Colau demana que s'arxivi la querella per les subvencions a entitats socials
La seva defensa argumenta, de nou, la legalitat de les subvencions atorgades a entitats socials com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca o l'Aliança contra la Pobresa Energètica
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha demanat l'arxiu de la querella que va presentar contra ella l'Associació per a la Transparència i la Qualitat Democràtica i per la qual va anar a declarar el 4 de març passat. El cas es refereix a subvencions atorgades a entitats socials com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca o l'Aliança contra la Pobresa Energètica.
La seva defensa argumenta, de nou, la legalitat de les subvencions i l'absència de qualsevol delicte. I es basa, no només en l'exhaustiva documentació presentada i en la declaració de la mateixa Ada Colau, sinó, sobretot, en el que la interventora delegada Carmen Torres va explicar al jutge: no va apreciar cap circumstància delictiva en la concessió de les subvencions.
En la seva declaració, la interventora municipal va ratificar la legalitat de les subvencions. Si no fos així, va explicar, hauria portat els expedients a la fiscalia. Només va admetre algun error administratiu ja resolt en posteriors convocatòries.
Aquesta petició es fa quan encara no s'ha resolt la demanda de l'acusació d'examinar totes les subvencions a aquestes entitats socials des del 2014. Una petició a què la Fiscalia Anticorrupció s'ha oposat enèrgicament en considerar que no es pot fer una investigació prospectiva, i que la petició és excessiva, innecessària i faltada de criteri jurídic.
Querella per cinc delictes
L'acusació contra Colau és per cinc delictes: prevaricació, frau en la contractació, malversació de fons públics, tràfic d'influències i negociacions prohibides. Acusacions que la Fiscalia ja va descartar el 2021 quan l'Associació d'Advocats Catalans per la Constitució va portar el cas, les mateixes subvencions a la Fiscalia.
En aquest cas ha estat una altra associació pràcticament desconeguda, l'Associació per a la Transparència i la Qualitat Democràtica, la que s'ha querellat contra l'alcaldessa de Barcelona. Poc es coneix d'aquesta associació. Només consta una querella contra l'alcalde de Valladolid quan volien municipalitzar el servei de l'aigua i un recurs al reglament de participació de l'Ajuntament de Barcelona que hagués permès preguntar als barcelonins qui volien que gestionés, precisament, el servei de l'aigua.
La líder dels comuns emmarca aquestes i altres denúncies i querelles en la negativa dels poders econòmics a acceptar la seva política municipal.
Des que va arribar a l'alcaldia, els governs de Colau han rebut una dotzena de denúncies penals, de les quals nou han estat arxivades. Assegura, però, que res no li farà canviar la seva manera de servir la ciutadania, especialment als més vulnerables.
"No només no ens espanten sinó que ens refermen més que mai en el que en vingut a fer a l'ajuntament de Barcelona"
Nou cas actiu
Mentre s'investiga aquest cas, un altre ha passat d'estar arxivat a de nou actiu. Es tracta de la querella que va posar el fons d'inversió Vauras Investment contra Ada Colau, els regidors Lucía Martín i Marc Serra i contra la responsable de Disciplina d'Habitatge i Inspecció. Aquesta querella va ser arxivada el 2020 amb l'acord de la fiscalia.
El cas es remunta al 2017 quan estava en vigor la llei catalana que obligava als grans tenidors a oferir un lloguer social abans de desnonar. Vauras es va negar a fer-ho i l'ajuntament el va multar amb 4 multes per un total de 420.000 euros. Finalment els van acabar desallotjant.
L'empresa va recórrer l'arxiu i aquest mes d'abril l'Audiència de Barcelona, també contra el criteri de la fiscalia, va ordenar reobrir el cas per 2 dels 8 delictes de la querella inicial, coaccions i prevaricació administrativa. Els investigats estan ara a l'espera de ser citats pel jutjat.
Altres casos arxivats
Entre les denúncies i querelles arxivades, n'hi ha tres d'AGBAR: dues al 2018 contra el regidor d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Eloi Badia, i una arxivada en part al 2021 contra Ada Colau, Eloi Badia i dues treballadores municipals al Tribunal de Comptes.
En el cas del 2018, la primera querella pels delictes d'injúries i calúmnies va ser per un informe encarregat de l'Ajuntament per valorar els actius de l'empresa i la segona per un article al diari Ara sobre informació econòmica i comptable d'Agbar, on també hi afegia el delicte de revelació de secrets.
En el cas del 2021, va quedar arxivada la part que anava contra l'encàrrec d'estudis sobre el cicle de l'aigua i encara es manté oberta la part que va en contra de les subvencions d'entitats com Aigua és Vida, la PAH o l'Aliança contra la Pobresa Energètica, tot considerant que l'Ajuntament no té competències en aquest àmbit.
També va quedar arxivada al 2021 la que va presentar Advocats Catalans per la Constitució a la Fiscalia contra l'alcaldessa Colau, per atorgar subvencions a l'observatori DESC, la PAH o l'Aliança contra la Pobresa Energètica.
Un altre exemple és la querella d'Unauto-VTC que acusava l'alcaldessa de prevaricació, malversació i desobediència arran de l'aprovació del reglament que limitava la concessió de llicències VTC i que l'Audiència de Barcelona no va admetre a tràmit, l'any 2019.
