Els Joglars inauguren a l'Empordà l'exposició que aplega les obres de Dalí sobre el Quixot
Els actors de la companyia Els Joglars han estat els encarregats d'inaugurar l'exposició "El Quixot de la Manxa il·lustrat per Salvador Dalí", que ja es pot veure al castell de Púbol, que va ser residència de Gala. Ramon Fontserè i Xavier Boada han escenificat el que han anomenat "dualitat quixotesca de Dalí", és a dir, la rauxa del Quixot i el seny de Sancho Panza, a través del recitat de textos del pintor empordanès. L'exposició "El Quixot il·lustrat per Salvador Dalí" és una de les activitats programades amb motiu de l'Any Dalí, i aplega els dibuixos i aquarel·les que va fer durant els anys que va viure als Estats Units, per a una edició anglesa del Quixot del 1946.
La dualitat quixotesca que va encarnar Salvador Dalí es reflecteix als dibuixos que l'artista va fer per il·lustrar la novel·la cervantina i que s'exposen fins al 31 de desembre al castell de Púbol, dins dels actes programats en l'Any Dalí.
Els Joglars han inaugurat l'exposició temporal "El Quixot de la Manxa il·lustrat per Salvador Dalí", que conté 38 obres, 28 dibuixos i 10 aquarel·les que l'artista empordanès va realitzar el 1945 per il·lustrar la versió anglesa de la primera part d'"El Quixot", editada per Random House el 1946 amb el títol "The life and Achievements of the Renowned Don Quijote de la Mancha".
Entre 1940 i 1948, Dalí va viure als Estats Units, en una etapa de gran creativitat del pintor que es va caracteritzar pel retorn al classicisme, encara que per un peculiar classicisme dalinià.
El catàleg de l'exposició, dissenyat per Àlex Gifreu, i editat en castellà, català, anglès i francès, reprodueix, a més del material exposat, quatre estudis preparatoris.
D'acord amb la intenció de l'any Dalí d'estimular un coneixement més ampli i profund de l'obra de l'artista i els seus múltiples facetes, en aquest cas s'ofereix al visitant la possibilitat de descobrir el Dalí il·lustrador. La relació entre l'univers literari i pictòric, tan pròpia dels artistes del Renaixement, cobra un nou impuls amb el surrealisme, i Dalí s'hi sent especialment. Així, Dalí il·lustra algunes de les grans obres de la literatura universal, en les quals reflecteix no només la seva tècnica i iconografies pròpies, sinó també el seu univers personal, el seu pensament i la seva evolució.
Algunes d'aquestes grans obres literàries són "The Autobiography of Benvenuto Cellini", els assajos de Montaigne o "Macbeth", de William Shakespeare, així com obres pròpies com la seva autobiografia "The secret Life of Salvador Dalí". El Quixot i la seva bogeria inspiren el millor Dalí i això li obre la porta per aplicar el seu mètode paranoicocrític -batejat així per ell mateix-, un mètode espontani de coneixement irracional basat en el poder de les associacions sistemàtiques pròpies de la paranoia o, en altres paraules, en l'associació interpretativocrítica dels fenòmens delirants, segons explica Dalí en el seu text teòric "La conquête de l'irrationel", editat el 1935.
A les aquarel·les i dibuixos exposats en aquest cop, Salvador Dalí evoca una gran quantitat d'elements de les seves pròpies obsessions, de la seva iconografia particular i, insisteix una vegada i una altra a traslladar a la geografia manxega el seu estimat paisatge empordanès.
