Els 25 signen a Roma la primera Constitució europea

18 de juny del 2004. Foto de família dels 25 caps d'estat i de govern de la UE després de consensuar el text definitiu de la primera Constitució europea. Van fer falta 28 mesos de negociacions per aconseguir-ho. El procés s'ha oficialitzat avui amb la firma de la Carta Magna al Capitoli de Roma. El text reforma les actuals institucions. Estableix la figura d'un president de la Unió Europea, amb un mandat de dos anys i mig, renovable només una vegada. Es crea el càrrec de ministre d'Exteriors, que unifica les funcions del comissari d'Exteriors amb les de l'alt representant de la Política Exterior i de Seguretat Comuna. Dels quinze comissaris es passa a 25, un per cada estat, almenys fins al 2014. El Parlament Europeu s'amplia dels 732 fins a un màxim de 750 diputats. A partir d'ara, el Consell no podrà aprovar una llei sense el vistiplau de l'eurocambra. Segons la Carta Magna, la presa de decisions es regeix amb la fórmula de la majoria qualificada. Cal el suport del 55% dels estats, sempre que sumin un mínim de quinze i que representin un 65% de la població. Es restringeix també el poder de veto, que queda reduït, bàsicament, als àmbits de política exterior, immigració i fiscalitat. La Constitució també inclou la Carta de Drets Fonamentals i no recull cap referència a la tradició cristiana. La Carta Magna no agrada a tothom. Per alguns nacionalistes queda poc garantida la diversitat cultural i lingüística de l'Europa de les regions. Per la seva banda, l'esquerra no socialista considera que el text no es compromet prou amb els drets dels treballadors. Perquè la Constitució entri en vigor falta encara un últim obstacle. La ratificació dels 25, que es farà a través de referèndum o per votació parlamentària. Un fracàs dels referèndums en algun país gran com França o el Regne Unit, que ja han dit que en convocaran, convertiria el text en paper mullat. Espanya és el primer estat membre que anirà a les urnes. La data: el 20 de febrer.