El pla de Macron contra la inseguretat a Marsella per la violència del narcotràfic

És una realitat a la qual els marsellesos estan acostumats. Entre l'agost i el juliol han mort a trets a la ciutat quatre joves, un d'ells adolescent víctima de les bales d'un kalàixnikov. Al darrere, les revenges vinculades al tràfic de drogues a la segona ciutat de França.

Els casos han commocionat el país i han afavorit la visita del president Macron. Al mateix temps que han posat de manifest altres realitats. Sobretot a les barriades del nord. Hi ha pobresa, habitatges en estat precari i brutícia.

La visita del president de la República al districte 13 permet veure hores abans la feina de les brigades de neteja. I palpar la desil·lusió dels veïns. Lamenten que hagi calgut la visita del president de la república per rentar la cara al barri. El que no es pot eliminar dels carrers és el sentiment veïnal d'estar abandonat, des de fa anys, pels poders públics.

Expectació i escepticisme

La visita de Macron és dimecres a la tarda. Expectació. No només per veure el president, sinó per mostrar-li a crits el seu descontent. Mai el president Macron havia dedicat una visita de tres dies a una ciutat francesa.

Marsella, arran dels darrers crims, diu que s'ho mereix. "Assumeixo completament el deure de la nació d'estar al costat de les marselleses i els marsellesos." La frase la pronuncia en el seu discurs solemne, d'una hora i mitja, davant un auditori més polític que ciutadà.

Allà desgrana el que l'Elisi anomena el gran pla per a Marsella. Una inversió de més de mil milions d'euros per escurçar la diferència que separa ara mateix la ciutat mediterrània d'altres metròpolis franceses. El pla de Macron prioritza el transport públic en una ciutat de més d'un milió i mig d'habitants que només té dues línies de metro. Diu l'Elisi que és la millor via per afavorir la cohesió social, per eliminar les barreres entre centre i perifèria.

El pla, però, no convenç tothom. Perquè la partida per a seguretat amb prou feines supera el centenar de milions d'euros. Com la d'educació. A Marsella hi ha 174 escoles que necessiten una intervenció urgent. El Col·lectiu d'Escoles de Marsella, una associació de pares, ho denuncia des de fa anys, amb imatges dels centres. Sostres de les aules que cauen, lavabos que no funcionen o inundacions sovint als centres quan plou.

L'anunci de Macron de crear una empresa pública que s'encarregui del problema és una bona notícia. Però la comunitat educativa, com molts altres veïns, seguiran a l'expectativa i amb certa desconfiança. Perquè Marsella ja ha sentit parlar durant dècades de grans plans de transformació, sense que hi hagi hagut resultats qualitatius. I perquè Macron hi ha arribat jugant un doble paper: el de president de la República i el de possible candidat a les presidencials de l'abril de l'any que ve.