Els millors papers de la Carulla al teatre, el cinema i la televisió
Gran actriu als escenaris, habitual a les sèries de TV3, veu de doblatge i amb incursions en el cinema. Montserrat Carulla era una professional completa.
Va començar amb el teatre amateur i va estudiar a l'Institut del Teatre a finals dels anys 40. Però no va ser fins als 60 que va començar a fer teatre professional a Barcelona i a Madrid. Catalunya va ser, sobretot, on va desenvolupar el gruix de la seva carrera, amb la interpretació de nombroses obres teatrals clàssiques de la literatura catalana, espanyola i universal.
Va començar al Romea amb "Els pastorets" i amb obres com "Soparem a casa" i "El fiscal Recasens", de Josep Maria de Segarra.
Entre moltes altres peces en què va participar figuren els clàssics de Shakespeare "Romeu i Julieta", "Hamlet", "Molt soroll per no res" i "Les alegres casades de Windsor".
També va deixar empremta interpretativa a "Pigmalió", de George Bernard Shaw, "La gata sobre la teulada de zinc calenta", de Tennessee Williams, " Els fills del sol ", de Maxim Gorki, o "La viuda trapella", de Goldoni.
Va destacar en grans obres de la literatura catalana, entre elles "Poema de Nadal", de Josep Maria de Sagarra; "La plaça del diamant", de Mercè Rodoreda; "Mort de dama", de Llorenç Villalonga; "La filla del mar" i "Maria Rosa", d'Àngel Guimerà; "Primera història d'Esther", de Salvador Espriu, i l'adaptació teatral d'"El quadern gris", de Josep Pla.
Es va posar a la pell de clàssics de teatre espanyol: "Don Juan Tenorio", de Zorrilla; "La dama duende", de Calderón de la Barca; "El caballero de Olmedo", de Lope de Vega; "Luces de bohemia", de Valle-Inclán, o "La ira del humo", d'Antonio Buero Vallejo.
Amb qui més va treballar va ser amb el director Joan Ollé. Però també la va dirigir el seu gendre Mario Gas.
A partir dels anys 90, Montserrat Carulla va ser una de les actrius indispensables en les sèries de TV3, com "Secrets de família", "Dones d'aigua", "Laberint d'ombres", "El cor de la ciutat, o "La Riera", la seva última aparició televisiva. Del seu treball en van quedar personatges tan entranyables com recordats: la Martina, la Consol, la Cèlia o la Teresa.
Al cinema, va treballar amb directors com Vicente Aranda, Ventura Pons, Pilar Miró i Juan Antonio Bayona.
Va actuar en pel·lícules com "Surcos", "Vida de familia", "El vicari d'Olot", "La rebelión de los pájaros", "Carreteras secundarias", "La ciudad de los prodigios", "Mariposa negra", "El orfanato", "Siempre hay tiempo", "Orson West", "Clara Campoamor. La mujer olvidada" i "Barcelona, nit d'hivern".
Amb 86 anys es va acomiadar de l'escena envoltada de família. Va interpretar i portar pels teatres de Catalunya l'obra que el seu fill Roger Peña va escriure i dirigir per a ella, "Iaia!". A l'escenari l'acompanyava el seu net Aleix Penya.
"Crec que és més prudent retirar-se quan encara estàs en plenes facultats i no per la porta del darrera", va dir aleshores la Carulla, una actriu de les grans amb una llarga carrera per ser recordada. I molts la recorden a ella com "la iaia de Catalunya".
