Els candidats a la Generalitat Valenciana al debat d'À Punt
Els candidats a la Generalitat Valenciana al debat d'À Punt (A Punt/Miguel Lorenzo)
ANÀLISI

28M al País Valencià, les 6 incògnites d'unes eleccions que decidiran entre Botànic o canvi

El País Valencià vota en unes eleccions autonòmiques amb dos blocs clars: Botànic o canvi

Actualitzat

El País Valencià vota en les eleccions més incertes dels últims anys, tant a nivell autonòmic com municipal. Els resultats es preveuen ajustadíssims i les travesses donen possibilitats, per la mínima, a un bloc o l'altre. Res està clar i la nit del 28 de maig serà de nervis, i de sorpreses, fins a última hora.


La nit més important dels valencians, el termòmetre electoral espanyol

El 28 M marcarà el futur dels valencians i valencianes. Estes eleccions es debaten entre Botànic o canvi --entès com el retorn del PP al govern valencià. Però el 28M també es llegeix com un termòmetre del que podria passar a les eleccions espanyoles.

Els populars ho ha dit reiterades vegades durant la campanya: si recuperen el govern valencià i l'Ajuntament de València, tenen un peu a La Moncloa. O, en paraules del líder popular valencià, Carlos Mazón, si guanyen el 28M "tindran un president de facto i no un de Falcon" --referint-se a Feijóo i Sánchez.

Així que la nit electoral tot apunta que no guanyarà el millor, entenent el millor com el que tinga més vots, sinó que guanyarà aquell que tinga la capacitat que el seu bloc sume 50 dels 99 escons.


Que sume el bloc de progrés

En les passades eleccions el bloc de progrés va superar el bloc de la dreta per només 40.000 vots. Per tal que els socialistes, Compromís i Unides Podem puguen reeditar el tercer Botànic caldrà que Compromís no deixe perdre vots. Si queda davant de Vox, amb distància, seria un bon senyal.

Una de les incògnites que desvelarà la nit electoral és com ha afectat, o no, el partit valencianista el canvi de lideratge. Sense Mónica Oltra moltes veus auguraven una baixada de Compromís. Joan Baldoví és un líder conegut i ben valorat, i ha fet una intensa precampanya i campanya electoral. El resultat de les urnes resoldrà una de les incògnites de la nit electoral: l'impacte del seu lideratge.

Una altra de les claus del 28M, segurament la més significativa per al Botànic, és la supervivència d'Unides Podem. Si el partit d'Hèctor Illueca no supera el 5% i no entra a les Corts, difícilment el Botànic sobreviurà. Per això ho han donat tot i més durant la campanya, sobretot a les comarques del sud i a la ciutat d'Alacant, on el Botànic necessita més reforç.

La plana major de Podem amb el candidat valencià, Hèctor Illueca
Unides Podem és conscient que la seva supervivència electoral al País Valencià és clau per al Botànic (Europa Press/Rober Solsona )

Irene Montero, Alberto Garzón, Ione Belarra, Yolanda Díaz i com a tancament de campanya, Pablo Iglesias. Unides Podem ha desembarcat tots els líders al País Valencià. Si el seu vaixell sura, el Botànic té possibilitats de continuar navegant.

Entre les possibles xifres, hi ha les que apunten que el Botànic necessitaria mobilitzar, com a mínim, 1.270.000 vots. Si no, no sumaria. I la pregunta que queda en l'aire, a la qual les urnes donarà resposta és: un president amb bona valoració com a líder, Ximo Puig, i amb una bona valoració en la gestió de govern, no governarà de nou? No sol passar, però tot és possible.


Que sume el PP i Vox

El Partit Popular aspira, i així ho diu el seu lema de campanya, al canvi. Vol tornar a governar la Generalitat Valenciana, vol tornar a liderar l'Ajuntament de València i la Diputació de València.

Vol tornar a pintar de blau, com fa uns anys, el País Valencià. El 2019 va fer un dels pitjors marcadors del partit: de majories amb 55 escons, el 2011, a només 19 diputats.

I per remuntar, han pensat des del PP que tot vot ha de fer paret. Per això el seu líder, Feijóo, apel·lava en el míting central a la plaça de bous de València a la concentració del vot antisanchista i d'aquells que en altres temps havien votat Ciutadans, en el PP.

El PP millorarà amb tota seguretat els resultats. La gran incògnita de la nit electoral serà saber fins on.

El candidat del PP valencià, Carlos Mazón
El candidat del PP valencià, Carlos Mazón (Europa Press/Rober Solsona)

En el cas valencià, Ciutadans va obtenir les passades eleccions 470.000 votants, i Feijóo els vol per al seu partit. Si fos així, si aconseguís absorbir la gran part dels vots de Ciutadans, obtindria una victòria sobre el PSPV. Podria ser la força més votada.

Ara bé, es podria donar el cas que, tot i guanyar les eleccions, el Partit Popular no poguera governar si no suma.

En aquest sentit, la suma de la dreta hauria de ser amb la ultradreta. I trobem aquí una altra de les incògnites de la nit electoral. Els 10 diputats de Vox a les Corts valencianes són anteriors a les eleccions espanyoles del novembre del 2019.

El seu marcador d'escons està per actualitzar i les urnes mostraran si Vox segueix en auge o s'ha estancat al País Valencià. Tenen 278.000 vots. I si aconsegueixen millorar aquests resultats i es posen davant de Compromís, li ho posarien molt difícil al Botànic.


Els diputats que ballen

Des de fa dies, i setmanes, que es parla dels "diputats que ballen". De fet, podríem dir que és un ball que també va acompanyar els comicis del 2019. Dos diputats clau, un per Castelló i un per Alacant, que podrien inclinar la balança.

Aquest any les eleccions autonòmiques i municipals tornen a coincidir, se celebren el mateix dia. I caldrà parar atenció al que passe a les grans ciutats del sud com Alacant, Elx, Oriola, Benidorm, Novelda o Sant Vicenç del Raspeig.

Important pel pes i el simbolisme és la ciutat de València. Joan Ribó vol "ribolucionar" la ciutat i repetir mandat; seria el tercer com a alcalde. El 2019 els resultats de la suma ja van ser justos, i en aquestes eleccions la incertesa es repetirà.


El país de la incertesa al fil del desempat

Quan el 2015 les forces de progrés van aconseguir l'alcaldia de València i el govern valencià després de dues dècades de govern popular, ja feia temps que les enquestes indicaven una possibilitat de canvi. Aquella nit es va fer real.

El Partit Popular, però, havia guanyat les eleccions autonòmiques, tenia gairebé 150.000 vots més que el PSPV, i 8 escons més. Però no podia governar. El PSPV, Compromís i Podem sumaven 55 escons, i aconseguien la majoria a les Corts valencianes. 55 escons, el mateix que, 4 anys abans, havia aconseguit tot sol el PP.

Ximo Puig am Pedro Sánchez a València
Si Ximo Puig aconsegueix reeditar el pacte del Botànic seria el seu tercer mandat (Europa Press/Rober Solsona)

Quatre anys després, les autonòmiques del 2019 van estar marcades per una crisi de govern. Ximo Puig va decidir avançar les eleccions. Era un dilluns, 4 de març, quan Puig anunciava eleccions avançades. Un dilluns on la vicepresidenta, Mónica Oltra, convocava una roda de premsa, posterior a la del president, per mostrar el seu malestar.

En aquelles eleccions el Botànic es jugava la reedició; en aquelles eleccions es parlava, també, de la possibilitat que Oltra poguera avançar, per l'esquerra, el PSPV. Aquella nit electoral va anar de 40.000 vots a favor del bloc de progrés, i el Botànic es va poder reeditar.

Però allò que el PSPV també va celebrar a peu de plaça aquella nit va ser que Puig havia tret 10 escons i gairebé 200.000 vots més que Mónica Oltra.

La diferència entre blocs, però, s'escurçava. Dels més de 277.000 vots que els separaven el 2015, ara a penes n'hi havia entre ells 40.000.

El PP va caure en picat, 19 diputats, només un per sobre de Ciutadans. Els socialistes pintaven de roig el País Valencià. I allà on el Partit Popular salvava els mobles era a les comarques del sud. A la ciutat d'Alacant guanyaven les eleccions municipals del maig, empatant a 9 escons amb el PSPV.

I si per un grapat de vots guanyaven la Generalitat Valenciana, en el cas de València ciutat el grapadet era escassíssim. Ribó aconseguia repetir com a alcalde, però entre el bloc de la dreta i l'esquerra hi havia una diferència de 255 vots.


Sis incògnites i un desempat

Tot plegat, les claus, o les incògnites que haurà de resoldre la nit electoral les hem anat desgranant:

1. Podria un govern com el Botànic, que té bona valoració en la gestió, no reeditar-se?

2. Fins on millorarà el PP els resultats? Fins on serà capaç de créixer?

3. Quin tipus de factura, positiva o negativa, li passarà el canvi de lideratge a Compromís?

4. Vox, en auge o en estacament?

5. I Unides Podem,serà capaç de sobrepassar el 5%?

6. I amb tot, quin de tots dos blocs sumarà i governarà?


Amb unes distàncies tan curtes, amb uns sondejos que no deixen res clar, aquestes eleccions retenen el País Valencià dins la incertesa. Però aquestes eleccions, també, els faran eixir del desempat.

Des del 1982 hi ha hagut 6 presidents valencians, dos de socialistes i quatre de populars. Si sumem els anys de mandats, són 20 anys per a cada bloc, dreta i esquerra. El president que isca de les urnes aquest diumenge no només posarà fi a la incertesa: serà el qui propiciarà el desempat.

ARXIVAT A:
País Valencià
Anar al contingut