Cremen llibres de Tintín i Astèrix en escoles catòliques del Canadà per racistes

Cremar llibres en nom de la reconciliació dels pobles. La destrucció de còmics, novel·les i enciclopèdies que no encaixen amb els valors actuals és la controvertida solució que van trobar en una trentena d'escoles catòliques del Canadà per fer un "gest d'obertura" cap a la societat diversa d'avui.

Les aventures de Tintín i Astèrix a Amèrica o les peripècies del "cowboy" Lucky Luke són algunes de les obres censurades.

Segons ha revelat ara Ràdio Canadà, el 2019 una federació d'escoles francòfona va decidir suprimir de la biblioteca 5.000 llibres juvenils pels prejudicis que contenien envers els pobles autòctons.

Algunes les van llençar, però, en alguns casos, la destrucció es va fer seguint un ritual. Es van cremar els llibres i les cendres es van enterrar al forat on es va plantar un arbre, en una mena de cerimònia purificadora.

El ritual s'explicava en un vídeo que van veure els alumnes i que afirma que se sepultaven les cendres "del racisme, la discriminació i els estereotips, amb l'esperança que creixerem com a país i tots podrem viure en prosperitat i en seguretat".

En declaracions a la ràdio pública, una portaveu del consell escolar de la federació d'escoles Providence ha defensat que es tracta d'un "gest de reconciliació amb les Primeres Nacions" i d'obertura "cap a les altres comunitats presents a la nostra escola i a la societat".

La portaveu, Lyne Cossette, ha argumentat que el contingut dels llibres és "obsolet i inapropiat". No només pel contingut racista, sinó també pel sexisme, amb uns valors que, quan van ser escrits, eren els predominants.

Davant la polseguera que ha aixecat la decisió, escoles que havien previst la destrucció de llibres han deixat en suspens la decisió, tot i que els centres han admès que hi ha 200 llibres més en revisió.

La història d'un genocidi i l'impacte en les eleccions

La notícia ha impactat en un país sacsejat pel reconeixement del genocidi cultural dels indígenes americans.

L'escàndol de la crema de llibres ha portat a la dimissió Suzy Kies, membre de la Comissió dels Pobles Indígenes pel Partit Liberal, el mateix del primer ministre, Justin Trudeau, que estava involucrada en la crema de llibres, segons han informat els mitjans locals.

En plena campanya de les eleccions legislatives del 20 de setembre, els principals candidats han hagut de reaccionar a la notícia d'aquest gest controvertit. "No estic mai d'acord que es cremin llibres", ha afirmat Trudeau, una opinió que han subscrit els altres candidats.

La societat canadenca està colpida per la descoberta de centenars de tombes d'infants en orfenats catòlics. Ha hagut d'assumir que es va separar de les seves famílies desenes de milers de criatures ameríndies, inuit i "métis" (barreja d'europeus i amerindis) per obligar-nos a ingressar en internats, una pràctica que va començar a finals del segle XIX i es va allargar fins als anys 90 del XX.

Amb llibres cremats o no, la repressió dels autòctons i la reconciliació amb les Primeres Nacions són dels temes forts de la campanya.