Declarats Bé Cultural d'Interès Nacional 4.000 gravats de l'Edat Mitjana al Pallars

Es tracta d'uns 4.000 gravats medievals documentats en 372 roques de la Vall d'Àssua, al Pallars Sobirà. El govern els ha declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.

N'han localitzat i catalogat 3.940 en 100 hectàrees de terreny, en cotes d'entre 1.230 i 2.060 metres d'altitud i en una longitud de 3,3 km.

"Això és únic a tot Catalunya i m'atreviria a dir que a la península Ibèrica no en tenim tants exemples -assegura la cap de Protecció del Servei d'Arqueologia de la Generalitat, Tània Àlvarez-. És inèdit."

Els gravats van ser descoberts l'any 2018 per un grup de veïns de la vall, que van informar de la troballa de diversos gravats a l'aire lliure a la zona coneguda com el Solà de Saurí. Arran d'aquest descobriment que van posar en coneixement al Departament de Cultura, el Servei d'Arqueologia i Paleontologia va impulsar una primera campanya de prospecció i documentació l'any 2019, la qual va dur a terme el Grup d'Arqueologia de l'Alta Muntanya de la UAB-CSIC.

"Que n'hi hagi 4.000 ens permet veure moltíssimes coses que ens expliquen imatges de l'època, gairebé com si fossin fotografies. El món de la noblesa, els exèrcits, el món de la gent poderosa de l'època", explica Ermengol Gassiot, del Grup d'Arqueologia de l'Alta Muntanya UAB-CSIC.

En aquest conjunt destaquen les representacions de soldats, a dalt de cavall i a peu, i d'armes. També són freqüents les representacions de cacera i de músics cortesans tocant amb cornamuses de tipus occità. Armes, vestimentes i instruments musicals permeten situar aquest conjunt a la baixa edat mitjana.

De fet, en un dels gravats hi ha una data, 6 de maig de 1319. És a dir, ara fa 702 anys d'unes obres que sovint costen de veure.

Una de les incògnites és per què aquests gairebé 4.000 gravats es troben en una zona tan costeruda de tota la Vall d'Àssua. Probablement, diuen els arqueòlegs, perquè era una zona de pas.

"Se sap que és un lloc concorregut, un lloc de pas i el que està representant és la cosmologia de l'època. Ens explica una mica la història local", diu Xavier Sànchez, també del Grup d'Arqueologia de l'Alta Muntanya UAB-CSIC.

La rellevància i les característiques d'aquest conjunt de gravats ha dut la Generalitat a dotar-los de la màxima protecció, per això han estat declarats béns culturals d'interès nacional. I després de localitzar-los i documentar-los, cal conservar-los.

"Protegir tot l'entorn perquè s'eviti la instal·lació d'infraestructures o línies elèctriques que puguin embrutar aquest entorn i la contemplació del gravat", avança Tània Àlvarez.

Mira en aquest vídeo com és l'accés a la zona i com són els gravats:

Ara, els arqueòlegs es plantegen tota una sèrie de preguntes com si expliquen algun fet concret; si reflecteixen el clima bèl·lic i de conflictivitat política i social de la zona; si es fan per encàrrec d'algun senyor feudal o abat, o si són, senzillament, una distracció d'algun pastor o potser vassalls locals que havien prestat servei d'host i cavalcada. Propers estudis hauran de mirar de donar-hi resposta.