Els advocats de Mas i Ortega acusen l'Estat de forçar una "querella de pont aeri"
Xavier Melero diu que el govern espanyol ha volgut "mediatitzar l'acció de la justícia" amb el 9-N, però que no ho ha aconseguit perquè "ha deixat petjades"
Els advocats de Mas i Ortega acusen l'Estat de forçar una "querella de pont aeri"
Barcelona

Els advocats de Mas i Ortega acusen l'Estat de forçar una "querella de pont aeri"

Xavier Melero diu que el govern espanyol ha volgut "mediatitzar l'acció de la justícia" amb el 9-N, però que no ho ha aconseguit perquè "ha deixat petjades"

Redacció Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

L'advocat de l'expresident Artur Mas, Xavier Melero, ha començat el seu informe en la jornada final del judici pel 9-N afirmant que les proves que ha presentat la fiscalia no les ha negat ningú. En aquest sentit, Melero ha dit que Artur Mas s'ha declarat sempre responsable polític del 9-N, i que "mai no s'ha amagat darrere d'una multitud de voluntaris", com ha afirmat el fiscal.

Una acció del govern espanyol que ha deixat "petjades"

Melero ha dit que, com el fiscal, també sent "tristor", perquè, ha assegurat, s'ha arribat a aquest judici perquè "el govern espanyol i algunes institucions han intentat mediatitzar l'acció de la justícia", i que no ho han aconseguit, perquè "han deixat petjades".

Aquestes "petjades", segons l'advocat d'Artur Mas, són, per exemple, la negativa del Tribunal Constitucional a incloure un requeriment en la providència del 4 de novembre que ordenava l'anul·lació del 9-N. I que això ho va fer a pesar que l'advocat de l'estat, en l'escrit del govern espanyol que va motivar la providència, va demanar aquest requeriment de manera expressa.

Melero, que ha qualificat aquest advocat de l'estat d'"heroi anònim", ha esmentat una altra d'aquestes petjades: la convocatòria de la junta de fiscals, per ordre del fiscal general de l'estat, que va decidir posar una querella contra Artur Mas. L'advocat ha afirmat que, abans d'aquesta reunió, que va acabar forçant la dimissió del fiscal general, tots els actors jurídics que havien tractat el tema van desistir d'actuar contra Mas, com és el cas de la junta de fiscal de Catalunya que ho havia desestimat.

Una providència gens clara que no hauria de comportar desobediència

Segons Melero, la providència del TC del 4 de novembre era molt diferent de l'anul·lació de la consulta que el mateix TC va fer al setembre, i que el govern d'Artur Mas sí que va acatar. L'advocat de la defensa, i a diferència del fiscal, ha afirmat que la providència no era gens clara, i que els aclariments que es van demanar encara no havien arribat el 9-N.

Per tot això, Melero ha assegurat que, si es vol condemnar Artur Mas per desobediència, s'haurà d'"innovar" i "ser creatiu" i que, en el futur, s'haurà d'explicar a les facultats perquè haurà comportat un canvi substancial d'aquesta figura jurídica. Ho ha argumentat afirmant que, en tots els casos, la desobediència implica unes característiques de l'actitud de l'acusat, com és la reiteració, que no s'ha donat en aquest cas.

♦ Sánchez Ulled: "El TC no es podia imaginar una deslleialtat constitucional d'aquest calibre"

 

Segons l'advocat d'Ortega, les acusacions "fan trampa"

Per la seva banda, Rafael Entrena, advocat defensor de Joana Ortega, ha dit que en algun moment hi ha hagut en la legislació espanyola possibles condemnes penals per la convocatòria de referèndums il·legals, però que ara mateix no hi és. Entrena ha explicat que es va introduir contra el pla Ibarretxe, però que el 2005 es va despenalitzar.

L'advocat d'Ortega, que ha precisat que els tres advocats defensors s'han repartit les argumentacions, ha dit que, si no estan penalitzats els referèndums il·legals, molt menys ho han d'estar els processos participatius com el del 9-N. Entrena ha afirmat que les acusacions "fan trampa" per poder encausar els acusats, perquè han "ignorat la voluntat del legislador", i han forçat l'aplicació de les figures de la desobediència i la prevaricació, que no són pertinents.

Entrena ha qualificat de "querella del pont aeri" la que ha portat a aquest judici, perquè els fiscals catalans l'havien rebutjada i va ser la fiscalia general de l'estat la que va forçar que es formalitzés. L'advocat ha dit que tant la querella com el judici han estat erronis, perquè no hi ha cap indici de delicte, i ha vaticinat que la sentència que surti d'aquest judici tindrà conseqüències no només jurídiques, sinó també polítiques, socials i mediàtiques.

Segons Entrena, la providència del TC del 4 de novembre del 2014, que ha recordat que és un "automatisme legal" al recurs del govern espanyol, no tenia perquè produir els efectes que reclama la fiscalia als acusats:

"La providència no diu que s'hagi d'eliminar la pàgina web, perquè és una mesura cautelar, no és una sentència, i per això és susceptible de recurs, de revocació. Les mesures cautelars no poden produir efectes d'impossible reparament."

Segons ha dit Rafael Entrena, Joana Ortega no va rebre cap requeriment personal per desmuntar l'organització del 9-N i que, com que aquest requeriment és un element imprescindible perquè hi hagi delicte de desobediència, no hi ha base jurídica per demanar-ho.

Entrena també ha assegurat que condemnar els acusats per prevaricació comportaria "forçar de manera molt ample" aquest delicte penal, perquè el que s'està jutjant són actuacions polítiques que estan excloses de l'àmbit penal.

El torn de l'advocat de Rigau, Jordi Pina

Després d'un recés d'hora i mitja, la part final del judici s'ha reprès amb l'al·legat de Jordi Pina, l'advocat d'Irene Rigau. Pina ha començat subratllant els dubtes generats sobre el paper del ministeri fiscal.

"És la primera vegada a la meva vida professional que veig que el ministeri fiscal s'excusa pel seu comportament, i això ens ha de fer reflexionar greument a tots sobre el fet que el ministeri fiscal intenti justificar davant d'un tribunal per què no va actuar el 9-N."

Perquè tot això, diu Pina, no fa res més que alimentar els dubtes sobre l'actuació del ministeri fiscal i de les possibles ingerències que el govern espanyol hagi pogut tenir en aquest procés.

Pina no ha volgut passar per alt que el fiscal digués que la Generalitat va actuar de manera fosca, opaca i que l'element que ha introduït és el fet de no haver volgut donar documents amb el segell de la Generalitat. Pina ho ha aprofitat per carregar contra els inspectors d'ensenyament per intentar buscar arreu papers amb el segell de la Generalitat.

"Que no es digui que el fet de no entregar documents, creient legítimament que no s'havien d'entregar documents perquè no s'havien de donar ordres específiques perquè el Departament d'Ensenyament no havia d'ordenar res a ningú, sigui sinònim que s'estava amagant una operació encoberta de la Generalitat de Catalunya."

 

Les resolucions "no" vinculants del TC

Jordi Pina ha dit que entén que, realment, les resolucions del Tribunal Constitucional no eren vinculants per a Irene Rigau i que l'exconsellera no va desobeir. Pina ha plantejat que és molt difícil creure que s'està desobeint quan se'n demana l'aclariment. No es pot condemnar una persona quan se n'està demanant l'aclariment.

Després d'haver posat en dubte la vinculació del Constitucional, Pina ha acusat directament el govern espanyol:

"M'ho volia callar, però ho diré. Per convicció personal i amb el legítim dret de defensa de la senyora Rigau, el govern espanyol vol la mort política dels tres acusats."

Davant la falta de comprensió per part de Pina sobre l'acusació de "comissió de delicte per omissió" feta per la fiscalia, l'advocat de Rigau conclou que aquesta és una acusació gratuïta per demanar una pena elevada als acusats.

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

ESPECIALS RELACIONATS

Anar al contingut