Ajuntaments en peu de guerra: denuncien traves de les distribuïdores a l'autoconsum compartit

La crisi energètica i l'encariment dels preus s'han convertit en un motor per a l'autoconsum. A tot l'estat ja hi ha més de 5.000 MW de potència instal·lada d'autoconsum, però només un 1% són compartits. Un percentatge molt reduït que, segons molts ajuntaments, empreses i associacions de consumidors, es deu a les traves que els posen les grans distribuïdores per acabar de legalitzar les instal·lacions.

Ara, les administracions semblen decidides a actuar. La Generalitat ja ha anunciat que obrirà un expedient sancionador contra Endesa Distribució per aquest tipus de pràctiques i la Comissió Nacional de la Competència també ho està investigant.

Un dels casos és al mercat El Remolar, al Prat de Llobregat. Fa més d'un any que la teulada està coberta de plaques solars. La paradoxa és que dels 60 kW que podrien produir, no n'estan generant cap ni un. Susana Laredo Porras, cap d'energia de l'Ajuntament del Prat, explica que tot està aturat:

"La solució que ens donava Endesa per fer la connexió final elèctrica era molt més cara, un 50% més que el cost de la mateixa instal·lació. I nosaltres no hi estàvem d'acord. Les anades i tornades amb Endesa s'han allargat molts mesos."

Un any després sembla que la situació es desencalla, i juntament amb Endesa s'ha trobat una solució per fer la connexió molt més ajustada, amb un cost molt menor del plantejat inicialment.

L'energia de les plaques abastirà alguns edificis municipals i també els paradistes, que haurien agraït que la connexió s'hagués enllestit l'estiu passat, quan els preus estaven desbocats. Xavier Castelltort, paradista de carn al mercat, explica la situació de l'estiu passat:

"Vam arribar a pagar 5 vegades més, amb la parada tancada, 250 euros, quan amb la parada oberta fins aleshores havíem estat pagant 50 euros."

I no va ser l'únic. Sofia Pérez, peixatera del mercat, assegura que la seva peixateria "va pagar 400 euros de llum només per tenir el congelador buit però connectat".

La CNMC ho investiga

El cas d'aquest mercat no és únic, es podria reproduir a la resta d'instal·lacions que ha impulsat l'Ajuntament del Prat, que ha creat una comunitat energètica, però ara es troba que pràcticament la vintena d'instal·lacions en què ha invertit no poden connectar-se per un problema o un altre.

Això és precisament el que va aixecar les seves sospites, que tenien molts projectes oberts i a tots s'estaven trobant amb dificultats. "Nosaltres comencem a veure que hi ha molta lentitud en les tramitacions --explica Susana Laredo-- i que els procediments que es fan servir tenen unes dates de caducitat molt concretes, que ens retornen moltes errades en els formularis que fan que tornem a començar la tramitació des de l'inici".

I afegeix: "Van passant els mesos, comencem a parlar amb altres empreses i amb altres municipis que tenen la mateixa situació i detectem que això és un fre a l'autoconsum col·lectiu i ho comuniquem directament a la CNMC".

Fan una denúncia formal davant l'organisme, però no van ser els únics. En total, una vintena d'Ajuntaments, entitats i empreses que s'estaven trobant amb la mateixa situació van denunciar al juny la situació davant l'òrgan regulador. Acusen les distribuïdores de frenar els projectes d'autoconsum col·lectiu.

La resposta va ser ràpida. La CNMC entrava a finals del mes passat a diverses oficines de Naturgy i Endesa per començar una investigació. En paral·lel, la Generalitat també ha anunciat que obrirà un expedient sancionador contra Endesa per posar traves a l'autoconsum col·lectiu.

Mentrestant, Naturgy al·lega que des de principi d'any ha donat d'alta 10.000 autoconsums, i Endesa assegura que té un compromís clar per facilitar l'autoconsum i que han proposat a l'administració i a la CNMC mesures per agilitzar els tràmits.

Més de dos anys esperant

Tràmits, però, que a Sant Julià de Vilatorta també s'eternitzen. En aquesta localitat d'Osona, el consell comarcal va impulsar en un bloc de pisos de lloguer públic, la instal·lació d'unes plaques solars per fer autoconsum compartit entre els veïns.

Dels 12 veïns, només 3 han aconseguit beneficiar-se de les plaques que hi ha a la teulada, i això malgrat que estan connectades a la xarxa des del gener del 2021. Però a la comarca tenen més casos aturats. Ho explica Gil Salvans, coordinador tècnic de l'Agència d'Energia del consell comarcal d'Osona:

"En dotze dels 60 projectes que estem executant de comunitats energètiques de la comarca estem en tràmits amunt i avall d'Endesa, que no ens contesta, que ens diu que no pot... En molts d'aquests portem més de 7 i 8 mesos de negociació de correus amunt i avall."

I un altre d'aquests projectes aturats es troba a Folgueroles, on l'Ajuntament vol instal·lar plaques solars a la coberta amb una potència de 100 kW perquè formin part de la comunitat energètica del poble. De moment, però, la teulada està buida.

"Ens hem trobat la sorpresa que Endesa a la primera resposta ens va dir que aquí no és possible 100 kW. Ara ens ho accepten, però l'Ajuntament ha de cobrir una despesa de 63.000 euros. Ens fan fer tota una obra que, a més, s'haurà d'entregar i serà propietat d'Endesa".

Salvans confia que ara la investigació de la CNMC i l'expedient anunciat per la Direcció General d'energia serveixin per desbloquejar els projectes. Assegura que, més enllà dels problemes amb què s'estan trobant els ajuntaments que intenten arrencar una comunitat energètica, els particulars o empreses i industrials que també volen fer autoconsum compartit abandonen en veure les complicacions del procés.