Catalunya, pol d'atracció del crim organitzat

El narcotràfic, un dels temes de les V Jornades sobre Crim Organitzat dels Mossos d'Esquadra

Fàtima Llambrich / Guillem PrietoActualitzat

Un 30% de la droga que es confisca a tot el món es confisca a Espanya. I la meitat s'intervé a la província de Cadis. És, principalment, haixix que entra pel Camp de Gibraltar.

 

 

L'entrada més potent de cocaïna és per Galícia, amb narcotraficants autòctons. I Catalunya, a més de ser zona de tràfic d'aquestes drogues, també s'ha convertit en el principal productor de marihuana a tot Europa.

De les 40 organitzacions criminals que els Mossos d'Esquadra van desmantellar l'any passat, 33 es dedicaven al tràfic de marihuana; a la cocaïna, 16.

 

 

Per què Catalunya i Espanya atreuen els delinqüents?

Espanya és un pol d'atracció de la delinqüència i Catalunya no se n'escapa. El contraban de tabac, que dècades enrere va començar a les ries gallegues, es va anar perfeccionant fins al narcotràfic de cocaïna. Galícia té narcotraficants autòctons, com Sito Miñanco, condemnat recentment per delictes econòmics. El jutge gallec José Antonio Váquez Taín explica que a Galícia tenen el tema controlat, en equilibri, que no vol dir que no hi hagi tràfic de droga habitual.

L'avantatge que els que es dediquen al tràfic de drogues siguin del territori és que no tenen intenció de marxar i, per tant, procuren que no hi hagi episodis de violència públics i s'eviten alguns robatoris de droga d'una organització a l'altra, perquè tots volen continuar a Galícia amb les seues famílies. L'inconvenient és que els ha estat més fàcil introduir-se en tots els àmbits de la societat per corrompre funcionaris, polítics, banquers i assessors fiscals.

Taín, que durant anys va portar la instrucció de casos per tràfic de drogues --un dels quals encara no ha arribat a judici--, és partidari que hi hagi una "veritable policia judicial". Amb això vol dir que cal que els investigadors policials tinguin l'auxili constant de jutges i fiscals especialitzats en la matèria que els puguin supervisar els informes i que conjuntament tracin l'estratègia d'investigació i que no els tombin les proves --per defectes de forma-- en el judici. Els confidents són necessaris, explica, però no pot ser que una investigació es basi en la seua declaració. No és partidari d'arribar a judici així. "Han de ser la porta" perquè l'investigador vagi a comprovar les informacions i que pugui avalar-les per altres vies, com seguiments, documents o escoltes telefòniques.

L'intendent en cap de la Divisió d'Investigació Criminal (DIC) dels Mossos d'Esquadra, Antoni Rodríguez, veu en França un exemple a tenir en compte per agilitzar les investigacions sobre el crim organitzat. Per això demana que el dret processal permeti més marge de maniobra a les policies que operen a Espanya, sense que els investigats perdin garanties. Considera que la percepció dels delinqüents és "que els és més complicat treballar a França", perquè s'adonen que al país veí "el seu càstig és més ràpid". Lleis processals més àgils i "penes més severes", fa constar l'intendent. Estos serien alguns dels reclams que serveixen als delinqüents per triar Catalunya a l'hora de delinquir.

A les dificultats d'investigació que presenta el crim organitzat --adopten mesures de protecció perfeccionades, tenen diferents ramificacions-- s'hi sumen les càrregues de feina que tenen els jutjats espanyols. Tant el jutge Taín com l'intendent Rodríguez coincideixen que això dificulta i entorpeix les investigacions, perquè les alenteix. Els jutges no tenen el temps necessari per dedicar-se al cas, perquè sobre la taula tenen altres casos amb la mateixa urgència. I el cap de la DIC vol fer constar la importància del tempo en este tipus d'investigacions: "A vegades, la investigació no va ni amb el ritme ni amb la cadència necessàries. I el ritme, a vegades, és tan important com el contingut."

Si bé a Galícia hi ha establert el narcotràfic de cocaïna i al Camp de Gibraltar el tràfic d'haixix, que entra per l'Estret amb narcollanxes, Catalunya s'ha convertit en el productor de marihuana d'Europa. "Comencem a detectar que organitzacions criminals rellevants a nivell europeu han marcat Catalunya com un lloc molt bo per poder-se assentar", alerta Antoni Rodríguez. El perill és doble, perquè fa constar que, si bé elegeixen Catalunya per produir i traficar amb marihuana, un cop establerts aquí es poden dedicar a altres tipus delictius, com els robatoris en domicilis. De fet, en quatre anys s'ha duplicat el nombre d'organitzacions criminals que tenen el tràfic de marihuana com una segona activitat. De les 111 detectades l'any passat, 33 es dedicaven també a la marihuana.

En les V Jornades sobre Crim Organitzat dels Mossos d'Esquadra també hi ha assistit de ponent una periodista mexicana, Anabel Hernández, que ha explicat el calvari que viu al seu país. Està amenaçada perquè informa del narcotràfic, investiga la vinculació entre els funcionaris públics i el crim organitzat i com se'ls dona cobertura des de la política i l'àmbit militar, empresarial o policíac. I mentre uns investiguen, altres expliquen als investigats per on aniran els trets. Està amenaçada de mort per gent que habitualment mata, els càrtels de la droga. Mèxic és una altra dimensió.

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut