Combatre el bullying a l'aula: "Si no estàs bé emocionalment, no rendeixes acadèmicament"

Arran de casos recents com el de Sallent i el de la Ràpita, en què s'han vinculat conductes suïcides amb assetjament escolar, s'han fet més evidents les dificultats dels centres educatius per prevenir, detectar i gestionar els problemes de convivència a les aules.

Els experts diuen que els centres educatius juguen un paper clau en les situacions de bullying, que poden desembocar en fets tràgics. Laura Torrella Llauger, directora de l'equip SEER (Salut i Educació Emocional), explica:

"L'escola té responsabilitat, que no vol dir culpa. Ha de poder tenir eines per donar resposta. Si encara no en té, ha de buscar els recursos, però ha d'estar preparada per donar aquestes respostes."

La majoria d'escoles i instituts expliquen que els caldria disposar de més temps i recursos per atendre tots els alumnes, més enllà de l'àmbit acadèmic. Un exemple de centre que mira de trobar-hi solucions és l'Institut 9 de Santa Coloma de Gramenet, al Barcelonès.

Tenen en plantilla professionals especialitzades per millorar la convivència. Són tres orientadores i una tècnica d'integració social. Yolanda Moreira Goicoechea, orientadora de 3r i 4t ESO, exposa:

"Si tu estàs bé emocionalment, tens una salut mental acurada, pots implicar-te acadèmicament. Hi ha molts nens que fan absentisme o abandonament prematur perquè no tenen una salut mental adient per portar un bon ritme acadèmic."

A més, han format alguns alumnes en tècniques de mediació perquè s'impliquin en la resolució de conflictes, com ara les baralles a classe. Una de les joves voluntàries és Carla Calvo Cabañas, de 3r d'ESO:

"Les persones que fan el conflicte pensen que no passa res, però quan estan cara a cara s'adonen que fan mal."

Marta Núñez, orientadora de l'Institut 9, afegeix:

"L'alumnat s'enquista en aquests conflictes. Entren en bucle: 'És que tu m'has dit, és que jo t'he dit...' pot començar per una mirada, i acabar barallant-se físicament. Necessiten una figura de referència per gestionar-ho."

Expliquen que busquen la manera i el moment de parlar amb els alumnes i aprofundir en com se senten o com viuen el dia a dia. Per exemple, fan tutories individuals o dediquen dues hores setmanals a parlar de salut mental.

Defensen que cal saber aturar-se i dedicar més temps i recursos a gestionar un malestar que creix en contextos d'incertesa i que té un impacte directe en l'ambient del centre.