Els zeladors reivindiquen que es reconegui que la seva feina és "d'alt risc"

No se senten reconeguts ni professionalment, ni econòmicament.

I lamenten que "la gent no sap el que és" la seva feina.

Són els zeladors, un col·lectiu professional de l'àmbit sanitari que reivindica que la seva feina té el mateix "alt risc" que la de la resta de persones que treballen en els hospitals.

El Ministeri de Sanitat, en canvi, els considera treballadors de "baix risc".

Per tot plegat, aquest dijous s'han manifestat a tot Espanya.

A Barcelona, han fet un minut de silenci davant de l'Hospital Vall d'Hebron, pels companys que han emmalaltit i pels que han mort a causa de la Covid-19.

A Girona la mobilització s'ha fet a l'Hospital Josep Trueta, on han llegit un manifest en què reclamen que es revisin els actuals protocols de protecció, que consideren insuficients. 

Sergi Sánchez Pujol, zelador de l'Hospital Vall d'Hebron, en posa un exemple:

"Si ets personal de baix risc, per una banda no tens dret, per dir-ho així, als uniformes EPI [equips de protecció individual], ni, de l'altra, tampoc se't proporcionen les proves PCR que es fan normalment al personal d'infermeria quan ho reclamen o quan han estat en contacte amb un pacient amb Covid i no han estat protegits".

"A primera línia, amb el mateix risc"

Marc González, zelador a la planta Covid de l'Hospital de Bellvitge, defensa:

"Si tu estàs a primera línia a urgències o, en el meu cas, en una planta Covid, a mi que em perdonin, però jo tinc el mateix risc que les meves companyes".

I afegeix:

"Nosaltres fem molt més que portar llits: estem en contacte tot el dia [amb el pacient]. Tant si el baixes per fer proves com si l'has de mobilitzar. O, en plena pandèmia, que els zeladors pronaven amb el metge, que és posar el pacient de bocaterrosa".

Juan Antonio Grima, company a la planta de cardiologia, ho té molt clar:

"Els primers que tenen contacte amb el malalt que entra per la porta som nosaltres".

I reivindica que hi hauria d'haver formació reglada per a zeladors: 

"Per exemple, si un malalt té una fractura a la cama, algú t'ha d'ensenyar a moure el malalt, per no fracturar-li més la cama, o el maluc".

González també considera que "hi hauria d'haver un grau, o que vinguéssim a fer unes pràctiques".

Una muntanya de roba de gent morta

Els zeladors, encara avui, no saben quant els toca de la paga extraordinària que el govern va anunciar que abonarà al col·lectiu sanitari.

Una remuneració que, en aquest cas, entenen que hauria de ser a parts iguals, ja que ells també han treballat moltes hores i en circumstàncies no sempre fàcils, com recorda Grima: 

"És que podien morir vint persones al dia. Una de les imatges que més m'ha impactat és baixar la bossa d'un pacient que es va morir i portar-la al lloc on es deixava el material, i veure una muntanya de sacs de roba, de gent que s'havia mort".