El Bajadasaurus, un nou dinosaure protegit per una filera d'espines a l'esquena
Es tracta d'un dinosaure herbívor, de fa 140 milions d'anys, que es va trobar a la Patagònia argentina
El Centre de Ciències Culturals de Buenos Aires té un nou inquilí, un dinosaure argentí, de coll espinós, la reproducció del qual es podrà veure a partir d'ara a les seves sales. Es tracta del Bajadasaurus pronuspinax, que s'enfrontava als seus depredadors protegit per una filera d'espines que li recorrien l'esquena. Ara que s'acaba de fer pública aquesta troballa, el descobriment també ha estat publicat a la revista científica Nature.
"Les restes de Bajadasaurus es van trobar al desembre del 2013. El primer que vam veure va ser un grapat de dents que sobresortien de la roca, que mostraven la possibilitat que part de la mandíbula o part del crani pogués estar dins de la roca. Vam eliminar un bloc de roca i vam portar-lo al laboratori. I quan ho vam estudiar i vam netejar tota la roca ens vam adonar que ens trobàvem davant un descobriment realment impressionant."
Qui explica això és el científic argentí Pablo Gallina, investigador assistent del consell d'investigacions científiques i tècniques (CONICET), a l'Argentina.
Pablo Gallina parla del dinosaure herbívor, de fa 140 milions d'anys, que es va trobar a la Patagònia argentina. Era un sauròpode herbívor amb un coll llarg, però tot ell d'una grandària moderada, d'aproximadament uns 9 metres.
El Bajadasaurus era quadrúpede de la família dels sauròpodes que va viure des del final del Triàsic (fa uns 230 milions d'anys) fins al final del Cretaci (fa 70 milions d'anys).
"Va viure en un moment del Cretaci, el més antic, pràcticament desconegut per a l'evolució de dinosaures a la Patagònia, a l'Amèrica del Sud i, fins i tot, a tot el món."
Per què servien les espines?
El seu nom, Bajadasaurus, fa referència a la localitat on es va fer el descobriment, la població de Bajada Colorada. El seu cognom és pronuspinax, que significa 'espines inclinades cap endavant'.
"Creiem que les espines llargues i afilades, molt llargues i primes, al coll i l'esquena de Bajadasaurus, servien per dissuadir els possibles depredadors. Pensem que eren estructures òssies nues o només cobertes per la pell que es podien trencar fàcilment per un cop quan eren atacats per altres animals. Aquestes espines podien estar cobertes per una capa de queratina similar al que passa en les banyes de molts mamífers."
El consell d'investigacions científiques i tècniques també han afegit, en un comunicat, que les espines podrien haver estat utilitzades per regular la temperatura del dinosaure o, fins i tot, fer-lo sexualment més atractiu de cara a trobar un potencial company.
La forma del crani del Bajadasaurus es va trobar en perfecte estat i explica Pablo Gallina:
"Els estudis suggereixen que aquest animal va passar gran part del seu temps alimentant-se de les herbes que creixien a terra, mentre que els ulls, situats a la part superior del crani, li permetien observar i vigilar el que estava passant al voltant."
