El mapa de les 700 urbanitzacions que reclamen millors condicions i serveis
Només la meitat de les urbanitzacions que hi ha a Catalunya compleixen les normatives de clavegueram, canalització de l'aigua, asfaltat o enllumenat públic
El mapa de les 700 urbanitzacions que reclamen millors condicions i serveis

El mapa de les 700 urbanitzacions que reclamen millors condicions i serveis

Només la meitat de les urbanitzacions que hi ha a Catalunya compleixen les normatives de clavegueram, canalització de l'aigua, asfaltat o enllumenat públic

Marta Masó Escobairó/ Oriol Alayrach Bodro Actualitzat
TEMA:
Urbanisme
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

A Catalunya hi ha 1.433 urbanitzacions, repartides per tot el territori, especialment en comarques de costa. Moltes d'aquestes urbanitzacions es van construir fa 40 o 50 anys sense gaire control urbanístic i des de llavors arrosseguen problemes estructurals.

Només la meitat d'aquest miler i mig d'urbanitzacions han conseguit adequar-se a les normatives actuals de clavegueram, canalització de l'aigua, asfaltat de carrers o enllumenat públic... i, per tant, que el seu ajuntament les recepcioni i n'assumeixi la gestió.

I això és un problema no només per als veïns que hi viuen, que han d'assumir grans despeses de manteniment. També ho és per a les arques municipals dels ajuntaments que se'n fan càrrec.

 

En aquest mapa es pot veure com estan distribuïdes aquestes urbanitzacions per tot el territori. La Selva i el Mareme, seguides del Baix Empordà i el Vallès Oriental, són les quatre comarques amb més urbanitzacions pendents de recepcionar.


Lloret de Mar, a la Selva, és un dels municipis amb més urbanitzacions pendents de regularitzar. De les 43 urbanitzacions que hi ha, només vuit estan recepcionades per l'Ajuntament. Un exemple és la urbanització Mont Lloret, amb tots els carrers de terra, sense enllumenat públic, ni clavegueram ni servei d'escombraries i amb un subministrament d'aigua deficient.

Els veïns estan disposats a pagar totes les obres necessàries per legalitzar una urbanització aixecada en sòl rústic i sense control als anys seixanta i setanta. Ho explica Núria Chillerón, presidenta Junta de Compensació de Mont Lloret:

"Nosaltres el que volem és que ens deixin fer la urbanització, que ens deixin entrar el pla de reparcel·lació, que ens deixin fer el clavegueram, que ens deixin posar enllumenat públic, que tinguem un servei d'escombraries... El que volem és que ens deixin, que ja ens ho paguem nosaltres."


Un cas ben diferent és el cas de Lloret Residencial, la urbanització més gran del municipi. Fa set anys van aconseguir que un jutge els donés la raó i obligués l'Ajuntament a recepcionar-la. Ara és un barri més del municipi; això sí, molt allunyat del centre i amb més de seixanta quilòmetres de carrers per mantenir. Els veïns asseguren sentir-se abandonats per consistori:
 

"Hauria de fer els serveis de tot i només fa el del clavegueram. El de la llum està cada dos per tres espatllat. Ens estan asfaltant els carrers un cada dos anys", assegura Rafael Furné, president de l'Associació de Veïns Lloret Residencial.  

El regidor d'Urbanisme de Lloret, Albert Robert, argumenta que cal replantejar-se si cal que les persones que viuen en urbanitzacions facin contribucions especials:

"Els quilòmetres i quilòmetres de carrers, de tuberies i clavegueram fan replantajar-se si s'han de fer contribucions especials a les persones que viuen a les urbanitzacions o si això ho ha de pagar tota la població."


El recent Pla Director de la Costa Brava ha paralitzat el creixement de moltes d'aquestes urbanitzacions del litoral, però també la possibilitat que les que ja hi ha puguin regularitzar-se.

ARXIVAT A:
Urbanisme

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut