Creen 132 embrions amb mescla de cèl·lules humanes i de macaco

Un grup de científics ha aconseguit crear 132 embrions amb una barreja de cèl·lules de macaco i humanes en un laboratori de la Xina. L'experiment, liderat per l'espanyol Juan Carlos Izpisúa, ha aconseguit fer créixer cèl·lules humanes dins d'un organisme d'una altra espècie: embrions de macaco.

L'estudi suposa un important avenç per fer créixer cèl·lules d'una espècie dins d'un organisme d'una altra espècie diferent, una estructura que es coneix com a "embrions quimera", en referència a la mitologia grega. Ofereix als científics un instrument per a la investigació i la medicina. S'obre la porta a millorar la comprensió del desenvolupament humà primerenc, l'envelliment i l'aparició i progressió de malalties. També permetrà avançar en l'assaig de teràpies i trasplantament d'òrgans.

"Algun dia podria haver-hi la capacitat de generar teixits humans per al trasplantament, de cor o ronyó, i també podria ajudar a testar medicaments nous per a malalties humanes amb més precisió que en els models animals tradicionals", ha dit el director del Laboratori d'Expressió Gènica de l'Institut Salk de Califòrnia, Juan Carlos Izpisúa.

Tres dels 132 embrions van arribar fins al dia 19

Per dur a terme aquests experiments, l'equip va marcar cèl·lules mare reprogramades pluripotents humanes (que són capaces de convertir-se en diversos tipus de cèl·lules del cos) amb una proteïna fluorescent i les va inserir en embrions de macacos en plaques d'assaig.

Les cèl·lules van sobreviure i es van integrar a l'embrió de macaco millor que en els experiments fets prèviament en porcs. Concretament, sis dies després de la creació dels embrions, a cada un s'hi van injectar 25 cèl·lules humanes.

L'endemà es van detectar cèl·lules humanes en 132 embrions; als deu dies, 103 embrions continuaven desenvolupant-se. La supervivència va continuar baixant i, el dia 19, tres quimeres continuaven vives. En aquest moment, el dia 19, es va aturar l'estudi.

Dels porcs als macacos

L'estudi, publicat a la revista "Cell", es basa en treballs anteriors del laboratori d'Izpisúa. L'any 2017, l'equip va publicar a la mateixa revista una investigació en què van incorporar cèl·lules humanes en teixit de porc. L'objectiu era generar òrgans humans en els porcs per utilitzar-los en trasplantaments.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que els 130.000 trasplantaments que es fan cada any representen només el 10% dels que es necessiten. L'equip d'Izpisúa creia que el creixement de les cèl·lules humanes en embrions de porc, que tenen una mida d'òrgans, fisiologia i anatomia similars als dels humans, podria ajudar a alleujar aquest problema.

Aquell experiment en teixit de porc no va funcionar, segons els investigadors, per la gran distància evolutiva que hi ha entre els porcs i els humans. Izpisúa es va centrar llavors en una espècie més propera als humans: els macacos.

Les quimeres amb macacos no s'utilitzaran per a trasplantaments, però suposen una plataforma excepcional per estudiar com es desenvolupen i integren les cèl·lules humanes i com es comuniquen amb altres espècies. En última instància, permetran perfeccionar la creació d'altres quimeres i millorar-ne l'ús.

Però la generació d'una quimera entre un humà i un primat no humà permet conèixer millor si hi ha barreres imposades per l'evolució per a la creació de quimeres i entendre els mecanismes mol·leculars per superar-les, segons ha resumit Izpisúa.

Els dilemes ètics de l'estudi

Juntament amb la investigació, "Cell" publica una tribuna sobre el dilema que afronta cada vegada més la ciència biomèdica: la necessitat de models millors per comprendre la biologia i les malalties humanes i dur a terme experiments que seria èticament problemàtic fer en humans.

"Fem aquests estudis per comprendre i millorar la salut humana", afirma Izpisúa, que ha dit a l'agència Efe que la investigació s'ha revisat "a fons i de manera exhaustiva" a nivell institucional per especialistes en bioètica independents i organismes reguladors.

Aquests experiments estan permesos en molts països, com els Estats Units, la Xina, el Regne Unit o Espanya, si s'obté l'autorització corresponent. La decisió de fer l'estudi a la Xina es deu a raons estrictament científiques, segons Izpisúa: "Els nostres col·laboradors xinesos són experts de renom en la investigació amb primats no humans i compten amb una de les colònies d'aquests animals més grans del món".