El declivi de Joan Carles: la cacera a Botswana, l'afer amb Corinna i el compte a Suïssa

"Ho sento molt. M'he equivocat i no tornarà a passar."

Un rei avergonyit es disculpava amb aquestes paraules per la cacera d'elefants a Botswana enmig d'una crisi que feia estralls en l'economia espanyola. L'accident al safari li acabaria costant molt més que una fractura de maluc.

Però després d'aquest penediment formal, lluny de corregir el rumb, l'advocat del rei feia presumptament un dels viatges de Ginebra a Madrid per portar diners al monarca del seu compte suís. Les operacions es van produir almenys des del 2008 al 2012, quan el banc hauria demanat al rei tancar el compte després de l'escàndol de Botswana.

El viatge també posava al descobert la relació de Joan Carles amb Corinna Larsen, que es convertiria en la veritable pedra a la sabata per a Joan Carles I.

En conversa amb l'excomissari Villarejo el 2015, l'examant del rei revela l'existència del compte a Suïssa i del contracte de l'AVE a l'Aràbia Saudita adjudicat a un consorci d'empreses espanyoles.

Unes declaracions que obren una causa judicial que s'acabarà arxivant, però aquest mes de març el jutge la reobre després que Larsen confessi una donació de 65 milions d'euros del rei Joan Carles. El jutge ha citat a declarar l'examant del rei el 8 de setembre.

En una segona conversa amb Villarejo el 2016, Corinna parla de la relació de Joan Carles I amb els diners.

Unes confessions, les de Corinna, que arriben després de l'abdicació de Joan Carles I el 2014. Però la retirada definitiva no arriba fins 5 anys després, quan el monarca abandona tota activitat pública i de representació institucional. Una corrida de toros va ser l'acte que va triar per acomiadar-se.

Un cop retirat, Felip VI anuncia que renuncia a l'herència del seu pare i li retira l'assignació de 190.000 euros anuals quan afloren unes fundacions sota sospita, vinculades a Joan Carles I i bancs suïssos.

Un primer pas que ha conduït a la decisió que ara s'ha pres, la de marxar d'Espanya, quan el degoteig d'informacions que esquitxen Joan Carles I no s'atura.
 

Figura clau en la transició espanyola, Joan Carles ha passat de ser considerat un monarca senzill i proper a ser qüestionat, fins i tot, pel govern espanyol i per una part de la classe política.

Mentrestant els fiscals del Tribunal Suprem decideixen si hi ha motius per obrir-li causa penal pels suposats delictes comesos quan va deixar de ser inviolable en cedir el tron.

L'últim gran acte en què va participar va ser l'homenatge que li va fer el Congrés amb motiu del 40 aniversari de la Constitució el 6 de desembre del 2018.