El gel àrtic arriba a la seva màxima extensió hivernal

El passat 18 de març, el gel marí de l'oceà Àrtic va arribar a la seva màxima extensió de l'hivern 2011-2012. Segons el Centre de Dades Nacional de la Neu i el Gel (NSIDC), l'extensió total de gel ha ocupat una extensió de 15,2 milions de km2, que equival aproximadament a tot Europa i mitja més. Aquesta xifra es troba per sota de la mitjana del període 1979-2000, amb 15,9 milions de km2. La diferència de superfície equivaldria a la superfície de tot França. I en canvi, és lleugerament per sobre de l'hivern 2010-2011, que es va situar amb 14,6 km2.
De mitjana, el gel àrtic assoleix el seu màxim a inicis de març, al voltant del dia 6, però durant els darrers anys, el pic ha tendit a desplaçar-se cap a mitjans i finals de març. El motiu del retardament és desconegut, però el NSIDC sospita que podria estar relacionat amb la mínima extensió del gel marí que tenen lloc el mes de setembre. Durant la darrera dècada, l'extensió de gel marí a l'Àrtic el mes de setembre ha establert mínims històrics en tres ocasions, i la mínima del 2011 gairebé va igualar el rècord per baixa del 2007.

El mapa de la zona polar mostra la concentració del gel marí el 18 de març. El blanc indica la concentració de neu, com més blanc més concentració i en canvi, de color blau indica aigües obertes. La superfície mitjana de la màxima extensió apareix amb la línia de color groc. Es pot veure com pel Pacífic, a l'esquerra, es manté força similar a l'habitual. Per contra, al vessant Atlàntic, a la dreta la manca és ben evident a les costes Russes.

Des del dia 23 de març, l'extensió del gel marí no ha deixat de minvar. No obstant, encara hi ha possibilitats que s'expandeixi de nou. L'extensió del gel és molt variable al febrer i març perquè el gel de les vores és molt prim i és molt sensible al temps.

L'extensió del gel marí està disminuint a l'hivern i l'estiu, tot i que la disminució no és tan pronunciada en els mesos d'hivern.