Condemnats a presó els directius d'una empresa per intimidar clients vulnerables d'Endesa

També han condemnat una treballadora per fer-se passar per funcionària judicial i amenaçar les víctimes de tallar-los la llum i embargar-los els comptes si no pagaven deutes pendents

Virgínia Arqué NuenoActualitzat

Dos directius i una treballadora de l'empresa DPS Consulting, encarregada de reclamar deutes a clients d'Endesa, han estat condemnats a penes d'entre 6 i 20 mesos de presó per coaccions a una clienta en situació vulnerable.

Cap d'ells, però, ingressarà a la presó perquè no tenen antecedents.

La magistrada del jutjat penal número 18 de Barcelona considera acreditat que la companyia tenia un sistema institucionalitzat de pressió i intimidació als clients per forçar-los a pagar els deutes, segons ha explicat en un comunicat l'Aliança per la Pobresa Energètica, l'entitat que ha portat el cas de la víctima.

La sentència condemna a penes d'1 any i 8 mesos de presó els dos directius de DPS Consulting jutjats i a 6 mesos de presó la treballadora que va fer la trucada a Yolanda Pelegrín, una clienta d'Endesa de Cubelles amb certificat de vulnerabilitat a qui reclamaven un deute de 2.300 euros amb la companyia, tot i que la meitat ja havien prescrit.

A la Yolanda li reclamaven factures que havien prescrit fent-se passar per funcionaris judicials (CCMA)

En la trucada denunciada per la víctima, l'operadora es feia passar per personal judicial i l'amenaçava de "tallar-li la llum i bloquejar-li els comptes i els ingressos" si no pagava el deute abans d'una setmana.

La sentència considera provat el contingut de la trucada i l'existència d'un modus operandi "ideat i impulsat" pels directius de l'empresa i executat pels seus treballadors per coaccionar els clients.

Les anomenaven "trucades especials", es regien per un guió preestablert, es feien des de mòbils amb número ocult als quals es canviava la targeta SIM cada sis mesos i no se'n guardava cap registre.


Pràctiques "mafioses"

Segons l'Aliança per la Pobresa Energètica, la sentència prova "que els cobradors d'Endesa duen a terme pràctiques èticament reprovables i en molts casos també delictives" i reclama a la companyia energètica que "cessi la seva relació amb una empresa amb pràctiques mafioses i que deixi de cedir a tercers la gestió del deute de llars vulnerabilitzades."

"Empreses de recobrament com DPS Consulting es dediquen a fer la vida impossible a persones vulnerabilitzades que ja pateixen prou per no poder veure garantit el seu dret d'accés als subministraments bàsics i no poder pagar les seves factures".

L'entitat assegura que hi ha altres empreses energètiques com Naturgy que també treballen amb aquesta companyia, també coneguda com a Parés Seixas Advocats.

Aquesta és la gravació de la trucada íntegra, de 5 minuts i mig, que Yolanda Peregrín va rebre de l'empresa cobradora:

 

Absolts d'estafa i usurpació de funció pública

La magistrada ha absolt els tres acusats i DPS dels delictes d'estafa en grau de temptativa i d'usurpació de funcions públiques. Els advocats de la víctima no descarten presentar un recurs d'apel·lació per aconseguir la condemna de l'empresa com a entitat jurídica.

En el moment de denunciar els fets, la Yolanda estava al dia en el pagament de la factura. Feia temps que tenia el certificat de vulnerabilitat i que pagava la factura de la llum amb un descompte important gràcies al bo social. Però continuava rebent cartes i trucades de l'empresa subcontractada per Endesa, DPS Consulting, que li reclamava un deute anterior de més de 2.000 euros.

"Vaig demanar el certificat de vulnerabilitat el 2014 o 2015 i el deute era anterior, del 2012 o 2013. Eren 2.000 i escaig euros. Jo pagava. Jo pagava les factures amb el descompte del bo social. Jo estava al dia."

El deute que li reclamaven havia prescrit, ja que la llei contra la pobresa energètica protegeix dels talls de subministrament les famílies vulnerables i Endesa es va comprometre a cobrir els deutes. Segons l'APE, dels 2.369,43 euros que reclamaven a la Yolanda, 1.675,88 havien prescrit d'acord amb els terminis previstos en el Codi Civil.

L'entitat assegura que l'empresa de recobraments obtenia un 18% del deute recuperat i que els treballadors haurien rebut bonificacions o penalitzacions en funció del seu èxit.

Els condemnats poden recórrer la decisió judicial que, segons l'APE, estableix un precedent de jurisprudència per frenar les pràctiques "deliberades i sistemàtiques d'assetjament".

 

ARXIVAT A:
Pobresa energèticaJudicial
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut