Dues hores al bosc redueixen les hormones de l'estrès

Passar-se dues hores descansant i passejant tranquil·lament per un bosc mediterrani relaxa.

No és una sensació subjectiva, sinó una mesura científica i objectiva obtinguda a partir d'un experiment amb 35 voluntaris que es van passar vuit hores en un alzinar del parc natural del Montseny.

Abans, durant i després de l'estada els van recollir mostres de sang, saliva i d'orofaringe.

Els primers resultats indiquen que a partir de les dues hores d'estada els baixaven els nivells de cortisol, una hormona relacionada amb l'estrès que altera el metabolisme cel·lular. Com explica Albert Bach, investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la UAB, els mecanismes que ho propicien són diversos.

"Hi ha un tema sonor, un tema de confort tèrmic –la temperatura és més uniforme: a l'estiu no fa tanta calor i a l'hivern no fa tant de fred– hi ha un tema visual... el color verd relacionat a temes naturals contribueix a una relaxació."

Albert Bach explica que també hi poden tenir a veure les reaccions que fan els mateixos arbres.

"Sabem que hi ha uns compostos químics que fan servir els arbres que els deixen anar a l'aire i que poden induir a aquesta relaxació."

I no descarta que en aquesta relaxació hi hagi un component propi del cos.

"Els humans hem estat pràcticament el 99% de la història vinculats a sistemes naturals. És molt nova la dèria d'agrupar-nos en ciutats. També pot ser que el nostre cos estigui acostumat a estar en un estat més relaxat i més adaptat a un ambient natural com pugui ser un bosc."

L'estudi, impulsat per un grup d'investigació de la Universitat Autònoma, encara no ha conclòs, però els primers resultats ja s'han presentat al congrés sobre els beneficis dels boscos per a la salut que es fa a Girona.

Per a Jaume Hidalgo, president de Sèlvans, el congrés serveix per actualitzar la recerca sobre els boscos, contrastar metodologies i conèixer experiències d'èxit pel que fa serveis de salut i benestar i d'ecoturisme.

"La societat viu cada vega més reclosa dins de ciutats, dins de ciment, de formigó, de soroll... i hi ha una necessitat imperiosa de natura. La natura més propera que tenim és el bosc. És lògic que cada vegada més haguem de facilitar aquest accés, aquesta reconnexió a una part important de la societat."

Es tracta d'una trobada internacional per actualitzar el coneixement d'aquest potencial que està prenent cos amb múltiples experiències arreu del món que volen convertir els boscos en una autèntica tecnologia al servei de la salut i el benestar de les persones.