"Altsasu", la minisèrie envoltada de polèmica que estrena TV3
Alguns partits en van voler impedir l'emissió quan es va estrenar al País Basc el 9 de desembre
"Altsasu", la minisèrie envoltada de polèmica que estrena TV3

"Altsasu", la minisèrie envoltada de polèmica que estrena TV3

Alguns partits en van voler impedir l'emissió quan es va estrenar al País Basc el 9 de desembre

RedaccióActualitzat
TEMA:
Altsasu
Una imatge de la sèrie "Altsasu"
Una imatge de la sèrie "Altsasu"

Aquest dilluns a la nit, després del "Telenotícies", s'estrena "Altsasu", una minisèrie de quatre capítols, coproduïda per TV3 i Euskal Telebista, basada en la història que ha portat vuit joves a la presó, condemnats per terrorisme, per una baralla de bar. La sèrie ja s'està emetent al País Basc (es va estrenar el 9 de desembre) amb gran èxit d'audiència i una certa polèmica generada per la queixa d'alguns partits que en volien impedir l'emissió.

La matinada del 15 d'octubre del 2016, en plenes festes del poble navarrès d'Altsasu, les vides de vuit joves es van entrecreuar amb les de dos guàrdies civils fora de servei i les seves parelles.

Què va passar aquella nit? Els implicats parlen d'una simple baralla de bar, però el cas va derivar dels jutjats de Pamplona fins a l'Audiència Nacional a partir d'una denúncia d'una associació de víctimes del terrorisme perquè el cas s'investigués, precisament, per terrorisme.


50 anys de presó

A partir d'aquí comença un autèntic malson per als acusats i les seves famílies, que han de fer front a una presó preventiva i, finalment, a una condemna que descarta el terrorisme, però suma més de 50 anys de presó per atemptat contra agents de l'autoritat i lesions. Dels 10.000 atemptats a l'autoritat comesos a Espanya durant l'any 2016, tots van acabar en multa menys aquest.

Rodada a Altsasu i a diversos punts del País Basc i Navarra, a més de la presó de Segòvia, la sèrie s'inspira en aquesta història real, se centra en els sentiments dels acusats --i el seu entorn-- pel calvari viscut, i narra aspectes desconeguts d'un cas judicial que ha estat molt mediàtic i extremadament controvertit.
 

Molts mitjans espanyols van córrer a construir un relat amb paraules com "emboscada" o "linxament", a qualificar els joves de "radicals" i "proetarres" i a suggerir que en els fets hi va haver premeditació, organització i acarnissament.

La defensa sempre ha parlat de muntatge policial, de relat artificial i de desproporció en termes jurídics. A més, denuncia nombroses vulneracions, com que els fets no s'han reconstruït judicialment i que en el judici no es van admetre testimonis ni proves de la defensa.

És per això que ja han portat el cas a Estrasburg, perquè qüestionen que s'hagi fet un judici just i amb garanties. El Tribunal Europeu de Drets Humans està estudiant ara si l'admet a tràmit.
 


Tercer grau

Al juliol, els tres joves del grup que van ser empresonats poques setmanes després de la baralla i condemnats a entre vuit anys i mig i nou anys i mig de presó, Adur Ramírez de AldaJokin Unamuno i Oihan Arnanz, van obtenir el tercer grau penitenciari, el que els permet sortir de presó i passar el que els queda de condemna dormint a presó entre setmana.

En un primer moment, la Fiscalia va arribar a demanar mig segle de presó per a set dels vuit acusats i 62 anys per a Arnanz. Finalment, però, l'Audiència Nacional va descartar les imputacions de terrorisme i els va acabar condemnant a entre 2 i 13 anys de presó, que el Tribunal Suprem rebaixaria a entre 1 i 9 anys.

ARXIVAT A:
Altsasu

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut