"El meu fill no té amics i diu que es vol morir": la lluita contra l'assetjament escolar

El telèfon d'atenció a la violència contra infants i adolescents rep prop de 2.700 trucades per curs i aquest trimestre ja ha tractat 400 casos de bullying

Mireia Rom Salvador / Àgata Fàbregas GomisActualitzat

En tres anys s'han disparat les consultes per situacions de violència a infants i adolescents. Són dades de la Unitat de suport a l'alumnat en situació de violència (USAV) del Departament d'Educació, un servei especialitzat format per juristes, psicòlegs i pedagogs, que atén unes 2.700 trucades per curs, la majoria per denunciar casos d'assetjament escolar.

 

Patir bullying des de 3r de primària

"El meu fill no té amics a l'escola i diu que es vol morir". És el testimoni de la Maria, mare d'un nen de cinquè de primària amb un trastorn de l'espectre autista i d'hiperactivitat, i que vol preservar l'anonimat per protegir-lo.

Les burles, explica, van començar quan el nen feia tercer de primària, per part d'alguns companys de classe. Des de llavors nota que no el conviden als aniversaris, que al pati sovint es queda sol i que el menystenen a l'hora de fer treballs en grup.

"Un dia, al lavabo, dos nens li van dir: "Si m'ensenyes el penis, et regalo un playmobil." Ell va saber reaccionar, però les mofes van seguir.

Després d'això van trucar a la USAV (900 923 098) per denunciar la seva situació.

 

Actuar des del primer indici

El centre va activar el protocol contra l'assetjament entre iguals, que contempla una sèrie de mesures quan es detecten "conductes de maltractament psicològic i/o físic d'un alumne o grup d'alumnes a un altre de manera continuada". "Des de l'escola em van dir que no ho consideraven un cas de bullying i que, si no passava res més, tancarien l'expedient", diu la mare.

"Què més ha de passar quan el meu fill em diu que es vol suïcidar perquè no té amics a l'escola?".

Andrés González Bellido, psicòleg especialista en assetjament escolar i impulsor del programa "Tutoria Entre Iguals" (TEI), sosté que "no és qüestió de posar etiquetes", sinó que cal actuar sempre, i des del primer moment. "El que no té sentit és que, si hi ha conductes que fan mal, s'hagin de repetir", defensa, ja que la definició de bullying implica que la violència persisteixi en el temps.

"No es pot permetre que hi hagi cap alumne que tingui por d'anar a l'escola".

 

Implicar tota la comunitat educativa

El centre educatiu és qui decideix activar els protocols i les mesures que es duen a terme per combatre l'assetjament. González Bellido defensa que "el professorat no pot ser jutge i part" i que "és necessari que altres especialistes donin una visió externa a les parts implicades, com podria ser el Col·legi de Psicòlegs o el Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències", que agrupa tots els docents.

Una altra de les actuacions de l'escola va ser impartir al grup classe una xerrada sobre el trastorn de l'espectre autista. Són mesures, però, que segons González Bellido, "només serveixen per curar consciències si no formen part d'un pla més ampli per millorar la convivència al centre".

"Els protocols s'haurien d'activar sempre que algú de la comunitat educativa ho demanés, fins i tot els mateixos alumnes", opina.

 

El 80% de les víctimes canvien de classe o d'escola

La Maria s'ha plantejat en algun moment marxar de l'escola. Canviar de classe o de centre és, de fet, el que acaben fent al voltant del 80% de les víctimes.

"Què implica això? Que els agressors diguin: ‘podré seguir fent-ho', mentre la víctima pensi: ‘El culpable soc jo.'"

Canviar de residència o ser víctima de violència són els dos supòsits pels quals es permet canviar de centre a mig curs. Per sol·licitar-ho, cal que el centre hagi aplicat un protocol específic i que s'hagin esgotat totes les vies per resoldre la situació.

La Comissió de Garanties d'Admissió, que depèn de la Inspecció Educativa, és l'organisme que analitza cada cas. Tot i això, no existeix cap registre oficial de quants alumnes canvien de centre per motiu de bullying. Això dificulta, segons els experts, determinar l'abast d'aquest tipus de violència, que es calcula que afecta un de cada quatre alumnes.

Es tripliquen les consultes per violència a menors

Des de fa tres anys, quan es va posar en marxa la USAV, s'han triplicat les consultes per atendre situacions de violència cap a infants i adolescents.

De totes aquestes trucades, durant el curs 2020-2021 es van obrir 296 expedients. El curs següent ja en van ser 864, gairebé el triple respecte a l'any anterior. I en el que portem de curs, només el primer trimestre, ja s'han obert més de 400 expedients.

Segons Educació, la majoria dels casos, un 63%, es resolen a través dels protocols que ja existeixen. Però famílies com la de la Maria denuncien que sovint no són suficients per revertir la situació, mentre que els experts demanen més prevenció i que es posi el focus en els agressors. 

Anna Chillida Fibla, directora general de l'alumnat, afirma que "el que es promou des del Departament és que, quan es detecta l'assetjament, es faci acompanyament als centres, indagació dels fets, tasques de prevenció, pràctiques restauratives, mediació... i que, si és necessari, s'activin els protocols". Tot i això, reconeix que "les famílies que estan patint aquesta situació ho voldrien tot més àgil del que ha de ser".

 

"Sense espectadors, no hi ha assetjament"

"El 95% dels agressors necessiten el reforç del grup d'iguals", afirma González Bellido. Per això, considera imprescindible que els observadors intervinguin activament per frenar l'agressor.

"Quantes vegades es produeix una situació d'assetjament en què només hi hagi agressor i víctima? Mai"

En tots els casos d'assetjament, assegura, "la solució sempre passa pel grup". I insta els centres a treballar per augmentar la conscienciació per tal que "el grup no doni suport a l'agressor ni es quedi de braços plegats, i que tothom sàpiga que, si pateix una situació de violència, pot comptar amb els seus companys i companyes".

 

Un exemple d'èxit

A l'Institut Joan Salvat Papasseit de Barcelona, han aconseguit, en qüestió de tres cursos, reduir la conflictivitat amb molts més alumnes matriculats. Ho han fet situant la convivència al moll de l'os del seu projecte educatiu, a través del programa "Tutoria entre Iguals" (TEI), que té l'objectiu de prevenir i combatre l'assetjament escolar des del primer moment. 

Com a part d'aquesta estratègia, dediquen entre dues i tres hores a la setmana a millorar la convivència, com una matèria més. 


Alumnes que fan de mentors

A tercer d'ESO, alumnes voluntaris fan parella amb els de primer i es converteixen en el seu referent.

La Catalina és la tutora de l'Aleix i l'ha ajudat quan ha tingut algun conflicte, per exemple, amb un company de classe que el molestava. Queden una o dues vegades a la setmana, a l'hora del pati o en un dels bancs que hi ha als passadissos de l'escola per fomentar aquestes trobades.

"Quan té algun problema, intento pensar què puc fer i, si no me'n surto, demano ajuda a la psicòloga de l'escola o al meu tutor, perquè a vegades no és fàcil", explica la Catalina.

Per saber detectar indicis i situacions de violència, els alumnes tutors reben una formació per part de la coordinadora TEI del centre. El programa es basa en l'anomenat doble triangle d'intervenció, en què els tutors de la víctima i de l'agressor o dels agressors poden treballar de manera coordinada.

Tutors de víctima i agressor o agressors treballen de manera coordinada (CCMA)

En cas que no es resolgui el conflicte, tenen l'opció de recórrer a la coordinadora TEI del centre, Judit Miranda Fernández. "L'assetjament és gota a gota i, si des del principi, hi ha algú que reacciona, l'agressor perd el reforç social", manifesta. 

Una de les claus de l'èxit del programa és, justament, canviar els rols perquè els observadors no callin i aixequin la veu contra qualsevol agressió. També és fonamental que s'estableixi un vincle entre tutor i tutoritzat, i per això des del centre potencien que facin activitats plegats perquè guanyin aquesta confiança.

 

Resoldre conflictes entre iguals

Molts dels alumnes de tercer d'ESO que fan de tutors, el curs següent es presenten com a voluntaris per formar part de l'equip de mediació del centre, integrat per 16 estudiants de quart que ajuden a resoldre conflictes que passen dins l'escola. La majoria, expliquen, es produeixen durant l'hora del pati, i a classe fan pràctiques per saber com actuarien en diferents supòsits.

"Un bon mediador ha de saber posar-se a la pell de l'altre, i no diu què cal fer, sinó que ajuda a desencallar el problema", resumeixen l'Àfrica i la Cayetana. Una altra de les normes de la mediació, que reuneix les persones implicades i dos mediadors, és que es tracta d'un recurs voluntari, que tot el que s'hi parla és confidencial i que les dues parts adopten compromisos per solucionar el conflicte, que s'avaluen al cap de quinze dies.


Anomenar-ne bullying

"Tenim la consciència que l'aparició d'un cas de bullying ataca el centre, i això és un error perquè no és culpa de l'escola", assegura el director, Salvador Rovira. "El que és culpa de l'escola -precisa- és no tenir propostes per detectar-lo i erradicar-lo".

Rovira, de fet, va ser l'impulsor del programa TEI a l'Institut Front Marítim de Barcelona, que després va replicar quan va assumir la direcció del Joan Salvat Papasseit, amb l'objectiu de millorar la convivència.

Al contrari del que passa en molts casos, en què situacions de violència no es consideren bullying i, per tant, no s'activen els mecanismes per fer-hi front, Rovira demana posar-hi paraules i recursos.

"En lloc de dir ‘Al meu centre no hi ha bullying', hem de ser prudents i dir "Lluitem perquè al nostre centre no hi hagi bullying i, a més, tenim eines perquè, si es detecta, serem capaços de revertir-lo".

 

ARXIVAT A:
BullyingEducació
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut