La crisi oberta per la decisió de Barroso no té precedents en la història de la Unió Europea
La situació creada arran de la renúncia de Barroso a sotmetre a la ratificació del Parlament la composició de la Comissió Europea és única en la història de la Unió Europea. La crisi desencadenada, però, hauria pogut ser encara de majors dimensions en cas que la proposta de Comissió hagués estat sotmesa a ratificació i rebutjada pel Parlament. Ara, s'obre un període en què Barroso haurà de consultar amb els líders de la UE una nova composició per a la Comissió que obtingui el màxim suport possible del Parlament.
A banda d'assegurar-se una proposta amb garanties per superar la ratificació del Parlament, Barroso necessitarà un suport ampli que legitimi l'acció de govern de la Comissió durant els pròxims cinc anys.
S'ha de tenir en compte que els precedents executius comunitaris han tingut en l'última dècada suports superiors al 70% de l'eurocambra. Concretament, la "comissió Santer" va obtenir el suport, el gener del 1995, d'un total de 417 vots a favor per 104 en contra, i l'actual, la Comissió de Prodi, va obtenir el setembre del 1999 un suport similar, amb 404 vots favorables, per 153 en contra i 37 abstencions.
La crisi oberta al si de la Unió Europea és especialment transcendent tenint en compte el moment en què es produeix, tot just dos dies abans de la firma de la Constitució europea a Roma per part dels caps d'estat i de govern dels 25.
L'únic precedent d'una crisi de similars característiques a nivell institucional és la caiguda de la "comissió Santer", l'any 1999, gràcies a la pressió de l'eurocambra pels seus casos de corrupció.
