El sòl glaçat de l'Àrtic canadenc es desfà a una velocitat mai vista
A més de ser un nou avís sobre l'acceleració del canvi climàtic, pot dur a l'alliberament de metà, un gas que potenciaria el fenomen
El sòl permanentment glaçat de l'Àrtic canadenc s'està fonent a una velocitat mai vista en període històrics, segons un estudi d'investigadors d'Alaska que es publica a la revista Geophysical Research Letters. Això no només indica l'acceleració del canvi climàtic, sinó que pot dur a l'alliberament del gas metà atrapat en el sòl, cosa que potenciaria encara més aquest fenomen.
El "permafrost" o permagel és el sòl que està glaçat de forma permanent i és característic dels territoris àrtics. En el cas del Canadà, com s'ha vist en altres zones, els investigadors han vist que s'està fonent a gran velocitat, superior a les previsions dels models climàtics.
L'equip encapçalat per Vladimir Romanovsky, de la Universitat d'Alaska Fairbanks, va analitzar dades recollides entre 2003 i 2016 a l'alt Àrtic canadenc. A més d'estudiar tres punts de mesura en un tram de 700 quilòmetres, els autors van fer servir un aeroplà per observar llocs remots. Entre aquests, hi ha una antiga base de radar abandonada, que es troba a 300 quilòmetres de l'assentament humà més proper.
Una velocitat fins a un 240% superior
Els resultats els han sorprès. En el període estudiat, el desglaç ha estat entre un 150 i un 240% superior al que es va produir entre 1979 i 2000. En el lloc més afectat, Mould Bay, això ha dut a una davallada de 90 centímetres del nivell del terra en els 12 anys estudiats. En alguns punts, el desglaç que s'ha produït supera les previsions fetes per a l'any 2090.
Aquest procés és un avís seriós sobre la rapidesa amb què s'està produint el canvi climàtic i en certes zones pot provocar danys en infraestructures. Però els investigadors també alerten d'un altre efecte: l'alliberament de metà, un potent gas d'hivernacle.
El desglaç del permafrost pot dur fer que una gran quantitat de metà, fins ara atrapat en el gel, passi a l'atmosfera. El metà té un efecte hivernacle molt més potent que el CO2, tot i que actualment a l'atmosfera n'hi ha una concentració molt menor. Però si el gel es desfà i s'allibera, hi haurà una retroalimentació del canvi climàtic. Les temperatures augmentarien més i això faria que es fongués més gel, que alliberaria més metà.
- ARXIVAT A:
- CiènciaCrisi climàticaMedi ambient
