Biden: "No morirem en una guerra en què les forces afganeses no han volgut lluitar"

El president dels Estats Units, Joe Biden, defensa la retirada de les tropes nord-americanes de l'Afganistan i diu que l'objectiu no va ser mai reconstruir la nació afganesa i crear-hi una democràcia, sinó protegir els Estats Units del terrorisme islamista. Biden retreu al govern i l'exèrcit afganès no haver plantat cara als talibans.

"Les tropes nord-americanes no poden i no han de lluitar i morir en una guerra en què les forces afganeses no volen lluitar per si mateixes."

En canvi, la cancellera alemanya, Angela Merkel, reconeix que la comunitat internacional es va equivocar en avaluar la situació al país. 20 anys després que l'OTAN fes fora els talibans del poder, hi ha un sentiment general de frustració a les capitals occidentals.

Biden ha afirmat que la invasió de l'Afganistan del 2001 en cap moment pretenia construir una nació democràtica. L'objectiu, diu, era lluitar contra el terrorisme i capturar Ossama bin Laden. Amb tot, ha assumit que es van cometre errors durant la intervenció militar.

"La nostra missió a l'Afganistan no va ser mai construir una nació, ni crear una democràcia unificada i centralitzada. El nostre únic interès vital a l'Afganistan continua sent el de sempre: prevenir un atac terrorista al nostre territori.

Hem de ser honestos: la nostra missió ha fet passos en fals, hem comès errors en les dues últimes dècades. La veritat és que els esdeveniments s'han precipitat més del que prevèiem."

Biden ha criticat els polítics i soldats afganesos per haver desertat i deixat el país en mans dels talibans.

"Els vam donar totes les possibilitats de determinar el seu propi futur, però el que no podíem proporcionar-los és la voluntat de lluitar pel seu futur. L'Afganistan és ara incapaç de resistir als talibans, no hi ha cap possibilitat que un any, 5 anys o 20 anys més del desplegament militar nord-americà puguin canviar res."

En aquest sentit, el president francès, Emmanuel Macron, ha advertit els islamistes de no convertir l'Afganistan en el refugi de terroristes que va ser als anys 90.

"L'Afganistan no s'ha de convertir en el santuari del terrorisme que era. Fem una aposta per la pau i l'estabilitat internacional contra un enemic comú: el terrorisme i els que hi donen suport."

El primer ministre britànic, Boris Johnson, ha proposat una videotrobada urgent amb el grup del G7. Londres amenaça amb sancions si el règim taliban no respecta els drets humans.

Merkel admet responsabilitats

En canvi, la cancellera alemanya, Angela Merkel, ha fet un autèntic exercici d'autocrítica i ha carregat també la responsabilitat a la resta de països implicats durant aquests 20 anys d'operacions militars al país i ha dit que la comunitat internacional es va equivocar en avaluar la situació i preveure com evolucionaria la situació al país.

"Tots, i jo també n'assumeixo la responsabilitat, hem calculat erròniament la situació. Tota la comunitat internacional havia assumit que podíem tirar endavant les tasques conjuntes de desenvolupament."

Merkel ha advertit que no es poden repetir els errors de la crisi de Síria pel que fa a l'onada de refugiats i ha reivindicat el reforç dels programes humanitaris als països veïns, començant pel Pakistan.
 

Previsió per a una onada de refugiats

El president francès Emmanuel Macron, preocupat també per una pròxima onada de refugiats afganesos, ha estat d'acord amb la cancellera després de parlar-hi. Macron ha anunciat que aplicaran, amb Alemanya i altres estats d'Europa, "una resposta ferma, coordinada i unida que passarà per la lluita contra els fluxos irregulars". 

"Ens hem d'avançar i protegir contra tota mena de fluxos migratoris importants que posarien en perill aquells que intentin seguir aquesta via i que alimentarien tota mena de tràfics. La solidaritat en l'esforç, l'harmonització de criteris de protecció i l'acord de plans de cooperació amb els països de trànsit i acollida com el Pakistan, Turquia i l'Iran."

Aquesta dimarts hi ha convocada una reunió d'urgència del Consell de Ministres d'Exteriors de la Unió Europea per analitzar l'escenari que s'obre ara, sobretot pel que fa a la seguretat internacional i per la gestió de l'onada de refugiats que es preveu.

Àustria, que va acollir 90.000 refugiats el 2015 durant la crisi de Síria, encapçala ara la línia més dura, i proposarà a la UE crear centres de deportació a països veïns de l'Afganistan.

25 dels 27 socis de la Unió Europea, tots menys Hongria i Bulgària, han signat la declaració conjunta impulsada pels Estats Units en què defensen que els afganesos que vulguin sortir del país ho han de poder fer.
 

Reunions a l'ONU i a Qatar

El Consell de Seguretat de l'ONU vol negociar amb totes les parts la possibilitat d'establir a Kabul un govern d'unitat, inclusiu i representatiu, que incorpori les dones. El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, feia una crida per lluitar contra el terrorisme global i pel respecte dels drets humans a l'Afganistan.

"Faig una crida al Consell de Seguretat i a la comunitat internacional en general perquè ens mantinguem units, treballem junts i actuem junts i fem servir totes les eines que tenim a disposició per acabar amb l'amenaça del terrorisme global a l'Afganistan i garantir que es respectin el drets humans bàsics."

Segons ha informat Al-Jazeera, el senyor de la guerra afganès Gulbudín Hekmatiar es reunirà aquest dimarts a Qatar amb els talibans, acompanyat de l'exprimer ministre afganès Hamid Karzai.

L'enviat especial dels Estats Units per a l'Afganistan també és a Doha, a Qatar, per dialogar amb els talibans i els representants del govern afganès.