El debat de la presó preventiva: s'aplica de manera abusiva?

Alguns juristes creuen que s'ha de revisar la jurisprudència del TEDH, crear la figura del "jutge de garanties" o aplicar mesures alternatives

Actualitzat

L'absolució de Sandro Rosell, jutjat per blanqueig de capitals, després de 21 mesos en presó preventiva ha generat un debat sobre aquest tipus de mesura cautelar.
A Catalunya hi ha 1.454 presos en aquesta situació a l'espera de judici. La majoria, per casos de tràfic de drogues i robatoris.

 

 

Si ens fixem en l'evolució d'aquesta mesura, veurem que en els últims 10 anys el nombre de presos preventius ha anat a la baixa. Des del 2008, quan suposaven un 22,5% dels presos, fins a gairebé el 17% de l'any passat. Xifres molt semblants a les del conjunt d'Espanya.

 

 

De caràcter excepcional i com a mesura última. Aquests són els principis bàsics del Codi Penal sobre la presó preventiva. Els supòsits en què s'aplica: risc de fuga, de destrucció de proves i de reiteració delictiva. Aquesta és la normativa que els jutges han d'interpretar a l'hora de decidir si envien a la presó una persona abans del judici, quan encara no està condemnada.

Hem parlat amb juristes que plantegen canvis a l'hora d'aplicar la presó preventiva.

Mercè Caso és degana dels jutjats de Barcelona:

"Jo crec que el debat és indispensable i necessari sempre. Crec que cal tornar a revisar tota la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans. Crec que hi hem pensar una mica més i veure si realment estem, en el dia a dia, complint els índexs que ens demana la jurisprudència del tribunal europeu."

Alguns advocats parlen de la necessitat de crear la figura del que anomenen "jutge de garanties". És a dir, un jutge diferent del que ha decretat la presó provisional per revisar aquests casos.

Ignasi Puig Ventalló és president de l'Advocacia Catalana:

"Que no sigui el mateix jutge, que coneix la causa, que pot estar viciat pel procediment, sinó que sigui un jutge de garanties el que finalment, davant d'una petició de llibertat, pugui analitzar si s'ha de continuar estant en presó preventiva o bé decretar ja la llibertat."

Mercedes García Arán és catedràtica de Dret Penal de la Universitat Autònoma de Barcelona:

"La presó preventiva s'aplica en molts casos en què segurament no s'hauria d'aplicar. Potser perquè la valoració no es fa d'una manera correcta: el pronòstic que suposa acordar o no acordar la presó preventiva no es fa de manera correcta. I, altres vegades, perquè hi hauria altres mitjans menys invasius, que no són la presó, per complir les finalitats de la presó preventiva."

El control amb polseres telemàtiques de la persona investigada i l'arrest domiciliari són alternatives a la presó preventiva. Unes alternatives per les quals aposten el Tribunal Europeu de Drets Humans i advocats, però poc aplicades pels jutges.

 

ARXIVAT A:
Judicial
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut