Cas Jacob Blake: racisme sistèmic i grups parapolicials pro Trump a Kenosha
Els tirotejos d'aquesta setmana, amb dos morts en aquesta localitat de Wisconsin, recorden l'apogeu en el país de les "milícies justicieres"
Cas Jacob Blake: racisme sistèmic i grups parapolicials pro Trump a Kenosha

Cas Jacob Blake: racisme sistèmic i grups parapolicials pro Trump a Kenosha

Els tirotejos d'aquesta setmana, amb dos morts en aquesta localitat de Wisconsin, recorden l'apogeu en el país de les "milícies justicieres"

Quique Badia Masoni Actualitzat
TEMA:
Extrema dreta
Caos a Kenosha: civils armats contra manifestants a la ciutat on van tirotejar Jacob Blake
Al terra, l'home armat amb un rifle que ha disparat contra els manifestants, aquest dimarts a Kenosha, als EUA (Reuters, imatge de Brendan Gutenschwager)

Després de tres dies de protestes pels trets d'un agent de policia que han deixat el ciutadà negre Jacob Blake hospitalitzat en estat greu a la localitat estatunidenca de Kenosha, Wisconsin, la matinada de dimecres culminaria la mobilització amb un nou episodi de l'acció de les "milícies justicieres" als Estats Units, els coneguts en anglès com a "vigilantes". Un individu armat amb un fusell AR-15 que diversos usuaris de Twitter han identificat com a Kyle Rittenhouse, un adolescent de 17 anys, hauria disparat contra tres manifestants que protestaven per l'incident policial, dos dels quals van morir.

En les imatges difoses de Rittenhouse s'hi pot copsar la fascinació del jove per les forces d'ordre i la seva adhesió al moviment Back the Blue (Donem Suport als Blaus, el color de l'uniforme de bona part dels cossos policials del país) i Blue Lives Matter (Les Vides Blaves Importen).

 

El professor de la Universitat de Portland i investigador del Centre per a l'Anàlisi de la Dreta Radical (CARR, en la sigla en anglès), Alexander Reid Ross, explica al 324.cat els orígens d'aquesta iniciativa.

Per Reid, moviments justiciers com el de Kenosha sorgeixen de la idea que la policia es veu sobrepassada pels disturbis i per tenir les mans lligades pels càrrecs electes demòcrates, que no els deixarien fer la seva feina.

Aleshores, segueix Alexander Reid, aquests grups parapolicials serien la resposta natural d'una part de la ciutadania disposada a assistir-los amb armes de foc. Una motivació que l'investigador considera una "mutació" respecte a les milícies tradicionals.

Un manifestant parapolicial a Kenosha durant els aldarulls posteriors al tiroteig contra Jacob Blake


Antigovernamentals però pro Trump

Les milícies privades als EUA professen ideologies dispars quan no obertament antagòniques. Així, grups com els neonazis Atomwaffen Division o Feuerkrieg Division antagonitzen amb les forces de l'ordre per considerar-les una institució dedicada a la salvaguarda de l'estat liberal que ells volen tombar.

D'altres, com el de Kenosha, tenen com a raó de ser donar suport als cossos policials. Fins i tot n'hi ha de constituïts directament per agents de les forces de seguretat estatals, com l'exèrcit o la policia. Aquest és el cas dels Oath Keepers (Guardians del Jurament), un col·lectiu d'extrema dreta i d'inspiració antigovernamental.

Però Alexander Reid recorda que el president dels EUA, Donald Trump, compta amb un ampli suport entre les forces de l'ordre estatunidenques. Sindicats i associacions policials com la Constitutional Sheriffs and Peace Officers Association (Associació de Xèrifs Constitucionalistes i Agents per la Pau) no amaguen les seves simpaties cap a Trump. I grups formats per agents de policia com els ja esmentats Oath Keepers han arribat a contribuir a fer tasques de vigilància en col·legis electorals el 2016 a petició del controvertit president dels Estats Units.

Membres de la milícia ultrapatriòtica "Els tres per cent"a Geòrgia, Estats Units (Reuters/Dustin Chambers)

És per aquest motiu que Reid considera que el que va néixer com un batibull de grups de vocació llibertària però a la vegada ultraconservadora antagònics amb el govern federal, actualment ha derivat en un moviment de justiciers nacionalistes un cop que un mandatari s'ha mostrat en sintonia amb ells.

La proximitat de bona part dels policies nord-americans a les propostes de Trump fa que associacions armades com la de Kenosha, malgrat que no encaixin explícitament en l'etiqueta d'extrema dreta, se situïn en l'òrbita ideològica conservadora i nacionalista de l'actual administració presidencial.
 

Protecció constitucional

Les milícies sorgeixen d'una lectura insurreccionalista de la segona esmena a la Constitució dels EUA, que protegeix el dret individual de disposar i portar armes. Sota aquesta lectura, quan la segona esmena garanteix la tinença i dur armes a sobre, també està protegint el dret a l'autodefensa i a l'alçament armat contra un hipotètic govern federal tirànic. Aquest ha estat el pretext per organitzar milícies privades com la que hem vist passejar armada pels carrers de Kenosha.

Membres d'una milícia d'extrema dreta saludant-se amistosament amb policies a Geòrgia, Estats Units (Reuters/ Elijah Nouvelage)

La motivació insurreccional abasta un ampli ventall ideològic en el qual el supremacisme blanc o l'ultranacionalisme són els més habituals, en un entorn, el de les milícies, dominat per la ultradreta.

Dades del 2017 del Southern Poverty Law Center (SPLC) situaven en uns 165 el nombre de col·lectius armats de l'anomenat moviment "patriota", una etiqueta que conté un ampli ventall d'idees compromeses amb una visió essencialista de la nació. Un compromís amb els valors fundacionals dels primers colons blancs i els seus valors cristians més radicals, per la rebaixa d'uns impostos que consideren opressius i a favor de diferents graus d'autonomia pels municipis ("counties" en anglès).

En funció de la seva situació geogràfica reivindiquen en major o menor mesura l'herència dels estats confederats de la guerra civil americana: algunes milícies del sud se senten continuadores de la pulsió secessionista als EUA de la segona meitat del segle XIX motivada pel supremacisme blanc i la defensa de l'esclavitud, aleshores amenaçada pel republicà Abraham Lincoln.

Això els imprimeix una motivació racista que també és un denominador prou comú entre aquests col·lectius. "No dic que tots siguin nazis o supremacistes blancs", matisa Alexander Reid.

Agrupacions com la Not Fucking Around Coalition (Coalició No Estem de Broma), per exemple, la integren persones afroamericanes, exclusivament. Redneck Revolt, en canvi, és una milícia d'aspiracions anticapitalistes i antifeixistes. "Redneck" és un terme que designa una persona blanca de classe treballadora del sud dels Estats Units, tot i que en aquesta formació no hi exclouen ningú pel color de pell. Dos contraexemples, els esmentats, molt excepcionals en un magma dominat per les idees ultraconservadores i travessat pel racisme estructural.

Membres d'una milícia d'extrema dreta a Geòrgia, Estats Units (Reuters/ Elijah Nouvelage)

Legislació dispar

Més de la meitat d'estats dels EUA regulen aquestes organitzacions prohibint-los constituir-se sense autorització estatal, sent Wyoming l'estat més restrictiu, que directament les ha proscrit. Altres estats prohibeixen activitats paramilitars com ara exhibir-se en públic en desfilades.

Però allà on no hi ha regulació suplementària, l'acció d'aquests grups està limitada només pel dret penal en genèric: crims com l'homicidi o la sostracció de propietats per la força de les armes. La vintena secció del primer article de la Constitució de Wisconsin, on hi ha la localitat de Kenosha, només estableix que l'exèrcit ha d'estar subordinat al poder polític, motiu pel qual en aquest estat s'hi poden crear i exhibir milícies sense cap autorització governamental.

Malgrat tot, la Cort Suprema dels EUA va establir en una resolució judicial l'any 1951 que el suposat "dret" a rebel·lar-se contra un govern dictatorial no pot estar garantit per la força mentre existeixin "estructures de govern que permetin un canvi pacífic i ordenat". Així doncs, conclouria el dictamen, mentre hi hagi judicis justos i existeixin contrapesos governamentals, no hi ha cap lectura que protegeixi un suposat dret de la ciutadania d'alçar-se en armes contra el govern federal.

Si no pots veure el mapa que hi ha a continuació, clica aquí:

 

 

En blau, els estats en què cal autorització de les autoritats governatives per constituir una milícia. En taronja, els estats en què algunes activitats paramilitars com les desfilades hi estan prohibides. En vermell, els estats en què l'única restricció per a les milícies són els crims en què pot incórrer qualsevol individu o organització il·lícita.


Terrorisme ultradretà

El setembre de l'any passat compareixia un exagent de l'FBI al Comitè de Seguretat Nacional del Congrés dels EUA, Ali Soufan, un dels primers a apuntar el creixement de l'amenaça jihadista en els anys 90. Soufan alertava en aquell context que el terrorisme ultradretà començava a cobrar una dimensió equiparable a la violència de pretext religiós.

En un article publicat al New York Times el febrer de 2020 per ell mateix, afirmava que allò que es titlla de "terrorisme domèstic" als EUA cada cop és menys "domèstic". Grups com els ja esmentats Atomwaffen Division disposen de filials arreu del món i de guerres en què combatre, entre les quals destaca el conflicte armat a l'est d'Ucraïna.

Per Alexander Reid, és d'esperar que les forces de seguretat considerin terroristes organitzacions que s'automarginen, com l'Atomwaffen Division, neonazis i anti Trump declarats. Però el veritable perill, considera Reid, és la protecció que Donald Trump brinda a les milícies de justiciers com la de Kenosha amb frases com "quan comencen els saquejos comencen els tirotejos".

I el fet que Trump afirmi que l'única manera que els demòcrates puguin guanyar unes eleccions sigui mitjançant el frau és pràcticament una crida a la insurrecció en cas que ell no guanyi la propera contesa electoral per la presidència, argumenta l'investigador. "Una força presidencial paramilitar", es considerin o no a si mateixos ultradreta, "un moviment oposat a la democràcia, comença a assemblar-se molt a una mena d'organització autoritària conservadora", conclou Reid al referir-se a aquests "justiciers".

Però per ara, explica ell mateix, aquest tipus de milícies han mostrat moltes dificultats a l'hora de sostenir una coordinació estable a escala nacional més enllà de les xarxes socials. Una tendència que pot canviar sota lideratges com el de l'exboina verda i contractista de la CIA Mike Glover, sosté.

Glover és un popular empresari dedicat a la venda d'equips de supervivència amb centenars de milers de seguidors a Instagram que ha passat de mirar-se la política des de la barrera a promoure la unió d'algunes de les milícies ultradretanes als EUA. Encarna el lideratge que manca a aquests grups, units per poc més que un reguitzell de proclames patriòtiques i certes pulsions racistes en alguns casos, que podria materialitzar les preocupacions d'Alexander Reid.

ARXIVAT A:
Estats Units Extrema dreta Racisme Trump
Anar al contingut