El PDeCAT resisteix i s'aferra a les municipals com l'última oportunitat per no diluir-se

El PDeCAT arriba als comicis del 28 de maig en hores baixes. Són les primeres eleccions municipals en què Junts --fundat el 2020-- i el PDeCAT es presenten per separat, i serà, per tant, la primera oportunitat per mesurar les seves forces al territori.

La representació institucional del PDeCAT es redueix en aquests moments als ajuntaments i als quatre diputats al Congrés, i la formació ve de la patacada als comicis del 14F, que el van deixar fora del Parlament.

A més, per si el cop no hagués estat prou dur, ara ha hagut d'afrontar l'ofensiva de Junts, que amb comptagotes ha anat fitxant un nombre considerable dels seus candidats a les municipals.

David Bonvehí ha volgut treure ferro a aquest transvasament d'alcaldables i s'aferra a aquestes eleccions com la darrera oportunitat per no diluir-se.

El pacte amb Junts a Barcelona, l'excepció

A Barcelona, l'escenari és diferent. El pacte del PDeCAT amb Junts a capital catalana ha tingut una gestació lenta, però finalment Trias, que ha tingut el beneplàcit del seu partit per poder fer i desfer, se n'ha sortit i ha aglutinat l'espai postconvergent amagant les sigles de Junts.

El PDeCAT, que s'ha sentit còmode amb la decisió del candidat, ha pogut incloure set noms seus a la llista; el més destacat és el de Joana Ortega, que anirà de número 6. La històrica dirigent d'Unió Democràtica i exvicepresidenta del govern d'Artur Mas té opcions de sortir escollida. La llista de Trias també inclou noms de Demòcrates i de Moviment d'Esquerres.

El president del partit, David Bonvehí, ha valorat positivament que Trias hagi acceptat fer una llista plural i transversal en què el PDECAT "se sent identificat", i ha lamentat que l'acord entre la seva formació i Junts no s'hagi fet extensible a altres municipis. Segons afirma Bonvehí, "ens hauria agradat reproduir l'acord". "En alguns llocs ho hem intentat i hem demanat que això fos així", però no ha sigut possible.

El PDeCAT frega les 200 candidatures

El PDeCAT ha presentat 181 llistes al 28-M. D'aquestes, la gran majoria --165-- amb la candidatura municipalista Ara Pacte Local, sorgida de la coalició amb Ara Catalunya, partit amb implantació sobretot a les comarques de Tarragona.

També s'hi han afegit una vintena de formacions d'àmbit local i nacional, com el PNC de l'exdirigent del PDeCAT Marta Pascal i Centrem, de l'exconsellera Àngels Chacón, en què s'integren Lliures, Convergents i la Lliga. Amb tot, calculen que aproximadament un 75% de l'electorat tindrà l'opció de votar el PDeCAT.

Es presenten a les capitals, excepte a Barcelona. A Lleida, el candidat és Domènec Vila, exdirector general d'Alimentació i Indústries Agroalimentàries de la Generalitat. A Girona ho serà Carles Ribas, històric regidor de CiU ara al PNC, i a Tarragona el partit presenta com a candidata l'advocada Mar Giné.

El PDeCAT ha aconseguit presentar també candidats a les principals capitals de comarca i en ciutats de l'àrea metropolitana com Badalona, l'Hospitalet de Llobregat i Cornellà de Llobregat. L'objectiu que es marquen és superar la cinquantena d'alcaldies i aspiren a ser clau en altres municipis, així com en diputacions i consells comarcals.

El principal bastió del partit és Mollerussa, on el secretari general del PDeCAT, Marc Solsona, té tots els números per revalidar el càrrec després de 12 anys d'alcalde sota la marca Mollerussa Primer. També a Lloret de Mar, amb Albert Robert, aspiren a revalidar l'alcaldia. Un altre dels aspirants forts a repetir com a alcalde del PDeCAT era David Font a Gironella, però el partit finalment no l'ha pogut retenir i es presenta amb una candidatura independent.

Esperen bons resultats en municipis com Salou (Marc Montagut), Malgrat de Mar (Jofre Serret), Blanes (Mario Ros), Sant Just Desvern (Laia Flotats), Matadepera (Nil López), Sant Quirze del Vallès (David Garriga), Barberà del Vallès (Sílvia Fuster), Vic (Xavier Farrés) i Reus (Daniel Rubio).