De 26 escons a desaparèixer de l'Assemblea de Madrid

Ciutadans desapareix del mapa a Madrid i deixa la formació en una situació crítica

Arrimadas fa una fugida endavant amb els resultats taronges a Madrid i anuncia un congrés del partit al juliol

Clara Barbal i Mortés Actualitzat
TEMA:
Comunitat de Madrid

Les eleccions del 4 de maig a Madrid acceleren la desfeta de Ciutadans. En una comunitat on tenia la vicepresidència del govern d'Isabel Díaz Ayuso, amb Ignacio Aguado al capdavant de la cartera, ha desaparegut de les institucions on havia arribat a tenir 26 escons.

A dia d'avui, només conserva 149 representants electes a les institucions supramunicipals de l'estat espanyol: 9 diputats al Congrés, 5 senadors i 105 parlamentaris autonòmics, a més dels 7 eurodiputats.

La candidatura liderada per Edmundo Bal no ha superat la barrera electoral, amb el 3,6% i 129.216 vots. Ciutadans s'aboca a la dissolució final amb la derrota a Madrid. Amb la fragmentació electoral del 2019, els taronges van guanyar a set municipis madrilenys.

El PP temia que, sense superar la barrera electoral, els vots de Cs que acabessin a la paperera engreixarien la representació de l'esquerra.

Però no ha estat així: el PP ha engollit Ciutadans i els vots s'han descolorit del taronja al blau. La variació de vot de Ciutadans respecte a les eleccions del 2019 només beneficia el Partit Popular. Un exemple, el districte de Barajas: -20,3% de vots de Ciutadans i +8% del Partit Popular.

"La majoria de votants taronges no van al PSOE, se'n van al PP. Però l'efecte Ayuso no té res a veure amb Ciutadans, el seu enfonsament a Madrid és homologable a escala estatal. Si hi hagués eleccions generals avui, perdria també la representació.", ha dit el politòleg Lluís Orriols a "Els matins" de TV3.

Segons el CIS, la fidelitat de vot a Ciutadans ha caigut fins al 21,9%: això vol dir que només dues de cada deu persones que van votar els taronges ho tornarien a fer.

El partit es troba en caiguda lliure des de les darreres conteses autonòmiques: Galícia i País Basc el 2020, i Catalunya el 14 de febrer, on va passar de ser la primera força el 2017 a la setena i penúltima el 2021.

La líder de Cs, Inés Arrimadas, va estar absent durant la compareixença de Bal la nit electoral (EFE/Luca Piergiovanni.)


Primer símptoma: Múrcia

Partit nascut a Catalunya amb l'objectiu de tensionar els consensos al voltant de la política lingüística, va saltar a la política estatal amb l'ambició d'esquerdar el bipartidisme des del camp contrari al de Pablo Iglesias, com un "Podem de dretes".

Ciutadans va protagonitzar fa dos mesos, juntament amb el PSRM-PSOE, una moció de censura fallida al govern autonòmic de Múrcia, amb un cas sonat de transfuguisme a les seves files inclòs. Aquest moviment li va ser retornat com un bumerang: Ayuso va decidir convocar eleccions a Madrid i va cessar tots els consellers taronges.

El fracàs de l'operació va accelerar-ne la caiguda: en només cinquanta-quatre dies ha perdut el govern de Múrcia i el govern de Madrid, juntament amb els escons parlamentaris. Ara per ara, conserva els governs en coalició a Andalusia, Castella i Lleó i Mellilla, amb el Partit Popular.  

El fracàs de la moció de censura a Múrcia va precipitar la convocatòria d'eleccions a Madrid (Europa Press)

Aquest 4 de maig s'ha evaporat a tots els districtes de Madrid. El seu millor resultat el trobem a Chamartín, amb el 4,1% dels vots, seguit del de Salamanca, amb el 3,9%.

Tampoc aguanta als barris del districte madrileny de Fuencarral --barris de Montecarmelo, Sanchinarro o Las Tablas--, el territori on era més fort i que es va batejar en anteriors comicis com a "cinturó taronja".

Aquesta nit de dimarts, la presidenta de Ciutadans, Inés Arrimadas, no va sortir al costat del seu candidat a la Comunitat de Madrid, Edmundo Bal. Es va limitar a fer un tuit mostrant-li agraïment.


En la campanya electoral, tampoc s'ha sentit qui va ser líder del partit durant catorze anys, Albert Rivera, i artífex del flirteig de Ciutadans amb els populars i Vox.

El presidenciable taronja va assumir davant dels mitjans de comunicació el fracàs a les eleccions autonòmiques. El van acompanyar la vicealcaldessa de Madrid, Begoña Villacís, i Miguel Gutiérrez, diputat al Congrés per Madrid. Aquest dimecres, el partit ha celebrat una reunió de comitè permanent, en la qual no s'han produït dimissions.

De fet, Inés Arrimadas es resisteix a admetre la desfeta. Ha fet una fugida endavant aquest dimecres amb l'anunci d'una convenció nacional del partit al juliol "per escoltar la militància" i la incorporació d'Edmundo Bal com a vicesecretari general.

Les fuites de Ciutadans al Partit Popular no fan més que eixamplar-se des del 2020. Amb l'anunci de la moció de censura a Múrcia, s'han precipitat les sortides, amb Toni Cantó, Lorena Roldán o Fran Hervías com les més emblemàtiques.

A Madrid, els taronges van optar per la "moderació" i van apel·lar a un cos electoral de centredreta, sense èxit (EFE/Javier López)

En caiguda lliure des del 2019

Podem observar el descens de Ciutadans en els resultats de les eleccions al Congrés dels Diputats. El 2015 va ser el primer assalt de la formació d'Albert Rivera a l'arena estatal: va obtenir 3,5 milions de vots i es va convertir en quarta força, amb 40 diputats. A les segones eleccions, del 2016, només va patir un lleu descens de vots.

A les generals del 10 de novembre del 2019, Ciutadans va perdre la meitat dels vots i la seva representació va caure als 9 diputats.

A Catalunya, es va posicionar com a segona força a les parlamentàries del 2015 (17,9% dels vots). A les eleccions del 21 de desembre de 2017, convocades forçosament per l'article 155, la candidatura d'Inés Arrimadas va ser la vencedora (1.109.732 vots).

A les eleccions del 14 de febrer, però, Ciutadans es va precipitar a la setena posició: de 36 a 6 escons al Parlament de Catalunya, una representació similar a la dels seus inicis.

A Madrid, els taronges van optar per la "moderació" i van apel·lar a un cos electoral de centredreta, alenant la por a Vox i les temptacions d'Isabel Díaz Ayuso de pactar-hi.

El 2015, la candidatura taronja d'Ignacio Aguado va obtenir 17 escons a l'Assemblea de Madrid. A les autonòmiques del 2019, només va guanyar dos escons però va doblar els resultats electorals (629.000 vots), fet que els va convertir en la peça clau del govern d'Ayuso.

El darrer cicle d'eleccions autonòmiques tampoc va ser un èxit per a Ciutadans. Als comicis bascos del juliol del 2020, es va presentar en coalició amb el Partit Popular i van obtenir 6 escons, dels quals dos van ser per als taronges. A Galícia, només van recollir el 0,75% dels vots.

ARXIVAT A:
Comunitat de Madrid Eleccions

NOTÍCIES RELACIONADES

Anar al contingut