Cs, el PSC i el PP rebutgen reconèixer els resultats de l'1-O i volen eleccions

Després del discurs del president, els grups parlamentaris han tingut un torn de resposta amb intervencions de deu minuts. La primera ha estat Inés Arrimadas, portaveu del grup de Ciutadans. Ha dit que això era la crònica d'un cop anunciat, un cop a la democràcia, a l'Estatut i sobretot a un projecte comú que es diu Espanya.

"Per fi estan on sempre han volgut. ...Això no va d'urnes, sinó de fronteres", ha afirmat. Ha acusat els independentistes de nacionalistes i ha volgut posar el que considera exemples d'aquest nacionalisme. També ha acusat el president de trencar la societat catalana, de fer que les empreses marxin de Catalunya i de posar en risc l'autonomia. I afirma que els que se senten catalans i espanyols són majoria i que estan en condicions de guanyar a les urnes.

A continuacioó, el portaveu del grup parlamentaris socialista, Miquel Iceta, s'ha sorprès primer que el president demani suspendre una declaració d'independència " que no s'ha produït". Ha assenyalat que l'1 d'octubre no es va celebrar el referèndum acordat, vinculant i amb garanties. Ha criticat també l'actuació dels cossos policials però ha reafirmat que del referèndum no se'n pot despendre cap mandat democràtic.

"Per patriotisme, no declari la independència", ha dit, i ha afegit que el moviment independentista ha tingut elements positius, però que en les últimes setmanes ha dividit la societat i ha allunyat Catalunya de la Unió Europea. L'ajornament sine die "de no se sap ben bé què" crea incertesa i angoixa.El problema no és Espanya ni Europa, ha assenyalat, sinó que el problema "el tenim enrte nosaltres", en referència a les sessions del Parlament del 6 i 7 d'octubre, en què es van aprovar les lleis del referèndum i la de transitorietat. I, com Arrimadas, ha demanat unes noves eleccions al Parlament.

Lluís Rabell, portaveu del grup Catalunya Sí que es Pot, ha dedicat les primeres paraules "a la gent germana de València que ahir va ser objecte d'una agressió per part de grups feixistes davant la passivitat, sinó la connivència, de la policia i del govern espanyol".

Ha saludat i agraït les paraules del president sobre el diàleg i ho considera una oportunitat. Ha dit que el discurs del Rei ha situat la Corona com amenaçant. Ha considerat indiscutible la mobilització del primer d'octubre però nega que d'allò se'n desprengui un mandat democràtic, perquè no complia les garanties exigibles.

"No acceptem l'aplicació de l'article 155 ni cap de les mesures que el senyor Rajoy sembla que té pressa per aplicar", ha dit, afegint que "ens hi trobarà semrpe de cara". I ha fet una crida als grups de la cambra perquè no és possible apel·lar al diàleg i demanar l'article 155. Però tampoc és possible amb la declaració d'independència.

Per això ha demanat diàleg i a l'horitzó un referèndum "com cal", segons ell possible en l'ordenament jurídic vigent. Per Rabell, ja són moltes les forces polítiques a Espanya que demanen una reforma constitucional. "És 'hora de la valentia i avui la valentia és diàleg", ha acabat, recordant unes paraules recents de l'exdiputat Joan Herrera.

El portaveu del grup Popular, Xavier Garcia Albiol, ha fet la seva intervenció en castellà i ha llegit una part d'un editorial de diari del 1934. Ha denunciat el que considera un intent d'enderrocar un estat democràtic amb un procés revolucionari. S'ha referit als sentiments, dient que no es pot actuar com si fos incompatible sentir-se català i espanyol. 

Ha dit que als carrers només se sentia la veu d'una part i que des del diumenge passat "ja no podran parlar en nom de tots els catalans" i que han creat un tsunami de solidaritat a tot Espanya en favor dels catalans. S'ha referit a la manifestació del 8 d'octubre on, ha dit, "es va alçar la veu a un gran projecte de convivència, a una gran nació que és Espanya", segons ell la nació més antiga d'Europa.

Al final s'ha canviat al català per denunciar el que considera una fuga d'empreses i corporacions. Ha denunciat insubmissió a la llei i ha criticat els mitjans públics catalans. També ha dit que el govern de Catalunya ha enfonsat el prestigi dels Mossos. I canviant novament al castellà s'ha referit als Mossos que, segons ha afirmat, senten vergonya. 

Sobre el diàleg ha dit que si el vol per acordar quan els catalans deixaran de ser espanyols i ha demanat propostes amb respecte a l'estat de dret. I ha avisat, de forma contundent, que "no hi haurà una república independent a Catalunya". Li ha exigit que a la rèplica que li toca digui que renunciï a consumar "el cop a l'estat democràtic i es faci un últim favor a vostè i al poble de Catalunya". 

Anna Gabriel, pòrtaveu de la CUP-Procés Constituent, ha explicat que havien plantejat una intervenció coral dels seus deu diputats i en diferents idiomes. Però que hi han renunciat perquè "potser s'ha perdut una oportunitat", remarcant el "potser". Ha recordat que la Constitució espanyola és l'única d'Europa que es va elaborar en un clima d'amenaça i violència i que el Tribunal Constitucional en fa semrpe una lectura restrictiva.

Ha denunciat l'extrema dreta que s'ha vist, ha dit, desbocada i impune als carrers, a Barcelona però també a Palma i a València. ha destacat que a la república hi ha d'vaer lloc per a tothom i que estigui contra la repressió, contra la guerra, internacionalista, per mantenir els lligams familiars i d'amistat. Ha afegit que la república és un procés democratitzador en si mateix.

Però la proclamació solemne no ha arribat com volien i ho han sabut poc abans del ple. S'ha referit a la gent que ha omplert places, que ha desobeït, la gent que s'ha decidit a plantar cara "a aquest estat autoritari". Per aquesta gent que ha comprès, ha dit, que el camí és el de la desobediència. "Negociació i mediació amb qui?", sha preguntat, "amb un estat que fa servirt tècniques del terror , que permet i atia l'acció de l'extrema dreta en els carrers?".

"No ens volem sotmeses, ens volem lliures i organitzades", ha assenyalat. I ha afegit que han vingut a fer una república que potser fa por als poderosos. "Avui no hi ha cap derrota que valgui, avui iniciem una nova etapa de lluita, perquè avui ja no podem, suspendre la voluntat de més de dos milions de persones", ha afirmat. I ha dit que la defensaran al costat de les persones "que porten un món nou al cor".

El diputat del Grup Mixt, Germà Gordó, que ha tingut només un minut per intervenir, ha afirmat que el poble català va exercir el seu dret a la llibertat l'1 d'octurbe, malgrat tots els obstacles. El resultat del referèndum va ser diàfan i no admet cap tipus de discussió, ha afegit. Per Gordó, el diàleg no ha d'anar adreçat només a l'Estat i a la Unió Europea, sinó que ha de començar en el Parlament i en la societat catalana. I s'ha posat al costat del president.

Finalment, Lluís Corominas, portaveu del grup Junts pel Sí, ha dit d'entrada que reconeixen els resultats del referèndum, que el consideren vinculant i que, aplicant la llei, el resultat implica la independència de Catalunya. Ha recordat els càrrecs del govern detinguts, els 700 alcaldes i alcaldesses citats com investigats i als 900 ferits de l'1 d'octubre i la gent que va fer possible i defensar el referèndum.

Ha afirmat que el procés d'independència es va iniciar el 3 d'octubre amb l'aturada de país i que aquell dia es va iniciar, per la gent, el procés constituient. Ha denunciat les ganes de fer mal de molts agents policials, la decebndora inertevcnió del Rei d'Espanya, que es va posicionar contra la majoria dels catalans. Sobre tot això ah dit que n"no ho o,bifdarem mai", eprò que sobr ela rancúnia no es cosntrueix cap república.

I s'ha dirigit als partits que van donar suport a la manifestació del 8 d'octubre per dir que volen fer la república també amb els catalans que hi van anar. S'ha adreçat als senyors Arrimadas, Iceta i Albiol, per dir-los que el que volien era donar la veu al poble, als del Sí, als del No i als que s'abstenen. I que en la república no deixaran que els que decideixin les coses no siguin les urnes sinó els policies.

Ha dit que el que volen és aplicar els resultats i que consideren que la mediació és un bon camí i que esperen els que diuen que estenen la mà estiguin al seu costat, citant explícitament els grups Socialista i Catalunya Sí que es Pot. I sobretot per acabar amb amb la pressió jurídica i policial sobre la societat.

"El moviment va començar amb la gent i la gent ens emplaçava que no els falléssim", ha dit adreçant-se al president. I que després van ser ells els que van demanar la aprticipaicó a la gent i la gent no va fallar. Finalment, ha donat tota la confiança al president per afirmar que estan al seu costat.