El Suprem remet a jutjats ordinaris les denúncies per la gestió de la Covid

El Tribunal Suprem ha rebutjat les 20 querelles i 30 denúncies presentades contra el govern espanyol per la gestió de la pandèmia, perquè considera que no hi ha indicis de responsabilitat contra cap membre de l'executiu sobre la falta de protecció dels sanitaris o policies.

L'alt tribunal sí que veu motius per investigar-ho i remet el mig centenar de denúncies i querelles als jutjats ordinaris de Madrid. Hauran d'estudiar si es van prendre les mesures necessàries de seguretat per als treballadors públics, la mort d'avis a les residències i la compra de material fallit en el mercat internacional, entre d'altres. 

Els magistrats apunten que si les investigacions demostren indicis de responsabilitat contra algun aforat, el cas serà elevat de nou al Suprem. 

Cap indici de responsabilitat

En la resolució del Suprem, que és l'òrgan que investiga els membres del govern per ser aforats, es considera que per admetre les denúncies és imprescindible justificar l'autoria dels fets denunciats:
 

"Cal demostrar que si no s'hagués ocultat informació o s'hagués anticipat la decisió política del confinament, s'haguessin impedit els danys."

Les denúncies i querelles s'han presentat els últims mesos per diversos sindicats, associacions, organitzacions professionals de l'àmbit sanitari i de les forces de seguretat, familiars de víctimes i Vox. Denuncien delictes d'homicidi i lesions imprudents, delicte contra el dret dels treballadors, prevaricació i malversació de cabdals públics.
 

Marchena, ponent de la sala

En la resolució, de la qual ha estat ponent el president de la sala, Manuel Marchena, el jutge del procés, s'admet que no tota conducta socialment reprovable té encaix en un precepte penal.

Pel que fa a les residències d'avis, el Suprem creu que cal aclarir si les morts van estar associades a "decisions administratives o de gestió" i indagar les resolucions "que van impedir que aquestes persones fossin traslladades a centres sanitaris".

Entre d'altres qüestions, s'intenta saber si l'excepcionalitat del moment justifica les decisions que van impedir que els malalts de més edat "no rebessin l'atenció mèdica a la qual tenien dret".