Un instant de la reunió entre el conseller de Territori, Juli Fernàndez, i la síndica d'Aran, Maria Vergés, a Vielha
Un instant de la reunió entre el conseller de Territori, Juli Fernàndez, i la síndica d'Aran, Maria Vergés, a Vielha
ELECCIONS AL CONSELH GENERAU D'ARAN 2023

Eleccions al Conselh Generau d'Aran: Maria Vergés (UA) s'enfronta per primer cop a les urnes amb el repte de mantenir la majoria absoluta

Rosa Maria Salgueiro es presenta per primer cop com a candidata de Convergència Aranesa, i Aran Amassa i el Partit Renovador d'Arties e Garòs esperen obtenir representació

Jovita AnéActualitzat

La clau

Unitat d'Aran vol mantenir la majoria absoluta al Conselh Generau d'Aran, però l'actual síndica, Maria Vergés, que es presenta per primera vegada com a candidata, s'haurà d'enfrontar a les urnes amb Rosa Maria Salgueiro, que s'estrena amb la llista de Convergència Aranesa, ara a l'oposició. Aran Amassa i el Partit Renovador d'Arties e Garòs volen aconseguir representació per acabar amb el bipartidisme.


Com està ara el Conselh Generau d'Aran

Conselh Generau d'Aran

Unitat d'Aran va guanyar les eleccions del 2019 amb majoria absoluta i té 9 dels 13 consellers i conselleres que formen el govern. A l'oposició hi ha Convergència Aranesa, amb 4 consellers/res: Maria Vergés és la síndica d'Aran.


La batalla electoral

Convergència Aranesa i Unitat d'Aran s'han anat alternant al govern des de la reinstauració, l'any 1991. Els convergents (CDA) han estat al capdavant de les institucions araneses 22 anys (5 legislatures i mitja) i Unitat d'Aran (UA), 10 anys, dues legislatures i mitja, i una, la del 2007-2011, amb el suport del Partit Renovador d'Arties e Garòs (PRAG).

Els comicis del 2019 han marcat un abans i un després per als dos partits majoritaris. Convergència va perdre la majoria absoluta, i va passar de 7 a 4 consellers i Unitat d'Aran obtenia els millors resultats de la història, amb 9. El Partit Renovador d'Arties e Garòs va quedar fora del govern.


Canvis en els lideratges  

La dimissió del síndic Paco Boya, d'UA, el 2020 per assumir la Secretaria General per al Repte Demogràfic del govern espanyol, va portar Maria Vergés a ocupar la sindicatura per votació interna del partit. Ha hagut de fer front a la gestió de la pandèmia i ha donat continuïtat en aquests dos anys als projectes iniciats per Boya.  

Amb la mort ara fa un any de Carlos Barrera, que va ser síndic 20 anys i president de CDA, Rosa Maria Salgueiro és la nova candidata del partit. Salgueiro aspira a millorar els resultats de fa quatre anys i tornar a ser decisius al govern.

Aran Amassa, una agrupació d'esquerres que es presenta en aquests comicis amb ERC, vol entrar al Conselh Generau d'Aran. La formació no ha decidit  encara qui serà el candidat o candidata a la sindicatura.

El Partit Renovador d'Arties e Garòs, que va tenir un conseller al govern cinc legislatures (del 1999 al 2019), no va obtenir representació fa 4 anys. El 28M, torna a apostar per José Antonio Bruna.  


L'elecció dels consellers i el síndic o síndica  

Divuit candidatures de quatre partits es presenten a les eleccions al Conselh Generau d'Aran. Els tretze consellers s'elegeixen en els sis terçons o divisions administratives històriques del territori. El nombre de consellers varia en funció de la població. Al Mig Aran, hi ha dos terçons: Castièro, on hi ha la capital, Vielha, que escull quatre consellers, i Marcatosa, que en tria un. Al Naut Aran, s'escullen dos consellers al terçò de Pujòlo i dos més a Arties e Garòs. Finalment, al Baix Aran, Lairissa tria un terçò i Quate Lòcs, tres. D'entre els tretze consellers, s'elegirà el síndic o síndica.


Preocupació per l'habitatge

Tots els partits que es presenten en aquests comicis prometen posar les persones al centre de les polítiques, i per a tots, l'habitatge és la principal preocupació. Proposen la promoció d'inversions públiques i privades per construir habitatge social, que garanteixin l'accés als veïns i treballadors a preus més assequibles. També prometen regular i controlar el lloguer de pisos turístics i consolidar el model sanitari i social amb l'ampliació de l'Espitau i la posada en marxa de la nova residència per a la gent gran.


L'ampliació de l'N-230 i el projecte de la C-28

Un altre dels reptes del pròxim mandat és revisar les dotacions pressupostàries de les competències traspassades per la Generalitat i millorar el finançament pel desenvolupament de les polítiques pròpies.

Pel que fa a les inversions pendents, la més destacada és l'ampliació de la carretera N-230, la principal entrada a la Vall d'Aran, amb una via 2+1 des d'Almenar fins al túnel de Vielha i la millora del tram fins a la capital aranesa i la frontera amb França. També hi ha sobre la taula el projecte de mobilitat de la C-28, amb la creació d'un carril verd o transport públic de Vielha a Baqueira.


El maldecap dels residus

La gestió dels residus és un tema encara no resolt. Tots els partits proposen noves fórmules per fomentar el reciclatge. L'objectiu és reduir els costos de transferència dels residus a l'abocador controlat de Fígols i evitar l'increment de la taxa als veïns. També proposen desenvolupar el pla de gestió integral dels boscos, una competència que la major part dels ajuntaments han delegat al Conselh Generau d'Aran, fer extraccions de fusta i reaprofitar la biomassa per als edificis públics.

En matèria turística, s'han de completar les accions previstes en el pla de sostenibilitat, que han de permetre desenvolupar accions per potenciar indrets i activitats per fer de l'Aran una destinació turística fora de la temporada d'hivern.

I, en l'àmbit de la llengua, tots els partits coincideixen en la urgència de promoure, fomentar i potenciar l'ús social de l'aranès per revertir la situació crítica que viu la llengua pròpia d'Aran.

ARXIVAT A:
Eleccions municipals 2023
Anar al contingut