Els Estats Units ampliaran la presència militar a Colòmbia, i Chávez alerta que es pot declarar una guerra a l'Amèrica Llatina
El govern colombià ha tancat finalment l'acord amb els Estats Units que permetrà als nord-americans fer ús de set bases militars al país andí. Aquest pacte ha portat Colòmbia a un conflicte diplomàtic amb l'Equador, Veneçuela i altres països de la zona, malgrat les ofertes de diàleg del president Álvaro Uribe. Per la seva part, el president veneçolà, Hugo Chávez, ha arribat a dir que la presència militar nord-americana a Colòmbia podria desencadenar una guerra a l'Amèrica Llatina. Els Estats Units defensen, però, que és un acord estrictament bilateral i que l'objectiu és la lluita contra el narcotràfic i el terrorisme.
Washington diu que aquest pla és una ampliació de la cooperació entre els dos estats, i que els Estats Units ja han aportat més de 5.000 milions de dòlars a Colòmbia per poder lluitar contra el narcotràfic i les guerrilles de les FARC. "Les missions són les mateixes", ha apuntat el subsecretari de defensa Frank Mora. "Ara tindrem més accés en aquest país, però això no significa que incrementem els nostres efectius militars", ha afegit.
L'acord marca que els EUA podran fer servir set bases militars en territori colombià, i hi podran destinar fins a 800 soldats i 600 funcionaris i treballadors civils. Actualment els nord-americans hi tenen destinats uns 260 militars.
L'acord marca que els EUA podran fer servir set bases militars en territori colombià, i hi podran destinar fins a 800 soldats i 600 funcionaris i treballadors civils. Actualment els nord-americans hi tenen destinats uns 260 militars.
