pels corrents oceànics càlids, que fonen el gel des de sota".
El director dels Programes d'Observació de la Terra de l'ESA, Volker Liebig, ha pronosticat que "és possible que, abans de mitjans de l'actual segle, l'Àrtic no tingui gel durant l'estiu, de manera que serà navegable". D'aquesta manera, segons Liebig, l'Àrtic es convertirà "en una regió de gran importància geoestratègica", ja que acull entre el 15 i el 20 per cent de les reserves mundials de gas i petroli.
Liebig també ha assenyalat que els científics no estan "encara en condicions de poder assegurar si aquestes oscil·lacions són estacionals o si es poden relacionar amb el canvi climàtic", però ha considerat "un fet ja provat" que el gel àrtic està disminuint, ja que la seva extensió màxima no ha deixat de reduir-se en l'última dècada.
El satèl·lit CryoSat-2 va ser llançat a l'espai l'abril del 2010 i suposa la primera missió espacial europea dedicada a la monitorització del gel àrtic.
Les corrents càlides causen la pèrdua de gel de l'Antàrtida
D'altra banda, un informe del British Antarctic Survey publicat per la revista "Nature" estableix que la causa principal de la pèrdua de gel a l'Antàrtida són els corrents càlids de l'oceà. Per primera vegada, els científics han diferenciat entre les dues causes conegudes d'aquesta pèrdua: els corrents càlids de l'oceà, que afecten la part inferior dels blocs de gel, i l'aire calent, que actua a la part superior.
Les plataformes de gel flotants es rebaixen entre 20 centímetres i set metres cada any. L'autor principal del treball, Hamish Pritchard, ha afirmat que "a la major part de l'Antàrtida no podem explicar l'aprimament de la plataforma de gel per la fusió de la neu de la superfície, de manera que estaria impulsat pels corrents oceànics càlids, que fonen el gel des de sota".
