Filera de persones a la vora del volcà Bromo de Java
Milers de persones han pujat a la vora del volcà (Reuters)

Cabres, gallines, menjar i flors: la tradició mil·lenària de les ofrenes al volcà Bromo

Fidels de la tribu tengger llancen cada any ofrenes a la caldera activa del volcà, mentre d'altres les cacen al vol

RedaccióActualitzat

Milers de persones pugen cada any fins a la vora del volcà Bromo de Java, a Indonèsia, per llançar ofrenes dins de la caldera activa d'aquest volcà, per agrair als seus déus la concessió d'abundància i benestar.

Aquest dilluns, com cada any, els fidels d'aquesta tradició hindú de la tribu tengger han escalat fins a la vora del cràter fumejant del volcà carregats amb fruites, verdures, flors o, fins i tot, animals vius com cabres i gallines.

Però altres habitants de l'illa --que no són de la tribu-- aprofiten per situar-se al pendent interior del volcà per atrapar les ofrenes que s'hi llancen, per aprofitar-les. De fet, les cacen al vol, amb una mena de caçapapallones gegants, i xarxes. 

Persones amb xarxes a la vora del volcà Bromo de Java
Moltes persones, que no són fidels, aprofiten per recollir les ofrenes i endur-se-les (Reuters)

El mont Bromo, a més de 800 km a l'est de Jakarta, és un volcà sagrat on els membres de la tribu tengger de les terres altes circumdants es reuneixen al cim del volcà per aconseguir el favor dels déus, en el festival anomenat Yadnya Kasada.

Fidels llançant ofrenes al cràter del volcà
Els fidels hi llancen fruites i verdures o fins i tot animals (Reuters)

Slamet, un granger de 40 anys, hi ha portat un vedell com a ofrena. "És un acte de gratitud a Déu per haver-nos donat prosperitat. L'hi tornem a Déu perquè puguem tornar aquí l'any vinent", ha dit. Tot i que ha costat portar el vedell fins al cim, l'animal ha tingut sort, i en comptes d'acabar a la gran caldera del volcà ha estat ofert, després de les pregàries, a un vilatà local, que també se n'ha alegrat. 

Joko Priyanto, un pagès de 36 anys, ha portat alguns dels productes del seu hort, especialment col i pastanagues, per tirar-los al cràter bullent. "Espero rebre una recompensa de Déu totpoderós", ha dit l'home.

 

Una història secular

La tradició d'aquest ritual es remunta a segles enrere. La història se situa al segle XV, al regne de Majapahit, un imperi hindú budista javanès que s'estenia pel sud-est asiàtic.

Diu la llegenda que la princesa Roro Anteng i el seu marit, incapaços de tenir fills després d'anys de matrimoni, van demanar ajuda als déus. Les seves pregàries van ser escoltades i els deus els van concedir 25 fills, amb la condició que l'últim de néixer havia de ser sacrificat llançant-lo des del mont Bromo, al foc del volcà.

Finalment, la història diu que l'últim fill va saltar pel seu compte al cràter del volcà per assegurar la prosperitat del poble tengger.

ARXIVAT A:
Cultura popularÀsia
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut