Crespín interpel·la el PDeCAT i ERC pels pressupostos i condiciona inversions a Lleida al fet que tirin endavant

ACN Lleida.-El subdelegat del govern espanyol a Lleida, José Crespín, considera "inimaginable" que el PDeCAT i ERC no donin suport als pressupostos de l'Estat 2019 pels "beneficis" que comportaran en aspectes socials i en infraestructures, tenint en compte el "dèficit" d'inversió que acumula Lleida amb els governs del PP. Així, condiciona l'execució d'actuacions a l'N-240, l'N-230 o a l'N-260, entre altres, al fet que els comptes tirin endavant. En una entrevista a l'ACN, Crespín sosté que "alguna cosa caldrà fer a l'N-240" malgrat que s'acabi rescatant l'AP-2 el 2021 i, per això, recorda que Foment té en marxa un estudi sobre les necessitats d'aquesta carretera. Mentrestant, demana la "coresponsabilitat" de la Generalitat per ampliar la bonificació als camions per haver d'anar per l'autopista.

En una entrevista a l'ACN, José Crespín interpel·la els diputats lleidatans al Congrés del PDeCAT, Toni Postius, i d'ERC, Xavier Eritja, en relació amb l'aprovació dels pressupostos del govern de Pedro Sánchez i defensa que "cal separar" la negociació dels comptes de les peticions que fan aquestes formacions en relació amb els líders independentistes empresonats perquè "són dues coses diferents que no s'han de barrejar".El subdelegat del govern de l'Estat a Lleida assegura que no entendria que ambdues formacions no hi votessin a favor per les "millores en prestacions i altres aspectes socials que comportaran". En aquest sentit, recorda que un de cada quatre lleidatans, 108.810 en total, rep alguna prestació per part de l'Estat, xifra que representa una de cada quatre persones que viuen a la demarcació de Lleida. Prop de 99.000 reben algun tipus de pensió, per un import global de gairebé 93 milions d'euros. Però, segons Crespín, una nova pròrroga dels comptes estatals també podria condicionar inversions en infraestructures a la demarcació com ara a l'N-240, l'N-230 i a l'N-260. Algunes de les millores que reclama el territori "segurament serien possibles si hi hagués pressupostos", adverteix, i destaca que els comptes suposaran una inversió extra estatal de 2.200 milions d'euros per a Catalunya. A la vegada, el subdelegat reitera el dèficit d'inversió en infraestructures per part de Foment que acumula la demarcació coincidint amb els darrers executius populars. Crespín demana la "coresponsabilitat" de la Generalitat amb la bonificació als camionsEl representant del govern espanyol a Lleida obre la porta a ampliar entre Montblanc i Soses el tram de l'AP-2 amb bonificacions per als camions. Tot i això, sosté que "la Generalitat ho havia d'haver reclamat en el seu moment" i, "un cop s'hagi reclamat s'haurà d'arribar a un acord". "De voluntat n'hi ha però cal parlar amb tots els agents implicats", remarca José Crespín a l'ACN. Altrament, el subdelegat reclama la "coresponsabilitat" de la Generalitat per plantejar un possible increment de l'actual percentatge de bonificació en el preu del peatge de l'AP-2 de què es beneficien els camions, tal com reclamen els transportistes, per no poder circular per l'N-240 entre Montblanc i les Borges Blanques. Crespín emplaça el Govern a compartir amb l'Estat l'aportació per finançar aquest increment de la mateixa manera que ja succeeix a l'Aragó. Així mateix, assenyala que aquesta bonificació als camions a l'AP-2 suposa a Foment una despesa de 14 MEUR anuals. "Alguna cosa caldrà fer a l'N-240" tot i que s'acabi rescatant l'AP-2 El subdelegat posa en valor el compromís del govern de Pedro Sánchez per rescatar les autopistes de peatge quan en finalitzi la concessió, al 2021 en el cas de l'AP-2. Malgrat això, considera que "no es pot pensar que amb l'autopista rescatada deixaran de passar vehicles per l'N-240 i, per tant, alguna cosa s'hi haurà de fer". José Crespín recorda que Foment ha encarregat un estudi per analitzar les actuacions que cal dur a terme en aquesta carretera per millorar la mobilitat, la seguretat i augmentar-ne la capacitat, que ha d'estar llest en dos anys. Tot i això, confia que aviat pugui sortir a informació pública el projecte de traçat per a la construcció de les tres rotondes previstes a Juneda. Crespín també ressalta que el ministeri té pendent de treure a informació pública el nou projecte constructiu de la tercera fase de l'A-14, entre Alfarràs i el límit amb la província d'Osca i, pel que fa a l'N-230, Foment està analitzant les al·legacions presentades per a la millora del tram entre Sopeira i la boca sud del túnel de Vielha. Així mateix, el subdelegat també afirma que l'aprovació dels pressupostos també podrien comportar, entre altres inversions, noves actuacions de millora a la Seu Vella per poder reforçar la candidatura del Turó a Patrimoni Mundial de la Unesco. Per projectar-la i, finalment, poder assolir aquesta fita, Crespín advoca a la col·laboració entre les diferents institucions del territori i, així, posa el futur Museu d'Art de Lleida -actual Museu Morera- com a mostra dels resultats d'aquesta col·laboració institucional.Aposta per desencallar el Pla de l'EstacióJosé Crespín expressa a l'ACN la seva aposta per reactivar el projecte del Pla de l'Estació a la ciutat de Lleida. El subdelegat reconeix que és una de les principals peticions que li ha traslladat Fèlix Larrosa i assegura que tant l'alcalde de Lleida com ell mateix han fet arribar al Ministeri de Foment "aquesta necessitat, així com la voluntat de desencallar aquest projecte que ha quedat aparcat massa temps".El GPS a l'Aeroport d'Andorra-la Seu hauria de ser "una solució no molt llunyana" D'altra banda, el subdelegat del govern de l'Estat a Lleida assegura que s'està treballant per "una solució efectiva no molt llunyana" per tal que l'Aeroport d'Andorra-la Seu d'Urgell pugui disposar d'un sistema d'aproximació amb GPS que possibiliti portar a terme operacions d'arreratge i enlairament en condicions de poca visibilitat. "Després caldrà treballar perquè l'aeroport pugui acollir vols de fora de l'espai Schengen", ha assenyalat. El subdelegat reconeix l'interès d'empreses per l'actual edifici sindical de LleidaFinalment, José Crespín reconeix que, tot i l'existència d'un compromís previ per part del Ministeri de Treball, no es podrà materialitzar abans que acabi l'any el trasllat de la UGT de les Terres de Lleida de l'edifici dels sindicats on té actualment la seu l'organització a les antigues oficines estatals de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) de Prat de la Riba. Malgrat això, confia que aquest trasllat es pugui materialitzar en els primers mesos del 2019. CCOO i la CGT van decidir abandonar l'immoble davant el seu estat de deteriorament. Així mateix, el subdelegat ha manifestat l'interès d'algunes empreses per adquirir l'edifici sindical de l'avinguda Catalunya.Més d'una cinquantena de reunions amb alcaldes i unes 120 peticions rebudesEn els més de quatre mesos que porta al capdavant de la subdelegació del govern de l'Estat a Lleida, José Crespín s'ha reunit amb més d'una cinquantena d'alcaldes després de desplaçar-se a les respectives poblacions de la demarcació, que li han fet arribar unes 120 peticions per diferents qüestions relacionades amb aspectes que són competència estatal. El subdelegat s'ha fixat la premissa "d'obrir l'administració i interactuar" amb el territori perquè "són moltes de vies possibles de col·laboració amb els municipis". A la vegada, destaca "la més absoluta normalitat" en la relació que manté "des del primer dia" amb els delegats del Govern a Lleida i al Pirineu i Aran amb l'objectiu comú de "buscar solucions per als pobles".