"Em trobo amb dues vies unilaterals", el detall dels papers d'Urkullu com a mediador

El lehendakari Iñigo Urkullu deixa ara consultar tota la voluminosa documentació que va anar acumulant durant el 2017 en les seves tasques de mediació entre Carles Puigdemont, president de la Generalitat, i Mariano Rajoy, president del govern espanyol, als voltants de l'1 d'octubre, la declaració de la DUI i l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.

Els "papers Urkullu"' - més de 300 documents, notes personals, correus electrònics i cartes, d'un gruix total de 600 informacions si hi afegim els articles de premsa - havien estat dipositats just el dia abans d'anar a declarar com a testimoni davant el Tribunal Suprem, el 27 de febrer del 2019. Els va deixar a tres institucions: la Fundació Sabino Arana, regida pel PNB; l'arxiu històric d'Euskadi i el monestir de Santa Maria de Poblet. Als tres indrets hi ha el mateix material. De fet, són còpies. Els originals els guarda el lehendakari.

Sembla que el que impulsa Urkullu a permetre estudiar aquesta documentació, tancada fins ara a pany i clau, és deixar en evidència que el seu paper de mediador el va fer amb bona fe i honestedat. També vol emfatitzar que no ho va fer per interès ni per iniciativa pròpia, sinó perquè va ser sol·licitat tant pel president Carles Puigdemont com pel president Mariano Rajoy i altres interlocutors.

Voldria així respondre també als dubtes sobre la claredat de la seva posició i a interpretacions que han aparegut en articles. També per rebatre algun qüestionament de la seva posició amb la publicació de l'últim llibre de Carles Puigdemont. En definitiva, deixar clar que es va recórrer a ell per una qüestió, en principi, de confiança.

Urkullu assegura que ja el 19 de juliol del 2017 arran del 30 aniversari de l'atemptat d'Hipercor és requerit per Carles Puigdemont, amb qui té una reunió de 4 hores, perquè faci allò que pugui per desencallar el bloqueig i la falta d'interlocució amb Rajoy. A això afegeix que Rajoy i altres personalitats sol·liciten el seu paper de mediador.

Però Urkullu sobretot vol que no quedin dubtes sobre la seva sinceritat i voluntat d'ajudar. També que l'impulsa el temor a una fractura social o un camí sense retorn si les coses tiraven endavant sense fre.

El lehendakari fa una dissecció dels fets amb un bisturí de notari, sense exposar cap expressió espontània ni que s'aparti de la correcció oficial. Als papers, Urkullu preserva sempre en els seus comentaris el seu paper institucional.

Queda sense revelar-se allò que li van fer arribar els seus interlocutors si no és de manera indirecta. No sabem què van dir els líders del PNB, els empresaris o Rajoy i Puigdemont, ja que Urkullu només ha autoritzat la consulta del que ell va fer i proposar i protegeix i es reserva sense transcriure el que pensava la resta.

Consternació per com van anar evolucionant els fets

Urkullu, sense parlar de discrepàncies, sí que diu que "sent una confusió total per part del president Puigdemont per tenir-ho tot planificat, el que anava a fer i al mateix temps veure que no volia procedir a una Declaració Unilateral d'independència" just el dia abans del ple del 10 d'octubre.

El dia 9 d'octubre, el dia abans del ple del Parlament, Urkullu subratlla:

"Carles Puigdemont em va dir, amb testimonis al davant, que l'endemà no volia procedir a la DUI al Parlament de Catalunya".

També assegura haver sentit el mateix sobre les mesures que tenia pensades adoptar Mariano Rajoy.

La via Urkullu

El mateix dia 9 abans del ple, Urkullu remet una de les seves propostes, la via basca o via Urkullu, que passa per "diàleg, diàleg i diàleg".

Urkullu no amaga que és contrari clarament a la via unilateral, tot i que mostra coincidència en el diagnòstic que es fa des de Catalunya de la situació. No obstant, no coincideix amb Puigdemont, però tampoc amb les receptes de Rajoy de no afrontar una via de solució al conflicte.

"Em trobo amb dues vies unilaterals."

"Em trobo amb dues vies unilaterals", diu en una nota. Urkullu creu que s'ha d'obrir un nou cicle polític per abordar el model d'estat, donar encaix a la realitat plurinacional i poder celebrar un referèndum, això sí, legal i pactat, com sempre ha reiterat.

A Rajoy, Urkullu també li arriba a dir que ha fet tot el que era possible perquè no s'acabés amb un trencament i amb una DUI i que lamenta que Puigdemont digués que "actuaria d'una manera i que ho fes" -diu- "dramàticament d'una altra".

A Puigdemont, el lehendakari intenta convèncer-lo de la falta d'oportunitat i conveniència d'optar per aquest camí, la necessitat de tenir "autoritas", treballar per ampliar la base social de suport al referèndum i recórrer a més suport internacional i de sectors econòmics dels que s'havia obtingut fins ara.

I arriba el ple del 10 d'octubre. Urkullu diu que és informat en tot moment per diferents parts. En un moment d'intensos contactes i de mediació, Urkullu reitera que no veu en cap moment que hi hagi hagut una declaració de la DUI amb efectivitat legal.


La proposta per aturar el 155

En el capítol de missives a Mariano Rajoy, Urkullu li diu el 26 d'octubre que no es pot arribar com s'està arribant a l'enfrontament civil, que s'ha de parar tot abans que segueixin les mobilitzacions. "Per favor", acaba dient al president del govern espanyol.

Davant l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, Urkullu diu públicament a Rajoy que n'és totalment contrari i el troba contraproduent. A finals d'octubre, fa una doble proposta als governs de la Generalitat i d'Espanya per tal de reconduir la situació amb quatre passos:

- No fer declaració d'independència o, en el seu cas, deixar-la en suspens

- No aplicar l'article 155 de la Constitució o en el seu cas deixar-lo en suspens

- Celebrar eleccions a Catalunya convocades pel president de la Generalitat

- Tornar a la normalització institucional i legal

Per fer possible aquesta proposta, s'hauria d'establir una via de diàleg permanent: una taula fixada a l'agenda, amb un calendari i uns continguts.

Qui el va contactar?

Urkullu, potser per la seva llarga experiència en l'etapa amb la dificultat que es va haver de treballar fora de focus i a moltes bandes per intentar acabar amb la violència d'ETA, es mostra molt discret a l'hora de revelar detalls de la identitat de les persones amb qui parlava. Tampoc hi apareixen les converses, sobretot telefòniques. En va mantenir, per exemple, amb empresaris catalans que el van interpel·lar per evitar una DUI i que es convoquessin eleccions a Catalunya.

En els seus papers, també exposa com, des de l'abat de Montserrat o des del monestir de Poblet, van sol·licitar també la seva participació i implicació per encarrilar els fets.

En els documents, hi apareix una trucada i una conversa sense detallar amb el rei Felip VI arran de la seva intervenció televisiva.

Urkullu deixa entreveure un pas al costat pel que fa a Catalunya des del període més convuls del procés i es reserva i no revela si intervindria en el futur si fos de nou requerit. Deixa, però, la porta oberta a la seva disponibilitat a ajudar en el que pugui. De tota manera i des d'aquelles dates, se centra en la situació d'Euskadi i ara en reeditar un govern de coalició amb el PSE per afrontar la crisi durant i després de la pandèmia.