"Castells amb orgull", la visibilització LGTBI s'obre pas al món casteller

Les persones del col·lectiu LGBTI que participen en colles castelleres a Catalunya fan passos endavant per erradicar els comportaments LGBTIfòbics de les colles i visibilitzar la seva participació en un espai que es reivindica com a "inclusiu i respectuós".

Els Castellers de la Vila de Gràcia han presentat la seva nova comissió LGBTI en unes jornades al barri. La Colla Jove de Barcelona va ser la primera a estar qualificada com a Gayfriendly i, des de fa un any, la coordinadora de castellers de Catalunya té una comissió que treballa per combatre el masclisme, el racisme i l'LGBTIfòbia.

La creació d'aquestes comissions suposa els primers passos que es fan des del món casteller en favor de la inclusió del col·lectiu LGBTI. Segueixen la línia de les accions que s'hi han desenvolupat per afavorir la participació de les dones, que solament representen un de cada deu caps de colla.

Presentem la comissió #LGTBI de la colla

En @miqblancjo explica en què consisteix i quines tasques desenvoluparà.#castellers #castelleres #SomExemple #SomBlauGracia pic.twitter.com/hyXyb2hLlv

— CVG (@cvg_cat) 13 d'abril de 2019

Pels impulsors de les comissions LGBTI, les seves colles representen espais segurs i còmodes, de moment no tenen registrades agressions importants. Són conscients, però, que sí que s'hi fan bromes o comentaris que poden ser ofensius per al col·lectiu. Reivindiquen fer visible la seva participació en els castells per la falta de referents que té el col·lectiu.

Toni Caparrós és qui, amb d'altres companys i companyes, va crear la primera comissió LGBTI al món casteller. És de la colla Jove de Barcelona i, tot i que assegura que no s'ha sentit mai discriminat, pensa que aquesta és una manera de fer visible al col·lectiu i reforçar els valors del món casteller.

"No m'he sentit mai discriminat. Crec que hi ha una idea confosa que malgrat que no hi hagi problemes inherents a un col·lectiu no s'hagin de fer accions per aquest col·lectiu. El col·lectiu LGBTI està mancat de referents en molts ambients. Quan la gent pensa en castells pensa en homes forts i heteros, i hem de fer constar que hi ha diversitat."

Aquesta colla s'identifica amb el distintiu Gayfriendly, sent la primera colla castellera que rep la qualificació. Pel Toni, els valors inherents dels castells són de "respecte, tolerància i inclusió", reflexió que comparteix amb la Sandra. La Sandra és la primera castellera transsexual de la Colla de Barcelona i afirma que s'hi ha sentit sempre còmoda.

"El meu trànsit ha estat d'una manera molt plàcida. Ser dona transsexual en el món casteller és molt fàcil, és ser tu mateixa. Com a mínim dins la meva colla ho vivim amb molta normalitat, perquè que jo sigui la primera trans és una anècdota, el col·lectiu LGBTI hi és present i viu al món casteller."

Tot i això, valora "enormement" la posada en marxa d'aquestes comissions, perquè tot i estar "normalitzats" fan falta "més espais de confort".

Per ella, un dels elements que fan del món casteller espai oberts i alliberadors és el contacte. També ho pensa així el Toni, que creu que ajuda a "alliberar manies absurdes" que fan que "els homes heteros" tinguin "certa por al contacte amb altres homes".

El fet de fer castells trenca amb aquesta concepció, ja que "tothom es toca amb tothom independentment de la seva orientació o identitat". Persones com la Sandra visibilitzen el col·lectiu i poden ser una crida per a altres persones a sumar-se al món casteller, tot i que no és la primera transsexual en una colla castellera.

La seva iniciativa s'ha presentat amb un mocador on s'hi llegeix "castells amb orgull". Es tracta d'un mocador que es va impulsar des de la colla Jove de Barcelona i que ara també utilitzarà la gracienca. Un euro de cadascun dels mocadors que es venguin anirà destinat al casal Lambda, una entitat que treballa en la defensa dels drets LGBTI.

Comissions LGBTI més enllà de Barcelona

Les comissions LGBTI, així com les feministes i les antiracistes, han arribat a la coordinadora de Catalunya. La Mireia, que forma part de la comissió d'acció positiva de la colla de Barcelona, ho explica:

"La Comissió d'Acció Positiva neix de la reflexió que a les colles castelleres, igual que a la societat, hi ha situacions de masclisme, racisme i homofòbia. [...] Des del 2017 hem fet tallers de sensibilització cap a la resta de la colla, i l'any passat vam ajuntar-nos amb d'altres comissions d'altres colles amb els mateixos objectius formats la Comissió d'Equitat de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya."

La comissió de la colla de la Mireia va néixer quan es van adonar que en els seus estatuts i en la seva documentació com a colla castellera no hi veien inclosa la perspectiva de gènere, de raça o d'orientació i identitat sexual. Ara, esperen que neixin aquestes comissions en d'altres colles castelleres.

Els impulsors saben que hi ha colles en què durà més feina. La Mireia explica que la tradició és un element important, ja que les colles amb "més anys d'història" i situades en "zones tradicionals" poden tenir "més problemes perquè les dones no van començar a fer castells fins als 80". A l'Àrea Metropolitana els castells van arribar més tard i ja eren colles mixtes, fet que afavoreix la inclusió.