Una planta d'energia que funciona amb carbó a Crystal River, a Florida
Una planta d'energia que funciona amb carbó a Crystal River, a Florida (Reuters/Dane Rhys)

El Suprem dels EUA limita el poder de Biden per lluitar contra la crisi climàtica

El tribunal limita el poder de Biden per reduir les emissions de gasos contaminants i el deixa en mans de cada estat

La majoria conservadora del Tribunal Suprem dels Estats Units ha limitat el poder del govern de Joe Biden per reduir les emissions contaminants. Una altra decisió controvertida d'aquest tribunal, després de la d'abolir el dret a l'avortament.

La decisió limita l'autoritat de l'Agència Federal de Protecció del Medi Ambient (EPA) per regular les emissions de gasos contaminants de les centrals elèctriques de carbó i gas, que emeten aproximadament una quarta part dels gasos d'efecte hivernacle dels Estats Units.

El Suprem nord-americà, cada vegada més qüestionat per les seves sentències conservadores, ha dictat un fort revés a la lluita contra el canvi climàtic als Estats Units i al canvi en la política energètica del país cap a les fonts renovables.

En un comunicat, el president Joe Biden ha dit de la sentència que és "una altra decisió desoladora que té com a objectiu fer recular el nostre país". Ja ha anunciat que buscaran noves mesures "per protegir-se de la contaminació d'acord amb la llei federal".

"Tot i que aquesta decisió corre el risc de danyar la capacitat de la nostra nació per mantenir l'aire net i combatre el canvi climàtic, no deixaré d'utilitzar les meves competències legals per protegir la salut pública i fer front a la crisi climàtica."

A més a més, el dictamen podria tenir implicacions en l'autonomia de les altres agències federals, un pas més en la intenció dels conservadors de reduir el paper de l'Estat, que els demòcrates han denunciat, com la portaveu de la Casa Blanca, Nancy Pelosi, tot acusant els jutges conservadors:

"Aquesta decisió destructiva és l'última en els esforços dels jutges extremistes i partidistes designats pels republicans per atacar amb una bola d'enderrocaments la salut, la llibertat i la seguretat del poble dels Estats Units."

Pelosi ha recordat que "en només dues setmanes", el Tribunal ha actuat per "esborrar la llibertat de salut reproductiva, inundar els nostres llocs públics amb armes més mortals i, ara, deixar que cremi el nostre planeta".

"Limitar els excessos federals"

La sentència redactada pel president del tribunal, John Roberts, amb el suport de cinc jutges conservadors contra tres de progressistes, no critica els límits a les emissions de diòxid de carboni, que considera "una solució assenyada a la crisi del nostre temps", però nega que l'Agència de Protecció Ambiental tingui la potestat de regular-los, segons la llei de l'aire net, contra la anticontaminació, que es va redactar fa dècades.

Cues de cotxes per entrar a Los Angeles
Cues de cotxes per entrar a Los Angeles (Reuters/Mike Blake)

La sentència es basa en el que s'anomena la doctrina legal de les "qüestions principals" que requereix autorització explícita del Congrés per actuar en temes d'àmplia importància i impacte social. La mateixa amb la qual, el mes de gener, el jutges van bloquejar la política de vacunes i tests a les grans empreses, del pla de l'administració Biden contra la pandèmia.

Elena Kagan, una de les tres jutges del Suprem contràries a la sentència, ha denunciat el perill que "el Tribunal es doni a si mateix, en comptes del Congrés o l'agència experta, la capacitat de prendre decisions sobre la política ambiental":

"No se m'acudeixen gaires coses que facin més por."

La invocació per part del Tribunal de la doctrina de les "qüestions principals" envia, segons els demòcrates, un senyal que els jutges seran un obstacle important per a les agències federals que busquin implementar polítiques àmplies d'importància per a tot el país.

En canvi, els republicans celebren la decisió del Suprem. El líder republicà al Senat, Mitch McConnell, diu que la sentència "torna el poder a la gent", un argument similar al que va utilitzar per lloar la sentència de l'avortament, que no prohibeix la interrupció mèdica de l'embaràs, sinó que dona als estats la potestat de regular-la.

Les empreses energètiques

L'administració de Biden vol que el sector elèctric nord-americà es descarbonitzi l'any 2035. Els Estats Units, només darrere de la Xina en emissions de gasos d'efecte hivernacle, són un actor fonamental en els esforços per combatre el canvi climàtic a escala mundial.

La decisió del Suprem deixa tocada la política de Biden per atacar la crisi climàtica
La decisió del Tribunal Suprem deixa tocada la política de Biden per atacar la crisi climàtica

El carbó és un dels combustibles que més emissions de gasos d'efecte hivernacle genera. Estats conservadors com el de Virginia Occidental, gran productor de carbó, i les grans empreses carboneres i altres indústries dependents del carbó han exercit el seu poder per defensar els seus interessos al Tribunal Suprem, com admet el fiscal general d'aquest estat, Patrick Morrisey.

"Aquesta és una gran victòria per a Virgínia Occidental, per als nostres llocs de treball en el sector i per als que es preocupen per mantenir la separació de poders a la nostra nació."

D'altra banda, estats demòcrates i les principals companyies elèctriques, com ara Consolidated Edison Inc., Exelon Corp. i PG&E Corp., han fet costat a l'administració de Biden, igual que l'Edison Electric Institute, un grup comercial de serveis públics propietat d'inversors.

L'ambiciosa política climàtica de Biden ja va quedar tocada fa sis mesos, quan un bloqueig al Senat --que està dividit en un 50-50% entre demòcrates i republicans-- va impedir l'aprovació del pla "Build Back Better" ("Reconstruir millor"), que buscava destinar milers de milions de dòlars a la lluita contra el canvi climàtic.


Abans de la renovació

Aquesta sentència del Tribunal Suprem ha estat l'última del seu mandat de nou mesos. El dia que jurava el càrrec la nova jutgessa Ketanji Jackson.

La primera dona afroamericana al Suprem nord-americà, demòcrata, no farà canviar la composició ideològica del Tribunal, format per sis jutges conservadors i tres de progressistes.

 

ARXIVAT A:
ContaminacióEstats UnitsCrisi climàtica
Anar al contingut